Resultats de la cerca
Es mostren 326 resultats
Associació de Cinema Amateur del FAD
Cinematografia
Entitat nascuda el 1932 al si del Foment de les Arts Decoratives de Barcelona amb l’objectiu de promoure el cinema no professional.
Inicialment era integrada per un grup de membres de la Penya 3 4 de fotografia, que també promogué altres entitats del sector, com la Federació Catalana de Cinema Amateur FCCA Entre els membres de la primera junta directiva hi havia també associats del FAD Santiago Marco president, Pere Ricart vicepresident, i Robert Mainou, Antoni Sarsanedas, JPlanells, Robert Senties, Àngel Ferran, Joan Vila, Oriol de Martí, Bartomeu Llongueras, Ramon Sarsanedas i Josep Sala Feu projeccions infantils i de films de realitzadors no professionals i sessions de cinema amb conferenciants com Robert Gerhard,…
Pau Riba i Romeva
Pau Riba i Romeva
© Fototeca.cat
Música
Músic i cantant.
Net del poeta Carles Riba i de la poetessa Clementina Arderiu i del fundador d’Unió Democràtica de Catalunya, Pau Romeva El 1964 formà el duo Els troba-2 amb el seu cosí segon i company de classe Jordi Casassas, i començà a escriure les primeres cançons, que coincidiren amb el moment culminant de la Nova Cançó , si bé es decantà pel gènere country-folk Estudià disseny i grafisme a l’Escola Massana 1966-68, i com a grafista fou autor de les caràtules dels seus discs i de pòsters, així com les d’altres per a la discogràfica Concèntric El 1967 fou un dels cofundadors del Grup de Folk 1967-…
,
Mussol banyut
El mussol banyut Asio otus és un rapinyaire nocturn bosquetà, de dimensions mitjanes 34-35 cm i bastant estilitzat, proveït d’unes ulleres circumfacials com les de l’òliba, però tot ell d’uns colors molt més foscos, marronosos i castanys altrament, presenta unes "orelletes" ben marcades a sobre el cap, com les del duc o del xot, i té l’iris de color taronja Les fotografies corresponen a individus de l’interior català, concretament a un jove volander a dalt i a un poll a baix Anna Motis i Antoni Agelet Aquest és un dels rapinyaires nocturns més esquerps i discrets, la qual cosa fa que encara…
Joan Verdaguer i Mota
Cinematografia
Distribuïdor, exhibidor i productor.
Vida Representant de la casa Éclair des del 1907, el primer títol que posà en circulació fou Innocència robada Al cap de dos anys ja fundà la distribuïdora Verdaguer, el mateix any que participà en la creació de l’Iris Films amb el seu cunyat Andreu Cabot Dissolta la productora el 1911, s’installà en solitari representant en exclusiva per a l’Estat espanyol i Portugal les firmes italianes Aquila Films i Milano Films Després amplià la seva empresa amb una petita sala de projeccions, fins que el 1913 reestructurà la casa, que passà a dir-se Agencia General Cinematográfica J Verdaguer L’any…
Albert Gasset i Nicolau
Cinematografia
Realitzador, director de fotografia i muntador.
Vida Fill de cantants de sarsuela, debutà a vuit anys al teatre Principal Palace de Barcelona Començà en el món del cinema al costat de l’operador Ramon de Baños en La vida de Cristóbal Colón y su descubrimiento de América 1916-17, Émile Bourgeois El 1918 conegué Fructuós Gelabert, amb qui treballà estretament i li posà el renom de Griffith Després d’un viatge a Nova York i Hollywood 1923, participà en la fotografia d’ Ellas y ellos Baltasar Abadal i en Amor de campesino Josep Pitarch, Lluís Forasté i Martín Aguyé, i feu el muntatge d’ El martirio de vivir 1924, Enrico Santos A partir de…
Francisco Elías Riquelme
Cinematografia
Director.
Vida De jove viatjà per Europa i s’installà a París, on treballà per a la Gaumont 1909 i després per a l’Éclair, confeccionant i traduint títols i rètols El 1911 collaborà en guions del realitzador Léonce Perret, per a qui escriví el de Le Gosse de Paris 1912 A Barcelona muntà una seu de l’Éclair, el laboratori Manufactura del Film 1914 i captà vistes aèries de Catalunya També dirigí el seu primer film, Tauromanías La vocación de Rafael Arcos o Los oficios de Rafael Arcos o Grandeza y decadencia de Rafael Arcos , 1914, curt semidocumental per a l’Éclair rodat als estudis de…
Margarida Xirgu i Subirà
Cinematografia
Actriu.
Vida Formada a l’Escola d’Art Dramàtic de Barcelona, a dotze anys debutà a Badalona amb Don Álvaro o la fuerza del sino , que muntà el seu pare Sembla que el 1909 feu el seu primer paper cinematogràfic per a Films Barcelona a Guzmán el Bueno Fructuós Gelabert, al costat d’Enric Giménez, i el 1910 intervingué en les cintes de l’Iris Films, La muerte del tirano i Violante La Coqueta , de Narcís Cuyàs i E Giménez, que també els protagonitza En el teatre professional es donà a conèixer el 1906 al Teatre Català Romea, amb la companyia de Josep Santpere, a Mar i cel , d’Àngel Guimerà,…
Studio Films
Cinematografia
Productora fundada a Barcelona el 1915 per Joan Solà i Mestres i Alfred Fontanals, tècnics experimentats de la Pathé barcelonina.
Al començament funcionà com un laboratori dedicat al tiratge de còpies i elaboració de títols, fins que el mateix any ja començaren a dirigir la primera producció de la casa, Emboscada trágica Seguidament incorporaren Domènec Ceret de director, guionista i protagonista d’una sèrie de curts còmics, Los cuentos baturros 1915-16, el gran èxit de la qual motivà la filmació, també per D Ceret, de la Serie excéntrica Cardo 1915-16, personatge que imitava Charlot, i de Calines y Gedeón, detectives 1916, de la qual només es feu un episodi La bona marxa del negoci feu que la casa es decidís a rodar…
Josep Serra i Estruch
Cinematografia
Pedagog, cineasta amateur i promotor cultural.
Vida Durant la guerra civil publicà les revistes clandestines "Avant" i "Superació" després "Catalunya" Melilla, 1942, 7 núm, "L’Ocell de Paper" Melilla, 1942-43, primera collecció literària de la postguerra en català 14 vol, i "Per Catalunya" 1945, del Front Nacional de Catalunya, partit del qual fou dirigent Secretari del Sindicat de Professionals Liberals de la CNT, el 1946 fou detingut per voler posar la senyera a Montjuïc, gest que li ocasionà quatre anys de presó Com a cineasta amateur començà el 1953 rodant, amb l’ajuda tècnica de Jordi Casamitjana, curts educatius i de cultura popular…
Joaquim Romaguera i Ramió
Cinematografia
Investigador i historiador.
Vida Estudià a l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona, i muntà els cineclubs Condal, Layetano i Club Fòrum Cinematogràfic amb Jos Oliver, amb qui dirigí, a més, la revista "Otro Cine" 1966-67 També portà el Cineclub de l’Escola d’Enginyers 1966-69, premi Sant Jordi de Cinematografia 1967 al millor cineclub de Catalunya fundà el Cineclub de l’Associació d’Enginyers 1969-81 i creà el SUC 1967-68 Parallelament, treballà a l’Editorial Labor, on coordinà i redactà una part de la monumental Enciclopedia Ilustrada del Cine 1968-71, 4 vol A continuació cofundà la Llibreria-…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina