Resultats de la cerca
Es mostren 4160 resultats
la Morera de Montsant

Accés al recinte de la cartoixa d’Escaladei, a la Morera de Montsant
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Priorat.
Situació i presentació És el més extens del Priorat històric i el segon de l’actual divisió comarcal Limita amb Ulldemolins N, Cornudella de Montsant E, Poboleda i Torroja del Priorat S, la Vilella Alta i Cabasseres SW, Margalef NW i toca en un punt a Porrera S Es troba al sector septentrional de la comarca, entre el riu de Montsant que forma en una petita part el límit N i el riu de Siurana que corre al S en una estreta franja entre els veïns termes de Cornudella i Poboleda i comprèn una gran part del massís de Montsant, amb els seus punts culminants la Roca Corbatera 1163 m a l’extrem de…
Homiliae quorundam sanctorum patrum, 1a part (ms. 196)
Art romànic
Foli 61 del ms 196, amb la caplletra N, dins la qual hi ha representada la figura de sant Agustí C Mancho Aquest llibre forma part dels còdexs que J Rubió i R d’Alòs inventariaren durant les seves recerques a l’arxiu tortosí * És per aquest motiu que la bibliografia referida a aquest manuscrit és tan summament escassa, ja que no apareix en els primers inventaris moderns Denifle-Châtelain i O’Callaghan Es tracta d’un llibre en pergamí de 416 × 280 mm, amb una caixa d’escriptura de 295 × 185 mm Els folis són de 30 línies a dues columnes, i hi ha un total de 231 folis Cal afegirhi…
La diversitat arquitectònica dels Bassegoda
D’ençà del 1855, data del títol de Mestre d’Obres de Pere Bassegoda i Mateu 1817-1908, la família ha tingut un seguit d’arquitectes que han deixat bon nombre de construccions importants, especialment en els períodes de l’eclecticisme, el Modernisme i el Noucentisme Els arquitectes que treballaren en aquests períodes foren Joaquim 1854-1938 i Bonaventura Bassegoda i Amigó 1862-1940, nebots de Pere, el qual fins al 1891 va ser un constructor, amb gran experiència com a contractista i dissenyador, d’edificis de ponderat eclecticisme entre els quals sobresurten la Casa Josep Añés al carrer…
monestir de Gerri

El monestir de Gerri
© Fototeca.cat
Abadia
Abadia benedictina ( Santa Maria de Gerri
) situada davant Gerri de la Sal (Pallars Sobirà), a l’altra banda de la Noguera Pallaresa.
Sembla que en aquest lloc, a l’època visigòtica, hi hagué un monestir sota l’advocació a sant Vicenç, que fou restaurat el 807 pel prevere Espanell i cinc companys Obtingué privilegis d’immunitat i confirmació de béns de Frédol 849 i de Ramon 865, comtes de Tolosa i senyors del Pallars Al segle X prengué com a titular Santa Maria, segurament amb motiu d’acceptar la regla benedictina El 908 tenia setze monjos preveres i tres llecs i vengué al comte Ramon I de Pallars el monestir de Sant Pere del Burgal, que recuperà poc després Joan XIII li concedí l’exempció episcopal el 966 aleshores tenia…
Antoni Muntadas-Prim i Fàbregas
Art
Artista plàstic.
Desenvolupà les seves primeres experiències en el camp de la pintura, amb obres que representen siluetes contrastades, sobretot en el període 1963-70 Més tard, se centrà en l’experimentació vers l’any 1971 començà a aproximar-se als plantejaments de l’anomenat art conceptual i, després d’alguns tempteigs, se centrà en l’experimentació sobre mitjans alternatius, principalment el vídeo De fet, hom el considera un dels pioners de l’art conceptual als Països Catalans i l’introductor i màxim conreador del videoart al nostre país D’ençà del 1971 resideix habitualment a Nova York, des d’on s’ha…
Manuel Mundó i Marcet
Manuel Mundó i Marcet
© Fototeca.cat
Historiografia
Escriptura i paleografia
Historiador i paleògraf.
Germà del pintor Ignasi Mundó i nebot de l’abat Antoni M Marcet , a nou anys ingressà a l’abadia de Montserrat, i hi fou monjo del 1939 al 1967, amb el nom de religió d’Anscari Es doctorà en història de l’Església a Roma el 1950 i en història general per la Universitat de Barcelona el 1972 Exercí la docència universitària a Roma 1952-59, Montserrat 1959-65 i del 1968 al 1989 a la Universitat Autònoma de Barcelona, on fou catedràtic de paleografia i diplomàtica des del 1981 El 1989 fou nomenat catedràtic emèrit Fou arxiver a l’Arxiu de la Corona d’Aragó 1969-78 i director de les biblioteques…
Castell de la Farrera dels Llops (Anserall)
Situació Vista de les escasses ruïnes d’aquest castell, destruïdes en bona part el 1945 en fer-s’hi un niu de metralladores ECSA - A Villaró Els vestigis del castell són en una petita elevació del terreny, damunt les cases de la Farrera dels Llops, a la solana de la vall de Sant Joan Fumat Mapa 34-10215 Situació 31TCG720977 Per pujar a la Farrera cal prendre la primera pista a l’esquerra, que es troba just quan comença la carretera de la Farga de Moles a Civís, i passar per sota la casa dita de les Cabanelles Tanmateix, hom pot trobar una carretera en molt millor estat fent marrada fins a…
Capella superior de la Mare de Déu de Montserbós (Tremp)
Art romànic
Situació Antiga sufragània de Castissent, estratègicament situada sobre un turó coronat per un roquissar Arxiu Gavín El turó on hi ha les dues capelles de la Mare de Déu de Montserbós és al costat de la carretera de Tremp al Pont de Montanyana, a uns 7 km del Pont La capella superior és al cim mateix del turó JAA Mapa 32-12289 Situació 31TCG137692 Història Malgrat el seu clar origen alt-medieval, no disposem de dades que puguin explicar l’existència dalt del mateix turó de dues esglésies amb la mateixa advocació i construïdes en un mateix període Sabem que la Mare de Déu de…
Santa Maria de la Clua de Montsec (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Notable edifici, avui dia totalment abandonat i envaït per vegetació, que conserva la disposició romànica i una bona part dels seus murs amb una acurada decoració de tipus llombard Arxiu Gavín L’antiga església parroquial de Santa Maria de la Clua és situada en el nucli d’edificis del poble de la Clua S’arriba al poble per una pista que surt de Castellnou de Montsec i passa per la Torre d’Amargós JAA Mapa 32-12289 Situació 31TCG122633 Història Malauradament hi ha poques notícies d’aquesta església, sufragània d’Alsamora, que almenys des del segle XIV fins al XIX depengué del monestir…
Castell d’Espills (Tremp)
Art romànic
El poble d’Espills s’enlaira damunt la riba esquerra de la Noguera Ribagorçana 1 077 m d’altitud, aprofitant un esperó rocós del Grau d’Espills Constitueix un bell conjunt emmurallat que encara conserva les arrels medievals Com el seu nom indica, Especulos fou lloc de guaita en la frontera L’any 1055 el trobem ja citat com a castell termenat, entre Areny, Montanyana 1070 i Castissent 1077 Sembla que d’antuvi, per conquesta, Espills va pertànyer al comtat de Pallars Jussà La rememoració de greuges reporta que Artau I del Sobirà trencà moltes vegades la Treva a Espills abans del 1079…