Resultats de la cerca
Es mostren 406 resultats
Olesa de Bonesvalls

L'hospital de Cervelló
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi d’Olesa de Bonesvalls, o d’Oleseta, d’una extensió de 30,79 km 2 , és situat a la part sud-oriental de la comarca de l’Alt Penedès, al límit amb el Garraf, on anteriorment havia pertangut, i el Baix Llobregat El terme és molt accidentat, ja que es troba emplaçat en ple massís de Garraf-Ordal les cotes més altes del terme corresponen a la part oriental, que confronta amb el municipi de Vallirana puig del Bosc Glaçat, de 501 m, i Puig Bernat, de 606 m i amb el de Begues Montau, de 653 m, ambdós del Baix Llobregat A la part occidental, el límit amb el municipi…
Gràcia
La plaça de Rius i Taulet amb la famosa campana de Gràcia (1862-64), a primer terme, obra de Joan Antoni i Rovira
© Fototeca.cat
Barri
Barri ( graciencs
) de la ciutat de Barcelona i antiga vila, al nord-oest del nucli antic de la ciutat, al centre de l’hort i vinyet de Barcelona, entre els antics termes de Barcelona, les Corts de Sarrià, Sant Gervasi de Cassoles, Horta i Sant Martí de Provençals.
El sector més característic correspon al sector sud, que comprèn els antics barris dels Josepets, Jesús, els Caputxins Vells, el Camp de la Granada, el Camp d’en Tuset, el Camp d’en Vidalet, el Camp d’en Grassot i la Salut El 1984 fou creat el districte de Gràcia 115 753 h 1996, que a la major part del barri antic incorporà Vallcarca, el Coll i els Penitents, que pertanyien a Horta La part SW de l’antiga vila a partir de la Via Augusta fou agregada als districtes de Sarrià-Sant Gervasi de la vorera de muntanya de la Diagonal fins a la Travessera de Gràcia i a l’Eixample per la vorera de mar…
arxius diocesans
Historiografia catalana
Dipòsits documentals de les vuit diòcesis catalanes (Barcelona, Girona, Lleida, Urgell, Solsona, Tarragona [vg. Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona], Tortosa i Vic), les tres valencianes (València [vg. Arxiu Diocesà de València], Sogorb-Castelló i Oriola-Alacant) i les insulars (Mallorca [vg. Arxiu Diocesà de Malloca], Menorca [vg. Arxiu Diocesà de Menorca] i Eivissa), que tenen un arxiu com a dependència de la seva cúria o organisme de govern.
Seria més correcte d’anomenar-los arxius episcopals En el cas de la diòcesi d’Elna-Perpinyà, els documents anteriors al 1790 es troben a l’Arxiu Departamental dels Pirineus Orientals, a la sèrie G Tot i la coincidència bàsica dels organismes que generaren els referits dipòsits documentals, la seva consistència és molt diversa Els bisbats d’origen tardà produïren sèries més breus Oriola fou creada el 1564, Solsona, el 1593, Eivissa, el 1782 i Menorca, el 1795 Les pèrdues per motius de guerra afectaren seriosament alguns centres Així, l’arxiu del bisbat de Lleida gairebé no guarda cap document…
Els enginyers militars i les obres públiques
Projecte de llanterna del port de Barcelona, MMarín, 1740 La necessitat d’organitzar una infraestructura que permetés un eficaç control estratègic, sociopolític, econòmic i administratiu del territori i de la població va implicar que la corona borbònica, després de la seva victòria el 1714, concentrés a Catalunya un bon nombre de contingents militars hàbilment distribuïts Els enginyers formaven part d’aquest grup i la seva tasca girava al voltant de la projecció, direcció i supervisió de les obres A més de les iniciatives constructives adreçades a fixar la defensa i el control militar de…
La diplomàcia: una ambaixada a París durant la guerra dels Segadors
El 1648 l’aliança de Catalunya amb França passava per dures proves L’exèrcit francès a Catalunya, abandonat i sense soldada a causa de la rebellió de la Fronda contra el primer ministre Giulio Mazzarino, provocava conflictes greus amb els pagesos Igualment, el lloctinent Charles de Schömberg pretenia controlar les bosses d’insaculacíó de Barcelona per expurgar sospitosos de desafectes a França Tot plegat va fer decidir la Generalitat i Barcelona d’enviar una ambaixada a la cort de París L’ambaixador Joan Baptista Montfar-Sorts i Cellers, doctor en dret i germà de l’historiador Dídac Montfar,…
La transformació de les ciutats a Catalunya
Manresa, segles XVII-XVIII MCMa / RM A les poblacions de l’entorn o la corona barcelonina és fàcil detectar-hi els símptomes d’un creixement ràpid reformes i embelliments dels espais urbans, proliferació de nous edificis públics i, el que és més important, la creació o ampliació dels recintes emmurallats, i l’expansió o densificació del teixit habitat Els eixamples de les “cases de la vila” i la millora de les places de Vilanova 1578-85 i Manresa 1599 els nous convents de Manresa 1582, Vilafranca 1582 i 1624, Blanes 1583, Granollers 1584, Vic 1608, Mataró 1611, Igualada 1610-15, Arenys de Mar…
Demografia 2015
Demografia
El nombre de catalans que resideixen a l’estranger és de 242070, xifra que representa un augment del 9,3% respecte a un any enrere © Fototecacat / Robwilson39 / Dreamstrimecom La paraula estancament va continuar essent, igual que per al 2013, el terme vàlid per a definir la dinàmica de la població catalana durant l'any 2014 En efecte, segons les dades de l'últim Padró Municipal d'Habitants disponible -corresponent a l'1 de gener de 2015--, la població de Catalunya va disminuir aquell any en 14895 persones, cosa que va situar la població en 7504008 habitants Aquestes dades van confirmar la…
Sant Llàtzer (Barcelona)
Art romànic
Situació Vista general de la capçalera des del pati interior de l’illa de cases on és l’església Servei del Patrimoni Arquitectònic Diputació de Barcelona L’església de Sant Llàtzer es troba al sud-oest del barri del Raval, concretament a l’actual plaça del Pedró Formava part de l’anomenat Hospital dels Mesells de Barcelona, que ocupava l’illa de cases configurada avui pels carrers de Sant Llàtzer, de l’Hospital i del Carme, i també una part de la plaça del Pedró JBHB-MGM Història No es coneix cap document original que ens permeti datar amb tota certesa el moment de construcció de l’església…
L’arquitectura gòtica secular en la seva configuració i tipologies
Art gòtic
L’arquitectura romànica en terres catalanes es va fonamentar, en essència i gairebé exclusivament, en la construcció de peces cobertes amb voltes de canó o semiesfèriques Ara bé, durant el segle XIII la seva hegemonia es va erosionar i va perdre tant protagonisme que cap al final de la centúria començaven a quedar relegades a un terme força secundari Durant aquest temps s’imposaren unes peces de nova geometria que van trasbalsar completament l’art de bastir i així va emergir un panorama en la construcció totalment nou, conegut per gòtic Des d’aquest punt de vista, l’edificació gòtica es pot…
Els àmbits de l’arquitectura religiosa gòtica
Art gòtic
Sant Ramon de Penyafort dictant Les Decretals en un lateral del sarcòfag del sant, a la catedral de Barcelona CB - GS És ja un tòpic presentar l’art romànic com l’art de l’època feudal i un art eminentment rural i l’art gòtic com l’art de la burgesia i de la reialesa i un art eminentment ciutadà Aquestes afirmacions, sempre amb matisacions, són vàlides, però tant en una època com en l’altra és l’art religiós el que defineix més clarament cadascun d’aquests estils i on es troben els elements més destacats L’arquitectura religiosa té un pes molt evident en cadascun d’aquests períodes i es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina