Resultats de la cerca
Es mostren 476 resultats
Josep Melià i Pericàs

Josep Melià i Pericàs i Jordi Pujol
© Fototeca.cat
Literatura
Política
Escriptor i polític.
Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid 1962 i periodista per la Escuela de Periodismo de Madrid 1965, el 1963 ingressà per oposició en el cos tècnic del Ministeri de Treball, on fou cap del Servei de Documentació, assessor del Ministeri, cap del Servei d’Estudis del Ministeri de l’Habitatge i cap del Gabinet Tècnic del ministre El 1974 fou elegit procurador a les darreres Corts franquistes Membre de la comissió redactora de la Llei del sòl 1975, dugué a terme iniciatives per a la gratuïtat en la normalització dels noms de pila en el Registre Civil, l’obtenció d’un…
, ,
Veneçuela 2011
Estat
Assistents a la primera cimera de la Comunitat d’Estats Llatinoamericans i del Carib celebrada a Caracas Veneçuela © Presidencia de la Nación Argentina La polarització política fa temps que està installada al país i un any més van ser freqüents les protestes ciutadanes per a fer front a la deriva autoritària del Govern del president Chávez Aquesta tendència, que s’havia consolidat amb la profusió de l’ús dels decrets llei sota l’empara dels poders especials atorgats per la llei gràcies a la majoria absoluta que tenia el Govern a l’Assemblea Nacional, va quedar frenada arran de les eleccions…
Kosovo 2015
Estat
El procés de negociació per a l’ingrés de Kosovo com a estat membre de la Unió Europea va continuar el 2015 primer ministre kosovar, Isa Mustafa, segon per la dreta, amb l’Alta Representant de la UE, Federica Mogherini © European Consilium / Berlaymont La difícil situació econòmica de Kosovo, on més del 45% de la població viu sota el llindar de la pobresa, segons dades del Banc Mundial, amb més d'un 35% d'atur --61% d'atur juvenil--, va seguir provocant un autèntic èxode migratori La falta d'oportunitats, l'augment de les tensions ètniques entre albanesos i serbis i una permanent…
Turquia 2009
Estat
A la primeria de febrer, el Parlament turc va ratificar per àmplia majoria el Protocol de Kyoto, que per al 2012 requereix una reducció de les emissions de gasos d'efecte hivernacle del 5% amb relació als nivells del 1990 La taxa d'emissions de diòxid de carboni per capita a Turquia representa el doble de la mitjana europea, i el Govern turc s'havia negat a signar l'acord per no obstaculitzar el seu creixement econòmic Al final de març, el president turc, Abdullah Gül, va visitar l'Iraq Aquest viatge, el primer que feia un cap d'estat turc al país en trenta anys, va servir per a normalitzar…
additiu alimentari
Alimentació
Substància sense poder nutritiu que hom afegeix als aliments, per tal de conservar-ne les característiques físiques, químiques o fisicoquímiques i per donar-los característiques particulars d’aspecte, gust, olor o consistència.
Els additius es classifiquen en quatre grans grups, un dels quals és integrat per les substàncies que modifiquen els caràcters organolèptics color, gust, olor, que se subdivideixen en modificadors del color colorants, fixadors de color, decolorants i blanquejants, substàncies sàpides edulcorants, productes amargs i agents aromàtics principis actius aromàtics, productes i preparats aromàtics naturals, aromes artificials Un altre grup son els estabilitzadors de l’aspecte i els caràcters físics modificadors de textura o texturitzants espessidors, humectants, enduridors, antiaglomerants,…
Laureà Figuerola i Ballester
Laureà Figuerola i Ballester
© Fototeca.cat
Economia
Advocat, economista i polític.
Deixeble d’Eudald Jaumeandreu a la càtedra d’economia política de la Junta de Comerç de Barcelona, en la qual presentà, en 1835-36, un examen públic sobre la Necesidad del sistema prohibitivo en España Estudià dret a Barcelona 1840, i el 1856 es doctorà El 1842 participà en la Junta Revolucionària de Barcelona Guanyà la càtedra de dret administratiu i d’economia política de la Universitat de Barcelona, el 1847, i des del 1853 ocupà la de dret polític i de legislació mercantil a Madrid, on s’installà Feu un paper de propagandista del lliurecanvisme, a través de nombrosos discursos i mítings…
,
Argentina 2009
Estat
El Govern de Cristina Fernández va aprovar al començament de l'any un pla de contingència per fer front als efectes de la crisi financera internacional i també a la davallada dels preus internacionals de les primeres matèries que exporta l'Argentina Dotat amb una xifra propera als 4000 milions de dòlars, el pla preveia finançar inversions per a millorar la competitivitat, impulsar el consum intern i promoure les exportacions D'altra banda, les finances públiques van estar sotmeses a dos pols de tensió difícils d'equilibrar, ja que, per un cantó, hi havia una previsible caiguda en la…
Israel/Palestina 2016
Estat
Al maig, els ultranacionalistes de la formació Yisra’el Beitenu ‘Israel és la nostra llar’ van entrar en la coalició de Govern, que va passar a tenir 66 diputats dels 120 del Parlament, i el primer ministre, Benjamin Netanyahu, va nomenar Avigdor Lieberman, líder d’Yisra’el Beitenu, ministre de Defensa La intifada dels Ganivets, iniciada a l’octubre del 2015, va continuar durant els primers mesos de l’any Al juny, ja es comptabilitzaven 34 israelians assassinats, i 3 estrangers i 220 palestins morts L’onada de violència va tenir lloc en un context de paràlisi política i institucional…
Líbia 2009
Estat
El país va continuar el seu projecte de rehabilitació davant la comunitat internacional després de llargs anys d'aïllament, des que el 1988 va ser acusat d'estar darrere de l'atemptat de Lockerbie Parallelament, el règim va continuar mostrant la seva particular manera de conduir la política exterior Tanmateix, els interessos de tot tipus, que el món occidental, i molt especialment Europa, té en aquest país, com energia, immigració i lluita contra el terrorisme, donen al règim d'Al-Gaddafi un alt marge de maniobra Al principi d'any, la responsable de Relacions Exteriors de la Comissió Europea…
La crida a la Solidaritat
La Crida a la Solidaritat en Defensa de la Llengua, la Cultura i la Nació Catalanes 1981-93, coneguda popularment com la Crida, s’ha de considerar, en els seus orígens, com una resposta no partidista a l’ambient regressiu que en matèria de consolidació de l’autogovern i la normalització lingüística es respirava després de l’intent de cop d’estat del 1981 Si bé és cert que el factor detonant del naixement de la Crida va ser la publicació, el 14 de març d’aquell mateix any, d’un escrit Manifiesto de los 2300 a “Diario 16”, on es denunciava una suposada marginació dels castellanoparlants a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina