Resultats de la cerca
Es mostren 334 resultats
comtat de Barcelona

El comtat de Barcelona
© fototeca.cat
Geografia històrica
Territori entorn de la ciutat de Barcelona regit per un comte i després també marquès pel fet d’ésser comtat fronterer i d’haver-se produït entorn seu una acumulació d’altres comtats.
Comprenia, a més, el territori de Terrassa, el Vallès, el Maresme i el Penedès tenia units sota el mateix comte els comtats d’Osona i de Manresa Alternativament i successivament s’hi incorporaren els comtats de Girona, Besalú, Cerdanya-Berga-Conflent, Urgell, Rosselló i Empúries, Pallars i una part de Ribagorça i, també, a més, els territoris que s’anaven annexant a alguns d’aquests comtats sobre dominis sarraïns En estendre's fins a Tarragona i després fins a Tortosa, Lleida i Fraga, rebé el nom de Principat de Catalunya Els comtes de Barcelona, en períodes determinats, ho foren també de…
Banca Mas Sardà (1960-1982)
Un banc en expansió 1960-1975 Els homes i l’organització Josep M Mas-Sardà dimití la presidència del banc el 1973 i donà pas a una nova etapa i generació Actualidad Española , gener del 1985 El banc es mantingué com a entitat estrictament familiar fins el 1969 vegeu aquest volum, pàg 37-40 La tercera generació era només representada per Josep Maria Mas-Sardà i Sells quan entrà la quarta generació, amb Francesc Mas-Sardà i Casanellas al capdavant Fou aleshores que el banc amplià el seu capital i l’obrí a altres accionistes, decantant-se decididament cap a l’expansió, sense abandonar les seves…
Banca Catalana (1959-1982)
Els compradors de la Banca Dorca SA El grup comprador, el 1960, a Olot Jordi Pujol era a la presó El 1959, un grup d’empresaris i homes de negocis catalans comprà la Banca Dorca SA El 1959, un grup d’empresaris i homes de negocis compraren el 100% del capital de la Banca Dorca d’Olot vegeu L'associació de banquers de Barcelona, 1908-1931 El grup estava encapçalat per Florenci Pujol i Brugat i el seu fill, Jordi Pujol i Soley, acompanyats per una dotzena de persones amigues, entre les quals hi havia Jaume Carner i Suñol, Antoni Rossell i Ballester i el seu fill Martí Rossell i Barbé, David…
Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359-1362)
La Cort reunida a Cervera el 1359 nomenà els següents diputats eclesiàstics Berenguer de Cruïlles Peratallada 1310 – Barcelona 1362, bisbe de Girona Pere Arnau de Parestortes, prior de Catalunya, de l’orde de l’Hospital Romeu Sescomes, paborde de Tarragona Arnau de Busquets, doctor en decrets i canonge de Barcelona Els diputats nomenats per al Braç Militar foren Bernat de Cabrera, comte d’Osona, cavaller Hug de Cardona, vescomte de Cardona, donzell Ponç d’Altarriba, cavaller, i Ramon de Peguera, donzell Com a administradors del Braç Reial foren nomenats Pere Desplà, ciutadà de Barcelona Pere…
Tunísia

Estat
Estat del N d’Àfrica, que limita al N i a l’E amb la Mediterrània, al SE amb Líbia i a l’W amb Algèria; la capital és Tunis.
La geografia física Tunísia és constituïda per tres regions naturals el Tell, l’estepa i el desert El Tell comprèn les regions muntanyoses del nord, relleus terciaris que s’estenen en direcció SW-NE, tallats per accidents transversals falles i fosses tectòniques hi davallen l’Atles del Tell i l’Atles Saharià, i s’hi uneixen formant la serralada tunisiana al NW, les serralades litorals Kroumirie i Mogods, poc elevades 1203 m, continuació de la serralada de Cabília, amb precipitacions abundants 800-1500 mm/any, són cobertes de boscos mediterranis, amb alzines, alzines sureres, pi blanc, etc Les…
La vila de Banyoles
Art romànic
Història L’estany ha condicionat la naixença i l’expansió de l’actual ciutat, a la vegada que n’ha estat l’impulsor econòmic i fins industrial TAVISA El topònim de Banyoles apareix per primera vegada en un diploma de Lluís el Piadós, l’any 822, com a Baniolas El nom fa referència a un paratge a l’inici del Terri, “in capite Sterrie”, en què el monjo Bonit descobrí les ruïnes d’un antic temple i hi edificà el primitiu monestir, on actualment es troba l’església de Sant Esteve L’existència d’aquell antic temple ha estat confirmada en el decurs d’unes excavacions de l’any 1980, en les quals s’…
Organització de la Vall d’Aran
Art romànic
Làpida encastada al mur de ponent de l’església de Sant Fabian d’Arres de Jos, i reaprofitada com a ull de bou Hi apareixen esculpits en baix relleu tres busts humans aixoplugats sota una arcada de mig punt, sostinguda per unes estretes columnes que, a la part superior, s’aixamplen en forma de capitell, mentre, a la part inferior, mostren unes bases ben definides Es tracta d’un dels molts vestigis que conserva la Vall d’Aran d’època romana F Junyent-A Mazcuñan Les làpides, urnes i elements d’època romana o paleocristiana passats a colleccions privades o guardats encara com a elements…
Castell de Ribes de Freser
Art romànic
Situació Un aspecte dels murs que encara resten dempeus de l’antiga fortificació V Hurtado El que resta del castell de Ribes es troba dins el nucli urbà de Ribes de Freser, a uns 100 m vers tramuntana del carrer de Nostra Senyora de Gràcia el qual esdevé, en sortir del poble, la carretera de Pardines tot just passat el pas a nivell del cremallera que mena a Núria El castell és situat damunt un petit turó a tocar del camí del cementiri Mapa 256M781 Situació 31TDG315894 VHC Història Si bé en els papers de Roc d’Olzinelles apareix un “ Castro de Ripas ” datat l’any 840, la inexistència del…
Bernat Despuig i Jaume Cirera
Art gòtic
A Catalunya, al contrari que a València o a Aragó, on va ser molt freqüent la contractació d’un retaule a dos o, fins i tot, a tres pintors, l’establiment conjunt d’un taller arran de l’associació de diversos artistes no fou gaire comú Despuig i Cirera, però, van ser una d’aquestes excepcions formaren societat des de l’inici del segon quart del segle XV fins al 1442 És per aquesta raó que estudiem tots dos pintors dins un mateix capítol Retaule de Sant Joan Baptista i Sant Esteve procedent de l’església de Santa Maria de Badalona, de Bernat Despuig, segurament un antic collaborador de Lluís…
Argemí, Alegre i Sala, a Terrassa
Antoni Sala i Gaietà Alegre constituïren el 1860 Alegre, Sala i Companyia, una empresa que tindrà vint-i-sis anys d’existència i acabarà dividint-se Joan Argemí i les seves nétes Joan Argemí obrí el 1838 un modestíssim establiment de teixits de llana a Terrassa Cal recordar que aquests establiments eren força humils i que la seva creació estava a l’abast de molta gent, sempre que tingués un petit capital o el suport d’alguns amics La família Argemí i la família Sala De Joan Argemí queda el record de la seva participació a l’Exposició Industrial de Barcelona del 1844, en la qual presentà unes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina