Resultats de la cerca
Es mostren 3685 resultats
Castell de Sant Jordi d’Alfama (l’Ametlla de Mar)
Art romànic
Situació Minses restes d’aquest castell, arran de mar, on es fundà l’orde militar de Sant Jordi d’Alfama ECSA - A Martín Els vestigis del castell de Sant Jordi d’Alfama són al nord del nucli urbà de l’Ametlla de Mar, arran de mar, en una zona de penya-segats de fins a 10 m d’alçada, entre les urbanitzacions de les Tres Cales i de Sant Jordi d’Alfama Al seu costat hi ha un fortí del segle XVIII, successor del castell medieval Mapa 33-19 498 Situació 31TCF176314 S’arriba als minsos vestigis del castell pels carrers de les urbanitzacions esmentades Història Situat entre el coll de Balaguer i la…
indústria farmacèutica
indústria farmacèutica Producció de comprimits el 1920 en l’ofici farmacèutic Sandoz, a Basilea
© Fototeca.cat
Farmàcia
Sector industrial encarregat de la fabricació de productes farmacèutics.
Aquesta indústria, molt complexa, pot ésser considerada inclosa dins la indústria química, però té unes característiques especials que la'n diferencien Les diverses activitats de la indústria farmacèutica poden ésser esquematitzades en tres grups principals En primer lloc, hi ha la preparació, per extracció i purificació, dels medicaments existents a la natura Aquest és el cas, entre els medicaments relacionats amb el regne vegetal, dels alcaloides, dels glucòsids i dels antibiòtics, i entre els del regne animal, dels sèrums, de les vacunes i de les hormones Tots aquests productes són sovint…
Sant Iscle i Santa Victòria de Llinars de l’Aiguadora (Castellar del Riu)
Art romànic
Situació L’església de Llinars de l’Aiguadora és situada entre l’Aigua de la Corba i l’Aigua d’Ora, en un dels extrems occidentals del terme, que raneja la comarca del Solsonès Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 292-M781 x 93,6 — y 64,5 31 TCG 936645 S’hi arriba per la carretera de Berga a Sant Llorenç de Morunys Poc després del quilòmetre 19, a mà dreta, s’inicia una pista asfaltada que porta a Llinars de l’Aiguadora L’església es troba en un lloc elevat, a la dreta de la carretera que hem emprès, on…
Castell de Montbui (Bigues i Riells)
Art romànic
Situació Vista general de les ruïnes del que fou centre de l’antiga baronia de Montbui J M Masagué El castell es troba al cim d’un turó de 541 m d’altitud sobre el nivell de la mar, situat a l’extrem de ponent del terme municipal, entre Caldes de Montbui i Sant Feliu de Codines És voltat per la urbanització anomenada del Castell de Montbui Mapa L37-15393 Situació 31TDG316130 El trencall per anar-hi es troba a uns sis-cents metres passat el quilòmetre 18 de la carretera de Caldes de Montbui a Sant Feliu de Codines, just a l’entrada d’aquest poble, a la dreta, on hi ha un rètol que indica “Els…
Sant Miquel de Grialó (Artesa de Segre)
Art romànic
Situació Extrem de llevant de la façana de migdia amb la porta d’entrada molt alterada exteriorment ECSA - E Pablo Les ruïnes de l’església de Sant Miquel són al costat de les restes del castell de Grialó, al cim d’un serrat que domina el poble de Colldelrat, on també hi ha una torre de la línia de distribució d’energia elèctrica a alta tensió Mapa 33-13328 Situació 31TCG430407 L’itinerari per a arribar-hi és el mateix descrit en la monografia precedent JAA-MLIC Història El lloc de Grialó, amb el seu castell, apareix documentat per primera vegada l’any 1039, en les afrontacions…
Una cultura campaniforme?
Vas campaniforme amb decoració incisa, cova de Cartanyà, Vilaverd, ~1800-1500 aC MCSVR / GS Amb el nom de campaniforme es coneixen una sèrie de cultures calcolítiques que, aproximadament a partir del 2300 aC, van compartir l'ús d'uns vasos ceràmics en forma de campana invertida, que s'han convertit en el seu fòssil director La difusió paneuropea del vas campaniforme ha estat sempre el tret que més ha cridat l'atenció dels investigadors RJ Harrison n'ha distingit tres grans àrees l'oriental, a les zones articulades pels rius Oder, Elba i Rin l'occidental, que abasta els Països Baixos, França i…
Creixement salvatge i enriquiment fàcil en la construcció
L’edificació i les obres públiques 1960-1981 L’activitat de tipus secundari que va experimentar un creixement més intens en el conjunt dels Països Catalans en l’època de l’anomenat “miracle econòmic” fou la construcció Segons les dades del Banc de Bilbao sobre la distribució provincial de la renda, l’edificació i les obres públiques foren les úniques grans branques que pràcticament van doblar el seu pes relatiu dins el conjunt industrial entre el 1960 i el 1975 la construcció passà de generar el 8,6% del valor afegit brut de la indústria dels Països Catalans a representar-ne el…
L’expansió d’un corall invasor
Colònia d’ Oculina patagonica a l’estatge infralitoral rocós somer de Cabrera El creixement del diàmetre de les colònies oscilla entre 0,6 i 1 cm/any però el creixement potencial en condicions favorables i amb una competència feble pel substrat, pot assolir els 2,2 cm/any Aquest és el cas de comunitats en substrats artificials de recent construcció, com ara espigons o esculleres o ports, amb molta contaminació, o subjectes a processos intensos de sedimentació i erosió Enric Ballesteros Oculina patagonica és un hexacorall de l’ordre dels escleractinis Scleractinia que va ser introduït a la…
Els peixos continentals invasors
Percentatge d’espècies de peixos introduïdes a les diferents conques ibèriques en tres dates recents el 1991, el 1995 i el 2001 Clavero i García-Berthou, 2006 Elvira i Almodóvar, 2001 L’impacte ecològic i econòmic de les espècies invasores és un problema ambiental que creix a escala mundial Recentment, no solament ha augmentat el nombre relativament reduït d’espècies que fins ara havia estat capaç d’escampar-se per tot el planeta més enllà de les seves àrees biogeogràfiques originals cosa que comporta el que s’anomena homogeneïtzació biòtica , sinó també l’abundància d’exemplars…
Sargantana pitiúsica
Morfologia També la sargantana pitiúsica Podarcis pityusensis presenta nombroses subspècies a les illes que li donen el nom, com a conseqüència de fenòmens d’insularitat A les fotografies veiem representades dues formes de color verd viu P pityusensis canaretensis a dalt i P pityusensis formenterae a baix Javier Andrada i Ricardo Gutiérrez Aquesta sargantana, l’àrea de la qual inclou, com la de la sargantana balear Podarcis lilfordi , nombroses poblacions isolades en illots, també presenta una enorme variabilitat en morfologia, coloració, disseny i folidosi, actualment prou sabuda Els…