Resultats de la cerca

La iniciativa venia sempre del cantó cristià Així, predicadors com Ramon Llull 1299 i Vicent Ferrer 1414 o conversors com Arnau Sellam d’Estadella 1377 i Juan Fernández de Toledo 1389 obtingueren llicències reials per a poder sermonar o disputar a les sinagogues A Catalunya, en dues ocasions la convocatòria d’una disputa fou feta per les altes autoritats, en una de les quals, convocada per Jaume I i que tingué lloc al palau reial de Barcelona, del 20 de juliol al 8 d’agost de 1263, davant el rei, barons i prelats, Mošé ben Naḥman i uns altres rabins foren obligats a disputar amb el convers…

Aquest mapa representa el centre històric de la ciutat de Sarajevo, la capital de Bòsnia i Hercegovina, estesa al llarg del Miljacka, afluent del Bosna, amb el que resta de les esglésies, mesquites i sinagogues que permeteren que la ciutat fos coneguda com la “Jerusalem europea” El dia 2 de juliol de 2003, Sarajevo va perdre la candidatura als Jocs Olímpics d’hivern del 2010 a favor de Vancouver La ciutat, llavors iugoslava, havia organitzat ja, el 1984, els XIV Jocs Olímpics d’hivern la nova religió de l’esport atorgava un bri d’esperança en el futur i empenyia uns plans de reconstrucció…

Vigent entre el juliol del 1937 i l’abril del 1945, no era un camp d’extermini pròpiament dit Vernichtungslager , sinó que fou concebut com a camp de presoners de guerra, dissidents polítics i jueus deportats d’altres països ocupats, especialment de Polònia, Hongria, Txecoslovàquia i l’URSS El nombre d’interns superava els 260000, dels quals uns 56000 moriren executats, per desnutrició o per malalties Des del 1943 els interns foren forçats a treballar en la indústria de l’armament Fou utilitzat en 1945-50 per l’administració militar soviètica com a camp d’internament, i en…

Pertanyent a una família d’immigrants jueus procedents d’Àustria, estudià econòmiques i treballà per a Merrill Lynch a Singapur, i en 1999-2001 fou membre del comitè de divises del New York Federal Reserve Bank Membre del Partit Nacional, el 2002 fou elegit diputat, i fou portaveu sobre temes econòmics de l’oposició El 2006 fou elegit líder del partit i al novembre del 2008 derrotà els laboristes, encapçalats per Helen Clark, i posà fi a nou anys de govern laborista Fou investit primer ministre el mateix mes al capdavant d’un govern de coalició que incloïa com a soci minoritari…

De pares jueus, es féu cristià el 1902 L’any següent, després de publicar l’obra Geschlecht und Charakter ‘Sexe i caràcter’, 1903, se suïcidà Intentà de crear una filosofia dels sexes, segons la qual el sexe masculí és el moment constructiu del bé, del bell, del ver i de l’objectiu, i el femení el moment oposat, improductiu i amoral Tots els aspectes de la vida inclouen aquests dos elements, en una perenne oscillació entre l’un i l’altre En el capítol Über das Judentum ‘Sobre el judaisme’ denuncià el judaisme com a femení i amoral enfront del cristianisme La seva obra serví de…

Fill del bisbe de Sínope Pont i ric armador de vaixells, el mateix any que fou excomunicat 144 s’establí a Roma, on ensenyà que els cristians havien adulterat l’evangeli i els escrits paulins amb ensenyaments judaics, i fundà l’església marcionita Restablí el seu primer text de Lluc i de deu epístoles de Pau, eliminant-ne totes les mencions favorables al Déu dels jueus, divinitat inferior, cruel i ignorant segons ell, el Déu suprem és el Déu bo predicat per Jesús Les seves doctrines foren combatudes per l’ortodòxia eclesial els seus escrits no han estat conservats i són coneguts…

Encapçalada per Yehudà ibn Saul ibn Ṭibbōn de Granada i installada a la Provença, els seus mestres portaren a terme una important tasca de traducció a l’hebreu d’obres escrites en àrab entre els jueus provençals desconeixedors d’aquesta llengua Són notables també Šĕmuel ibn Yĕhudà ibn Ṭibbōn , fill de l’anterior i nascut a Lunèl, que traduí, sobretot, Maimònides i Aristòtil a través d’Averrois, i el seu fill Mošé ibn Šĕmuel ibn Ṭibbōn Marsella 1240 — 1283 Altres membres de la família, i també traductors, foren Ya'aqob ben Mahir ibn Ṭibbōn i Abba Mari al-Anatoli 1194-1285, gendre…

Després d’haver-se ocupat en oficis diversos, es dedicà a la literatura Descriví la vida de la petita burgesia jueva i episodis de la revolució i la guerra civil Sol ‘La sal’, 1923, Konarmija ‘La cavalleria roja’, 1926, novella en la qual descriu els dos bàndols de la revolució, que fou durament criticada, Evreyskie rasskazy ‘Contes jueus’, 1927, Odesskije rasskazy ‘Contes d’Odessa’, 1931, etc Mestre de la narració curta, passà d’un estil preciosista i romàntic a un altre de més precís i ajustat També escriví per al teatre les peces Zakat ‘L’ocàs’, 1928 i Maria 1935 Morí executat…

Proclamat emperador a Nicea després de la mort de Jovià, associà al govern el seu fill Gracià i el seu germà Valent, al qual confià Constantinoble i les províncies orientals de l’Imperi, mentre que ell es reservava les províncies occidentals, amb la Illíria i Itàlia, amb la seu a Milà Cristià, mostrà tolerància envers els jueus i els pagans Prengué mesures per a afrontar la crisi econòmica, i reformà l’administració Lluità contra els alamans en defensa de la frontera renana 366-374 Pacificà Britània 368-369, on restaurà el mur d’Adrià , i reprimí la rebellió dels donatistes…