Resultats de la cerca
Es mostren 1657 resultats
Manuel Ibáñez i Escofet
Manuel Ibáñez i Escofet
© Fototeca.cat
Periodisme
Cristianisme
Esport general
Periodista.
Inicià la seva trajectòria professional abans de la guerra civil a la redacció d’ El Matí i, l’any 1952, tornà al periodisme a la redacció d’ El Correo Catalán, del qual fou sotsdirector i promotor de la seva modernització i catalanització Durant els anys seixanta del segle XX esdevingué un dels promotors de Migdia , projecte de diari català sota el franquisme que no pogué veure la llum Apartir del 1968, dirigí Tele-exprés i el convertí en un mitjà viu, que tractava dels problemes del país El 1976 s’incorporà a La Vanguardia , de la qual fou un dels tres directors adjunts En l’…
, , ,
El present vulnerable. Diaris I (1973-1978)
Literatura catalana
Primera incursió de Feliu Formosa en el terreny del dietarisme.
Desenvolupament enciclopèdic El 1976 la llibreria Els Dies de Sabadell va publicar una plaquette de vint-i-quatre pàgines, Diari 1973 , prologada per Joan Oliver, que contenia els primers fragments coneguts del dietari de Formosa Al cap de tres anys, el 1979,el dietari sencer es va publicar a Editorial Laia Va guanyar el premi Crítica Serra d’Or 1980 al millor llibre de memòries El 1997 Edicions de la Magrana va publicar una edició revisada que conté el text definitiu de l’obra El present vulnerable de Feliu Formosa forma part de la gran tradició de dietarística moderna en català al costat d’…
Els trefiladors i els productes fabricats amb filferro
El trefilatge i les aplicacions del filferro El trefilatge és l’operació que consisteix a reduir el gruix d’un producte metallúrgic, fent-lo passar per tracció per forats calibrats, cada vegada més estrets, d’una sèrie de fileres d’acers especials A nivell industrial els metalls utilitzats eren el ferro i el llautó, un aliatge de coure i zinc, anomenat també coure groc al segle XIX En joieria el trefilatge era aplicat a metalls preciosos com l’or o la plata La primera matèria del filferro era la barra rodona de ferro, obtinguda en una siderúrgia després d’un procés de laminació Consta que el…
La Ferreria Catalana, a Anglès (1855-1867)
Acció de La Ferreria Catalana La societat es constituí el mes d’abril del 1855 Es tractava, segons el text propi, d’una societat minera que es proposava l’explotació de mines de ferro, fosa d’aquest mineral i fabricació del ferro pels sistemes més avançats La Ferreria Catalana tenia el domicili social a Barcelona, al carrer de Santa Madrona núm 2, però l’establiment industrial era a Anglès, comarca de la Selva Explotava petites vetes de ferro que hi havia pels voltants, i una mina de plom La Ferreria Catalana, com solia passar en aquests casos, era la successora d’una farga, que ja existia…
escriptura lineal
Escriptura i paleografia
Sistema gràfic d’escriptura emprat a Creta en el segon mil·lenni aC i testificat en diverses inscripcions.
Ofereix dos tipus, anomenats lineal A i lineal B L’escriptura lineal A, que hom considera introduïda a Xipre procedent de Creta, sembla anterior al 1200 aC Els seus caràcters, coneguts amb el nom de xiprominoics perquè de llur evolució nasqué l’escriptura sillàbica xipriota, sofriren transformacions, alguns foren omesos i d’altres foren creats de nou L’escriptura lineal B, desxifrada el 1952 per M Ventris, amb l’assessorament de J Chadwick, a partir d’uns quants milers de tauletes trobades a Cnossos Creta, a Pilos Mesènia, a Micenes i a Tebes, és l’escriptura de la Grècia micènica D’entrada…
índex de desenvolupament humà
Economia
Indicador sintètic que elabora el Programa de les Nacions Unides pel Desenvolupament (PNUD) des del 1990.
Fou creat seguint les idees d’Amartya Sen desenvolupades per l’economista pakistanès Mahbub ul Haz Es tractava de mesurar d’una forma més completa i precisa el nivell de desenvolupament dels diferents estats del món Fins aquell moment, el nivell de desenvolupament dels països s’havia calculat amb un únic criteri, normalment ecònomic, com el nivell de renda o el PIB dels països L’IDH, en canvi, s’obté a partir del càlcul ponderat des tres variables l’esperança de vida en néixer, el nivell d’instrucció i educació —mesurat a partir de la taxa d’alfabetització d’adults i del nivell d’educació de…
Sant Esteve de Perabruna o Pera-romana (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Desconeixem l’indret on era edificada aquesta església, que apareix esmentada al principi del segle XI, en un document datat entre el 1010 i el 1033, en què es restituí al bisbe Ermengol de la Seu d’Urgell el monestir de Senterada i el seu patrimoni, que havia estat usurpat pel jutge Miró de Bellera El comte Bernat de Pallars li feu donació de les esglésies del terme de Petra Bruna et de Velbezing , de Sant Vicenç i Sant Joan i Sant Esteve, i la tercera part d’aquesta parròquia —de Perabruna— L’any 1082, en la donació que Artau II feu de diverses esglésies al monestir de Gerri, consta la de…
Sant Julià de la Cirera (Sant Feliu Sasserra)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereixen les ruïnes de l’església, totalment desfigurades fins i tot en la seva planta F Junyent-A Mazcuñan Les restes dels fonaments de l’església de Sant Julià són mig enterrades dalt un turó situat enfront del mas Cirera, al sector sud-oriental del terme Long 2°01’14” - Lat 41°55’20” Seguint la carretera d’Avinyó a Sant Feliu Sasserra, poc després del quilòmetre 61 i a mà dreta, surt un camí carreter que condueix al mas Cirera, enfront del qual hi ha el turó on fou bastida la capella FJM-AMB Història Aquesta església es trobava dins l’antic terme del castell d’Oristà…
Necròpoli de Sant Miquel (Manresa)
Art romànic
Situació Aquesta necròpoli es troba al bell mig de l’actual nucli urbà manresà, al costat de l’absis de la ja desapareguda església gòtica de Sant Miquel Long 1°49’35” - Lat 41°43’25” Actualment és del tot impossible visitar aquest conjunt de tombes, car estan totalment tapades Diguem solament, doncs, que es localitzen sota l’empedrat del carrer de Sant Miquel, allí on aquest s’eixampla i que antigament s’anomenava placeta de Santa Magdalena Necròpoli Es tracta d’un cementiri de tombes excavades a la roca natural del terreny que hom coneixia, com a mínim, ja a les darreries de la passada…
Resum d’història del catalanisme
Historiografia catalana
Obra d’Antoni Rovira i Virgili publicada per Barcino a Barcelona el 1936, i reeditada per Edicions de La Magrana el 1983.
Desenvolupament enciclopèdic Té com a objectiu descriure de manera objectiva, ordenada i sistematitzada els grans corrents polítics de caràcter catalanista i nacionalista que es produïren al Principat, el País Valencià, les Illes i el Rosselló –amb l’objectiu de recuperar els fets diferencials del poble català, anorreats després de les desfetes del 1707 i el 1714– a partir de la dècada del 1830 de la mà del moviment romàntic i de les idees liberals europees Aquesta temàtica ja l’havia tractada en obres anteriors, com ara el capítol sobre Catalunyade la tercera sèrie del llibre Història dels…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 18
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina