Resultats de la cerca
Es mostren 456 resultats
Els amfibis fòssils
Els estudis fets sobre amfibis fòssils als Països Catalans són, en general, molt escassos Ultra les troballes fetes en el jaciment cretaci de Santa Maria de Meià Noguera, només podem parlar de treballs sobre el Miocè inferior del País Valencià, sobre el Vallès-Penedès i sobre els jaciments càrstics pleistocens de Mallorca Els caudats Els urodels fòssils apareixen sovint en les margues bituminoses del Miocè de la península Ibèrica Això no obstant, els estudis fets sobre aquest grup són molt rars als Països Catalans En aquest cas, cal citar les formes Triturus, Megalotriton filholi i…
L’àrea del Palància
Al llarg de la vall del Palància, entre Viver i Estivella, hi ha un conjunt d’afloraments dispersos limitats al NE per la serra d’Espadà i al SW per la serra de Portaceli-Montemayor similarment a la conca del Millars, aquests afloraments no són clarament limitats per falles normals importants, però la diferenciació pot atribuir-se als processos distensius neògens que afectaren la regió Sense cap troballa paleontològica que ho corrobori, els materials que s’hi troben han estat atribuïts provisionalment al Miocè i, en part, al Pliocè Hi ha dues unitats amb fàcies detrítiques i carbonàtiques,…
l’Alcora

Vista general de l’Alcora i del castell d’Alcalatén
Aureliano (CC BY-SA 2.0)
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alcalatén, en la zona de transició cap a la Plana, estès en un territori més aviat pla, i en part quaternari.
Comprèn la conca baixa del riu de Llucena o riu de l’Alcora , en el curs del qual ha estat construït el pantà d’Alcora , amb una capacitat de 2200000 m 3 a l’W, inclou també un petit sector de la conca del Millars l’antic terme d’Araia, fins a la vora del pantà del Sitjar Els pasturatges són utilitzats tant pel bestiar local oví i cabrum com pels ramats transhumants de la muntanya de Terol que hi baixen a passar l’hivern Les terres de secà són dedicades a blat, oliveres, garrofers, ametllers i vinyes Les terres són explotades directament pels propietaris Les activitats…
El gas d'acetilè. El carbur de calci
Carburs del Ter començà la producció a Sant Quirze de Besora Osona el 1897 El carbur de calci s’obté de la calç –òxid de calci– tractada en un forn elèctric L’acció de l’aigua sobre el carbur de calci dóna com a resultat l’acetilè, un gas que crema amb flama molt brillant L’acetilè fou descobert el 1836 El seu estudi científic pertany al químic francès Berthelot cap el 1860 Però no va ser fins el 1894 que Bullier trobà un sistema de producció industrial de l’acetilè i subratllà una de les principals característiques del procés químic un quilogram de carbur de calci dóna uns 300 litres de gas…
Sogorb
Sogorb
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Palància, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià.
Comprèn al sector septentrional una part de la vall del Palància o riu de Sogorb , que en aquest indret s’eixampla, on es localitza la població i els conreus de regadius vers el S el terme s’obre, accidentat per la serra del coll de l’Àguila 878 m alt, al límit amb el terme de Gàtova, i pels contraforts septentrionals de la serra de Portaceli 823 m, al límit amb el Camp de Túria i amb el Camp de Morvedre Drenen el terme, a més del Palància, diversos barrancs afluents a aquest per la dreta, com el de Leca, el de Soneixa, etc Les vores de la vall són riques en fonts La Teja, El Gallo, Los…
Unió d’Aragó
Història
Lliga dels nobles i de les ciutats i viles aragoneses, sorgida en 1283-84, que s’erigí de fet en una alternativa de govern oligàrquic enfront, o al costat, del poder reial.
La seva organització es basà en una assemblea formada per tots els rics homes, mainaders, cavallers i infançons, més dos representants per cada ciutat i vila d’Aragó i de Ribagorça, la qual, segons les ordinacions de la Unió, s’havia de reunir cada any pel maig, i en uns conservadors nomenats per l’assemblea dos per cada districte un ric home i un mainader Els districtes prevists eren vuit, i englobaven també el País Valencià les terres de València Ribagorça i Sobrarb les terres d’Osca la sobrejunteria de Jaca Terol i Daroca i llurs respectives aldees la sobrejunteria de…
turiasaure
Paleontologia
Gènere de dinosaure sauròpode procedent de la Formació Villar del Arzobispo de Riodeva (Terol) i que data del trànsit del Juràssic al Cretaci.
Amb una longitud de l’húmer de gairebé 1,8 m, es tracta d’un dels sauròpodes més grans coneguts Juntament amb Galveosaurus i Losillasaurus , trobats als mateixos sediments, Turiasaurus forma un clade de sauròpodes relativament basal
Mas de las Matas
Municipi
Municipi i vila de la província de Terol, Aragó, situat a l’esquerra del Guadalop, al límit amb la comarca catalana del Matarranya.
Situat a l’esquerra del Guadalop, al límit amb la comarca catalana del Matarranya
Albentosa
Municipi
Municipi d’Aragó, a la província de Terol, a l’antiga carretera de València a Barcelona, prop del límit amb el País Valencià.
A l’W de la localitat passa el riu Albentosa , el qual, originat a la serra de Javalambre, aflueix, per la dreta, al Millars aquest riu fou designat per Jaume I com a límit del regne de València 1238, però actualment aquest límit es troba de 5 a 10 km més al sud
Albalate del Arzobispo
Municipi
Municipi de la província de Terol, Aragó, al Bajo Aragón, vora del riu Martín i al peu de la Sierra de los Arcos.
Pins a la zona muntanyosa Oliveres, arbres fruiters, cereals, vinya i, al fons de les valls, hortes Indústries derivades de l’agricultura molins d’oli, destillació d’alcohol Filatures de llana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina