Resultats de la cerca
Es mostren 4521 resultats
Magí Morera i Galícia

Magí Morera i Galícia
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Política
Història del dret
Dret
Escriptor, polític i advocat.
Vida i obra Germà del pintor Jaume Morera i Galícia , es llicencià en dret a Madrid i feu amistat amb Campoamor i López de Ayala Fou diputat liberal pel districte de Sort-Viella 1883, degà del collegi d’advocats de Lleida, alcalde de la mateixa ciutat 1889-90 i diputat a Corts per la Lliga Regionalista de Barcelona 1916-23 Collaborà en diverses publicacions periòdiques locals La Revista de Lérida , Lo Garbell , El Pallaresa , El Diario de Lérida , La Veu del Segre , El Ideal i de Barcelona La Illustració Catalana , L’Esquella de la Torratxa Participà també en la creació del diari El País…
,
Diari Català
Portada del primer número del Diari Català
© Fototeca.cat
Periodisme
Primer diari català, fundat a Barcelona per Valentí Almirall i Llozer el 4 de maig de 1879.
Fou una destacada tribuna informativa i excellí en l’aportació política i cultural que s’ocupà de la història en una notable dimensió Les seves tres suspensions —tot i que aparegueren els títols alternatius Lo Tibidabo 1879, Lo Catalanista i La Veu de Catalunya 1880— foren motivades per articles polítics, per textos ideològics de profund rerefons històric, com, per exemple, “Lo quatorze de juliol” França, 1789, “Los nihilistes” la Rússia tsarista, segle XIX i “Sobre el Congrés Catalanista” En aquest darrer article, els greuges catalanistes es basen en aspectes històrics prohibició de comerç…
,
eclesiologia
Cristianisme
Doctrina teològica sobre l’Església.
Com a sistematització doctrinal, no existeix eclesiologia fins al s XIV, però la mateixa comunitat primitiva tingué ja una determinada concepció de l’Església, que influí en la seva manera d’obrar Aquesta concepció, tanmateix, ja no és idèntica en els autors del Nou Testament els sinòptics hi ofereixen diferències importants, i el mateix cal dir de Joan i Pau En l’època patrística, dins el clima del neoplatonisme i estoïcisme, l’Església és concebuda com a “símbol”, on conflueixen l’acció celestial i la seva manifestació terrestre, i com a misteri, no sols històric, sinó còsmic Sobre aquest…
r
Escriptura i paleografia
Fonètica i fonologia
Divuitena lletra de l’alfabet català, anomenada erra [pl erres].
La R llatina majúscula prové de la forma que havia pres en el grec occidental, el qual havia afegit un traç oblic a la forma primitiva del fenici, de l’etrusc cercle cap a l’esquerra i del grec clàssic, que no presentaven encara aquell traç oblic La R clàssica romana és formada per tres traços un de llarg vertical, un altre de semicircular a la meitat superior dreta del primer, i un traç recte oblic que surt de la base del semicercle cap a la dreta i acaba quelcom corbat Cadascun d’aquests traços era executat en un temps El primer traç acostuma a tenir un reforç a la base En intervenir la…
Joan Bardina i Castarà
Educació
Literatura
Pedagog i escriptor.
Vida i obra Fou influït per les tendències tradicionalistes i carlines de la seva família, que reflectí en les seves obres, on proposa una unió entre modernitat i tradició aplicada a l’educació de joves i adults Interessat des de jove per la literatura, des del seminari on estudià collaborà en el setmanari humorístic i satíric de caràcter tradicionalista Lo Mestre Titas 1897-1900, escenari de les seves primeres polèmiques filosòfiques Començà a utilitzar els pseudònims Said i Pepet de les Pomes , i es dedicà de ple a les seves activitats literàries i periodístiques Guanyà el primer premi…
,
Sant Andreu de Malgrat de Noves (les Valls d’Aguilar)
Art romànic
Situació Vista aèria de l’arruïnat nucli de Malgrat de Noves ECSA – TAVISA L’antiga església de Sant Andreu és a la part alta del conjunt de ruïnes que formen l’antic poble de Malgrat de Noves Mapa 34–11253 Situació 31TCG605845 Per arribar-hi cal prendre la carretera de Noves de Segre a la Guàrdia d’Ares, on, passat Bellpui, hom veu les restes del poble, al qual cal accedir camps a través, perquè el camí d’accés s’ha perdut JAA Història El primer esment que hom coneix del lloc és del 1078, que el castell de Malograto és donat pel comte d’Urgell al de Pallars Tanmateix, Malgrat de…
Sant Just i Sant Pastor (Barcelona)
Art romànic
Aquesta església és situada al nucli antic de la ciutat, entre els carrers Ciutat d’Hèrcules i la plaça de Sant Just Tradicionalment és considerada la més antiga i, durant algun temps, l’única parròquia de la ciutat després de la Seu hi fou enterrat el bisbe Pacià, trobat suposadament vers el 1590 pel bisbe Joan Dimes Lloris El temple de Sant Just fou cedit el 965 pels almoiners de Mir a la catedral de Barcelona amb tots els béns, els delmes, les primícies i els drets parroquials entre aquests almoiners es trobaven el comte Borrell II de Barcelona i l’abat de Sant Cugat del Vallès L’església…
Sant Martí de Torroella (Sant Joan de Vilatorrada)
Art romànic
Situació Un aspecte de l’exterior de l’absis ofegat per construccions posteriors F Junyent-A Mazcuñan L’església presideix un petit nucli habitat, situat al cimal d’un turó que es dreça a la riba esquerra del Cardener, prop de la carretera de Manresa a Solsona, a la banda septentrional del terme, ja ranejant el territori de Callús Long 1°47’19” -Lat 41°46’15” Hom hi va des de Manresa per la carretera de Cardona, al quilòmetre 6,8 de la qual i a mà dreta, trobarem un camí que, amb un breu recorregut, porta a l’església Cal demanar la clau a la rectoria FJM-AMB Història Aquesta església es…
Castell de Montfalcó d’Agramunt (Ossó de Sió)
Art romànic
Situació Antiga torre del castell, de planta quadrada, situada al costat de ponent d’altres restes més tardanes ECSA-J Bolòs Les restes d’aquest antic castell són al cim del tossal 389 m d’altitud, al vessant de migdia del qual s’esglaonen les cases del poble de Montfalcó d’Agramunt, situat al SW de Castellnou de Montfalcó, als estreps llevantins de la serra d’Almenara Mapa 33-14 360 Situació 31TCG447248 Des de Cervera, cal seguir la carretera L-303 que porta a Agramunt i desviar-se per un trencall a mà esquerra a l’alçada de Castellnou d’Ossó, que mena directament al poble de Montfalcó d’…
Construccions de la Coscollera (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Restes de construccions situades uns 2 km a l’oest de Santa Maria de Meià, al vessant de la muntanya, dins d’un bosquet d’alzines, entremig de camps Mapa 33-13328 Situació 31TCG328517 Seguint la carretera que va de Santa Maria de Meià cap a Fontllonga, a uns 2 km, immediatament després de passar una granja, es veu una caseta al mig d’un camp La Coscollera és uns 50 m més avall JBM Història Les notícies d’aquest lloc, que mai no tingué la condició de castell sinó la de quadra, dintre del castell de Sant Esteve del Montsec o de Vallfarines, corresponen a un capbreu del…