Resultats de la cerca
Es mostren 4007 resultats
Folklore i cultura popular 2018
Folklore
Al llarg del 2018 es va mantenir a Catalunya l'excepcionalitat del 2017 i, com ja és costum, el món de la cultura popular va respondre de manera solidària i reivindicativa sempre que en va tenir ocasió El suport dels grups que configuren la riquesa del folklore del país es va fer palès a les presons on estaven empresonats alguns dels líders polítics catalans, especialment a Lledoners, i en tots els actes de protesta que es van organitzar, inclosa la diada de l'Onze de Setembre Val a dir que els llaços grocs, símbol de la lluita per la llibertat dels presos polítics, van lluir a la solapa de…
historiografia humanística
Historiografia catalana
Historiografia escrita durant el període de l’humanisme renaixentista, que dominà Europa als segles XV i XVI.
La història era, segons la definició clàssica de Ciceró en el capítol II del De oratore , «testimoni dels temps, llum de veritat, vida de la memòria, mestra de la vida, missatgera de l’antiguitat», i aquesta definició fou acceptada i glossada reiteradament Amb tot, no existí cap model teòric clàssic, i els humanistes historiadors hagueren de reflexionar per primera vegada sobre la història, el seu caràcter i la seva naturalesa Així, la història passà de ser considerada com una part de la retòrica i estudiada com aquesta en el curs propedèutic universitari, el de les humanitats, és a dir, una…
L’homosexualitat: del gueto a la comunitat
Cartell del Front d’Alliberament Gai, sd Coll part / PV El pas de la transició a la consolidació de la democràcia parlamentària va suposar canvis importants per a la vida quotidiana de les persones homosexuals a l’Estat espanyol, canvis que van ser més palesos en les reformes legislatives i l’atenuació, que no desaparició, de la repressió policíaca De fet, el 1979 l’homosexualitat era exclosa de la Llei de perillositat social, un dels instruments legals del franquisme tardà més odiats i contra el qual es van constituir els primers grups de gais i lesbianes Encara, però, restava la figura de l…
La serra de l’Albera
Vessant sud de l’Albera, dominat en gran part, a conseqüència dels repetits incendis, per brolles d’estepa negra Cistus monspeliensis Oriol Alamany La serra de l’Albera 112, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Pre-pirineus Muralla fosca entre l’Empordà i el Rosselló, la serra de l’Albera és l’extremitat oriental de la serralada pirinenca La muntanya domina la mar Mediterrània i s’hi precipita La costa és molt retallada i petites platges de còdols s’amaguen al fons de profundes cales l’aridesa del litoral, que recull uns 650 mm de precipitació anual, podria fer oblidar que…
S’Albufera de Mallorca
Jonquera halòfila amb joncs aguts Juncus acutus , a S’Albufera Aquesta jonquera és característica de sòls humits –poden estar inundats temporalment– i amb elevada salinitat Oriol Alamany S’Albufera de Mallorca 12, entre els principals espais naturals de Mallorca Més de la meitat del vessant meridional de la serra de Tramuntana mallorquina aboca les aigües de pluja que recull al més extens dels «prats» o aiguamolls mallorquins S’Albufera, situada en el sector nord-occidental de la badia d’Alcúdia La proximitat d’aquesta ciutat va popularitzar el topònim de S’Albufera d’Alcúdia, que ha…
Francesc Pijoan, ardiaca de l'Empordà i canonge de la Seu de Girona (1654-1656)
El 26 de març de l’any 1654 foren extrets els següents diputats i oïdors «per lo trienni que’s començà lo primer de agost pròximpassat de 1653» diputat eclesiàstic Francesc Pijoan Maçanet de la Selva ~1600 – Girona 1659, ardiaca de l’Empordà i canonge de la seu de Girona diputat militar Pere Padellàs, donzell domiciliat a Barcelona diputat reial Agustí Pinyana, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Ignasi de Ripoll i de Bru, cambrer del monestir de Sant Pere de Rodes oïdor militar Pau Vinyes, cavaller domiciliat a Perpinyà oïdor reial Joan Gabriel, notari de Tortosa Gravat de Girona, cavaller…
Juan Payo Coello, abat de Santa Maria de Poblet (1488-1491)
El dia 22 de juliol de 1488, prèvia suspensió del procediment electiu, foren designats per ordre de Ferran II els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Juan Payo Coello Zamora ~1430 – Poblet 1498, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Joan de So i de Castre diputat reial Pere Terrades, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Gaspar Peiró, canonge de Barcelona oïdor militar Bernat Salbà, cavaller oïdor reial Joan Roig, ciutadà de Barcelona Tots els designats, a excepció de l’abat de Poblet, que, com que era absent, s’incorporà a la Diputació el 30 de juliol, juraren els seus…
Folklore i cultura popular 2013
Folklore
La cultura popular va donar suport clarament a la reivindicació pel dret a decidir i a l’aspiració d’independència que va sacsejar Catalunya el 2013 Això es va visualitzar al llarg de tot l’any, però d’una manera especial en els dos actes centrals d’aquesta lluita nacional la Via Catalana i el Concert per la Llibertat Els castells, que estan vivint una etapa d’esplendor i de gran arrelament popular, en van ser la punta de llança, però tampoc no hi van faltar els gegants, els grallers, els bastoners i el bestiari festiu, entre altres elements Aquesta presència del folklore del país va ser molt…
Santa Coloma de Queralt
Santa Coloma de Queralt
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació Té una forma allargassada de NE a SW i confronta al N amb els termes de Llorac i Talavera aquest darrer, de la comarca de la Segarra, al NE amb Argençola, a l’E amb Sant Martí de Tousi, al SE amb Bellprat tots tres municipis, de l’Anoia, a l’W amb Savallà del Comtat i amb Conesa i al S amb les Piles La vila de Santa Coloma de Queralt és emplaçada en plena vall del Gaià, riu que travessa el nucli Aquesta vall és tancada a tramuntana pel cim de la Moscallona 791 m i per les serres de Montargull i de Montfred entre els 791 i els 834 m a ponent, pel coll de Rauric 780 m i l…
L’evolució política de la Catalunya del Nord
Els canvis econòmics i demogràfics han modificat la societat i el mapa polític Aquests canvis van començar els anys seixanta i s’eixamplaren els setanta crisi i davallada de l’agricultura, sobretot a les zones del vinyer i al rerepaís, i, malgrat una producció que es mantenia i una productivitat creixent, crisi de preus i de venda dels productes del regadiu, amb l’èxode rural de les joves generacions, fort arreu, fins i tot a la plana Foren els anys de les grans onades migratòries les migracions en els dos sentits que afecten de cinquanta a vuitanta mil persones entre dos censos, per una…