Resultats de la cerca
Es mostren 677 resultats
Mecanisme de reproducció o replicació dels virus
Patologia humana
Els virus es reprodueixen gràcies a un mecanisme peculiar, anomenat replicació , gràcies al qual el seu àcid nucleic es reprodueix ell mateix, i alhora, dirigint el metabolisme de la cèllula que infecta, orienta l’elaboració de les seves proteïnes i la càpsida Esquemàticament, la replicació vírica es produeix en quatre fases infecció, síntesi, maduració i alliberament Durant la fase d’infecció , el virió s’enganxa o s’absorbeix a la membrana cellular, abandona l’embolcall extern, penetra en l’interior de la cèllula, perd la càpsida i permet que el nucli víric quedi en contacte…
Erupcions cutànies i mucoses
Patologia humana
Nombroses malalties infeccioses evolucionen amb erupcions cutànies i mucoses , és a dir, amb l’aparició de lesions de diversos tipus en la pell i les mucoses Si bé ambdós teixits solen presentar erupcions conjuntament, s’anomenen exantemes quan les lesions tenen una localització cutània i enantemes quan es presenten en les mucoses Aquestes lesions cutaneomucoses poden ésser originades per diversos mecanismes Els més importants són la disseminació dels microorganismes responsables cap a aquests teixits, l’impacte que hi produeix la presència de toxines que secreten diversos gèrmens des d’…
Toxicitat dels microorganismes
Patologia humana
És anomenada toxicitat la capacitat que tenen nombroses espècies d’agents infecciosos, sobretot nombroses espècies de bacteris, d’elaborar i secretar diverses substàncies, anomenades toxines , que d’una manera o una altra alteren el metabolisme de l’organisme humà Les toxines, a diferència de les agressines i les impedines, són substàncies que se solubilitzen i difonen en els líquids orgànics, com ara el líquid intercellular, la sang o les secrecions, i que tenen la propietat de fixar-se en els receptors específics d’unes cèllules determinades, la qual cosa n’incrementa o en redueix l’…
Les peltigerals
Són líquens principalment foliacis, sovint amb cianofícies com a fotobionts o formant part de cefalodis, que viuen al sòl, escorces, roques, principalment en llocs rics en molses, on la humitat persisteix Els apotecis tenen un característic desenvolupament hemiangiocàrpic comencen a formar-se coberts per una capa de tallus, que s’obrirà més tard Les paràfisis són en general no ramificades, lliures Els ascs són fissitunicats, amb un anell amiloide, i les espores duen diversos septes transversals i brunegen en madurar Viuen a tot el món, però hi ha un màxim d’espècies a l’hemisferi sud N’…
Els tripterígids: bavoses morrudes
Les bavoses morrudes, de la família dels tripterígids, es diferencien de les bavoses típiques, a part la forma més afuada del musell, pel fet de tenir les aletes dorsals separades La fotografia permet de distingir el dimorfisme sexual en el cas de Tripterygion tripteronotus , una espècie molt abundant a la zona litoral d’algues fotòfiles el mascle exemplar de la dreta, que, a més, presenta una vistosa lliurea nupcial, és de color vermell amb el cap negre, mentre que la femella a l’esquerra és de color marró verdós amb aigües clares, que la fa molt críptica en el seu medi Jean-Georges Harmelin…
El sistema bentònic
La vida al fons de la mar El fons de la mar és un dels reductes de la biosfera menys assequibles directament als humans la seva extensió és enorme ocupa aproximadament un 70% de l’escorça terrestre Els humans, tot i la impossibilitat de colonitzar aquests grans espais, n’exploten una gran part, ja sigui en forma de pesca, ja en la d’extracció de recursos minerals Aquesta explotació no es correspon, però, amb un nivell de coneixements comparable al que hom té dels ecosistemes terrestres Hi ha encara grans buits, en efecte, sobre el funcionament dels ecosistemes submergits i, fins i tot, dels…
Cabrera
les Balears Paisatge prop del castell de Cabrera
© Fototeca.cat
Illa
Illa, la més gran, de l’arxipèlag de Cabrera, situada al sud de Mallorca.
Té 1 569 ha, i les seves distàncies màximes són 5 km d’E a W i 7 km d’E-NE a W-SW La costa té 34 km de longitud, i l’altitud màxima na Picamosques és de 172 m Forma part del municipi de Palma L’illa emergí per primera vegada entre l’Aptià i el Turonià A l’Eocè, la transgressió del Lutecià cobrí les terres emergides a baix a la mar nummulítica fins al Vindobonià, que es produí una emersió parcial Constitueix una prolongació de les serres de Llevant de Mallorca El conjunt presenta nombroses ruptures, falles i enfonsaments recents El relleu es disposa en…
adhesió

Angle de contacte ϑ en l’adhesió entre sòlid i líquid
© fototeca.cat
Química
Fenomen per mitjà del qual dues superfícies són mantingudes juntes per forces intermoleculars.
L’adhesió pot ésser mecànica, electroestàtica o per atracció molecular, segons que la seva dependència sigui funció, respectivament, d’una interacció mecànica, d’una atracció de càrregues elèctriques o d’una força de valències Des del punt de vista termodinàmic presenta dos punts que defineixen el sistema les condicions necessàries per a establir el contacte interfacial o mullabilitat les condicions necessàries per a dur a terme aquest contacte, l’adhesió, que controla la força d’adhesió Les condicions termodinàmiques de mullament i estesa d’un líquid sobre un sòlid es basen en l’angle de…
El tritó del Montseny
Àrea de distribució del tritó del Montseny Calotriton arnoldi als Països Catalans Fins ara aquest tritó només s’ha detectat en set sots de l’interior del Parc Natural del Montseny, entre els 600 i els 1200 m d’altitud Aquests set sots es distribueixen en dos nuclis, un d’oriental i un altre d’occidental, separats uns 11 km en línia recta i situats a banda i banda de la conca alta de la Tordera En total, aquests nuclis ocupen una àrea que no supera els 40 km 2 Les poblacions de tritó del Montseny es troben a uns 30 km de les poblacions més properes de tritó pirinenc, que són les de Susqueda…
Les esponges calcàries
Els calcaris o esponges calcàries són exclusivament marins i viuen a la zona litoral, proveïts, sense excepció, d’un esquelet de carbonat càlcic Moltes de les seves espècies són anuals i no arriben a créixer més de 5 o 6 cm d’envergadura Solen tenir un aspecte fràgil i una organització del sistema aqüífer de tipus senzill Dins la seva classe, hom distingeix tres grups, amb la categoria taxonòmica de subclasse els calcinis Calcinea , els calcaronis Calcaronea i els faretrònides Pharetronida Els calcinis Són esponges calcàries que es distingeixen per certs caràcters citològics el nucli…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina