- Immediatament després de produir-se una contusió, és molt útil refredar la zona lesionada, per tal d’evitar la formació d’un hematoma i de reduir el dolor. També és convenient aixecar la part del cos lesionada i bellugar-la com menys millor.
- Qualsevol ferida s’ha de destapar bé, separant la roba que la pugui cobrir, per tal d’examinar-la adequadament. Si s’observa una hemorràgia, la primera cosa que cal fer, especialment si és intensa, és aplicar els mètodes d’hemostàsia adequats per tal d’aturar-la.
- Un cop controlades les possibles hemorràgies, s’ha d’efectuar una bona neteja de la ferida. És convenient rentar la ferida amb un bon raig d’aigua, o d’un altre líquid apropiat, com és ara sèrum fisiològic o aigua oxigenada, i a continuació fer una neteja més acurada amb gases impregnades amb el mateix líquid.
- Si no es consulta un professional sanitari, cal completar la cura mitjançant l’aplicació d’un antisèptic. El més recomanable és la povidona iodada líquida.
- No és convenient utilitzar alcohol per a curar les ferides, perquè és irritant i poc efectiu. Tampoc són molt recomanables els antisèptics molt acolorits, com ara el mercurocrom, perquè tenyeixen la ferida i dificulten el control de la seva evolució. En qualsevol cas, s’ha d’utilitzar un antisèptic de presentació líquida, ja que les pomades poden estovar la pell, les pólvores poden formar grumolls que en dificultin el guariment, i unes i altres solen contenir medicaments que només s’han de fer servir per indicació mèdica.
- Sempre que sigui possible, un cop aplicat l’antisèptic, és preferible deixar la ferida a l’aire. Si la ferida es troba en una part del cos coberta amb el vestit o molt exposada a fregaments, es pot tapar amb gases estèrils, que es podran fixar per mitjà d’un embenat o d’esparadrap.
- És convenient que les ferides siguin ateses per professionals sanitaris en els casos següents: si un cop feta la neteja, encara es veuen a la ferida restes de pols o incrustacions; en cas de símptomes d’afectació d’estructures neuromusculars o internes, com és ara alteració de la força o de la sensibilitat, o dolor intens; davant qualsevol ferida penetrant causada per un objecte de longitud superior al gruix de la pell; davant qualsevol ferida que sagni abundantment, o que hagi requerit l’aplicació d’un torniquet, i davant qualsevol ferida amb les vores separades.
- Davant tota ferida, ni que sigui lleu, cal fer la prevenció del tètan. La mesura més eficaç és estar prèviament vaccinat contra aquesta malaltia, però si no és així, s’ha d’anar a un centre sanitari, on indicaran el procediment més adequat en cada cas.
- No s’ha d’intentar d’extreure els cossos estranys enclavats en la pell, ja que podrien esquinçar-se els teixits i augmentar la gravetat de les lesions.
- Si en intentar extreure un cos estrany d’un orifici natural, el nas o l’orella, es comprova que no s’aconsegueix aquest objectiu amb facilitat, és millor no intentar-ho més i anar a un centre sanitari, ja que el més freqüent és que s’hagi introduït encara més, i empitjori la situació.
- Els traumatismes poc potents només donen lloc a la formació d’una equimosi, coneguda amb el nom de blau, que és una taca de color vermell morat constituïda per la filtració d’una petita quantitat de sang en la pell. Si el traumatisme és de més intensitat, es pot formar a més un hematoma, conegut amb el nom de bony, que consisteix en una acumulació de sang sota la pell. En qualsevol cas, és molt freqüent que la taca s’escampi durant les hores següents al traumatisme, i que el seu color canviï en els dies posteriors i es transformi en verdós i després en groc.
- Les ferides més freqüents són les erosions, conegudes amb el nom de pelades o rascades, consistents en un despreniment de les capes superficials de la pell, que deixa al descobert petits vasos sanguinis sagnants. Encara que siguin lleus, s’han de curar adequadament, ja que poden infectar-se i deixar alteracions permanents.
- Les ferides incises, conegudes amb el nom de talls, que són causades per objectes tallants i que es caracteritzen per la separació nítida de les vores, solen provocar hemorràgies, i poden lesionar diverses estructures, com ara tendons, músculs o nervis.
- Els objectes punxeguts, que penetren en sentit perpendicular a la pell, causen ferides penetrants, la profunditat de les quals pot ésser molt més gran que la lesió visible des de l’exterior. Poden ésser especialment greus si són molt profundes i es localitzen en determinades zones, com ara el tòrax o l’abdomen.