Resultats de la cerca

Inicià els estudis de piano a quatre anys i rebé una amplíssima formació pianística amb M Vega, Meysernberg i, ocasionalment, amb F Liszt, a més de classes de composició i contrapunt d’A Reicha Finalment dirigí la seva carrera vers el cant, que estudià principalment amb els seus pares El 1839 debutà a Londres amb el paper de Desdèmona en l' Otello de G Rossini, i el mateix any fou contractada al Théâtre-Italien per l’empresari Louis Viardot, amb qui es casà dos anys després Entre els seus triomfs més importants hi ha l’estrena de Le prophète , de G Meyerbeer, i les seves…

Tot i que es pot entendre com el resultat de la introducció, en una simfonia, d’una part important -en estil concertant- per a dos o més solistes, la seva veritable natura -atenent el tipus i la distribució habitual dels moviments- és més aviat la d’un concert per a més d’un solista, com es pot veure clarament en la Simfonia concertant per a violí i viola , KV 364, de Mozart, probablement l’obra cabdal del gènere Hi ha, en canvi, diversos casos en què una simfonia o un dels seus moviments presenten importants passatges per a solistes, i assoleixen així una escriptura propera a una veritable…

El primer número aparegué l’11 de gener de 1863 i, després de 84 setmanes, el darrer aparegué el 7 d’agost de 1864 Tenia la redacció al carrer del Comte de l’Assalt 34, 2n, i la impressió era a càrrec de Narcís Ramírez Dedicada a temes musicals i literaris, constava de vuit pàgines de mida foli, a dues columnes Publicava notícies i efemèrides musicals, informacions dels cors claverians i els concerts de la Societat Coral Euterpe a més, incloïa una crònica musical sobre el món de l’òpera i una secció dedicada a la literatura, amb fragments d’obres teatrals i proses diverses, biografies de…

Fou fundat a Barcelona el 1901, arran d’una actuació de l’Orfeó Català al Teatre del Cercle de Sants, i promogut pels ambients catalanistes El seu fundador i primer director fou Estanislau Mateu, a qui succeïren Llorenç Carbonell, Manuel Bosser i Normand Solé Del 1926 al 1958 n’assumí la direcció Antoni Pérez Moya, el qual seguiren Elisard Sala -fins el 1964- i Enric Ribó -fins el 1982- Des d’aquest darrer any, la direcció de la formació és a càrrec de Montserrat Tous i Alsina El seu repertori inclou les cançons tradicionals catalanes i la música coral universal des del Renaixement fins als…

Quan el 1872 C Franck fou nomenat professor d’orgue al Conservatori de París, la seva aula esdevingué una veritable classe de composició d’un gran rigor, innovadora i oberta a les noves tendències, però alhora també molt densa, tendent a la recerca d’obres monumentals, en les quals els conceptes de sobrietat i essencialitat eren del tot absents Les seves obres es convertiren en un novell paradigma estètic del Romanticisme tardà Franck incidí sobre els seus alumnes en la cura de la forma musical, seguint el model beethovenià en la composició cambrística, procurant que s’emprés un criteri…

Fundat el 1970 a Viena, és integrat per Günter Pichler des del 1970, primer violí Gerhard Schulz a partir del 1978, segon violí, que ocupa el lloc de Klaus Mätzl 1970-78 Thomas Kakuska des del 1981, viola, successor de Hatto Beyerle 1970-81, i el violoncellista Valentin Erben des del 1970 El conjunt debutà el 1971 al Koncerthaus de Viena, institució de la qual és membre honorari i on té el seu propi cicle anual de concerts També ha actuat al South Bank Centre de Londres, a l’Alte Oper de Frankfurt, a l’Òpera de Zuric i al Teatre dels Camps Elisis de París Participa en els festivals més…

Édouard Salabert Londres 1838 - París 1903 fundà l’empresa a París el 1878 El seu fill Francis París 1884 - regió de Shannon, Irlanda 1946 prengué el relleu al capdavant del negoci patern el 1901 Durant els primers temps edità abundant música lleugera -com ara cançons de M Chevalier i M Dietrich-, música per al cinema, jazz i operetes Aquest material proporcionà grans beneficis a l’empresa, que progressivament començà a diversificar la seva oferta amb música clàssica i contemporània i material didàctic Així, per exemple, es publicaren obres de G Auric, A Honegger, F Mompou i D…

Estudià matemàtiques i ciències naturals, i més tard, musicologia amb W Gurlitt a Friburg de Brisgòvia, amb G Adler a Viena i amb F Ludwig a Göttingen Després d’obtenir el grau de doctor a Friburg ensenyà a les universitats de Heidelberg, Jena i, des del 1956, a Leipzig S’especialitzà en la música medieval i renaixentista i es donà a conèixer internacionalment amb la publicació del llibre Die Musik des Mittelalters und der Renaissance 'La música de l’Edat Mitjana i del Renaixement', 1931 Aquesta obra comportà que l’estudi d’aquests períodes es realitzés des d’una altra…

Fou un pianista precoç Rebé les primeres classes d’aquest instrument de WJA Agthe i debutà a onze anys a Berlín A partir del 1837 inicià les carreres de dret i medicina en aquesta ciutat, al mateix temps que continuà els seus estudis musicals amb EE Taubert i S Dehn, els quals completà amb C Czerny, S Sechter i O Nicolai a Viena, ciutat on es traslladà el 1843 El 1844 inicià la seva activitat docent tot impartint classes de música entre membres de l’aristocràcia berlinesa i el 1846 fou nomenat professor de la cort prussiana Juntament amb J Stern i AB Marx fundà una escola de…

Estudià a l’Acadèmia de Santa Cecília de la seva ciutat natal, centre on es graduà el 1965 amb les màximes qualificacions Posteriorment amplià la seva formació amb F Ferrara, S Celibidache i H Swarowsky a Siena i a Viena Nomenat director de les “Tardes musicals” de Milà, compaginà aquesta tasca amb la de director del conservatori de la mateixa ciutat, càrrec que exercí fins el 1980 Posteriorment s’encarregà de diverses formacions orquestrals, com l’Orquestra Simfònica de la RAI de Roma 1980-84 i la de l’Òpera de Roma temporada 1984-85, l’Orquestra Simfònica de l’SDR de Stuttgart…