Resultats de la cerca
Es mostren 2537 resultats
L’herència de Pere Sanglada
Art gòtic
La trajectòria d’alguns dels collaboradors de Sanglada, sobretot la posterior a l’obra del cor de la catedral de Barcelona, pot ajudar a calibrar la transcendència d’aquesta obra i valorar fins a quin punt aquests collaboradors assimilaren i contribuïren a difondre les noves modes del gòtic internacional Ells són la veritable herència de Pere Sanglada Ja hem vist com no tots tenien la mateixa categoria professional i que hi havia des de mestres consolidats fins a simples aprenents macips Alguns hi treballaren poc temps, de manera que la incidència en la seva formació o en l’evolució del seu…
Antoni de Saiol i de Quarteroni, canonge de Barcelona (1686-1689)
El 22 de juliol de l’any 1686, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Antoni de Saiol i de Quarteroni Barcelona segle XVII – Barcelona 1705, canonge de Barcelona diputat militar Miquel de Masdovelles i de Salbà, donzell de Barcelona diputat reial Francesc Alaix, notari de Tortosa oïdor eclesiàstic Jeroni de Mora i Navarro, paborde de Sant Salvador de Breda oïdor militar Josep Sitges i Vidal, donzell de Barcelona oïdor reial Pau Corbera i Palau, ciutadà honrat de Barcelona Del diputat eclesiàstic Antoni de Saiol i de Quarteroni, se’n sap que…
1598-1621: Catalunya a l'època de Rocaguinarda
El regnat de Felip III de Castella Felip II de Catalunya-Aragó va durar vint-i-tres anys 1598-1621, però no va coincidir exactament amb set canvis de consistori de la Generalitat El primer canvi de diputats i oïdors va tenir lloc el 1599, el mateix any de la celebració de la Cort El nou monarca va arribar a Barcelona el 14 de maig de 1599 En principi, la Cort va ser aparentment positiva Va ser-ho sobre la concessió d’honors, títols de noblesa, cavallers i ciutadans honrats, amb la consegüent repercussió sobre la composició del Braç Militar, que precisament va assolir una organització…
Jordi Sanç, canonge de Barcelona, sagristà major de Vic i paborde de València (1509-1512)
El 22 de juliol de l’any 1509, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jordi Sanç – 1525, canonge de Barcelona, sagristà major de Vic i paborde de València diputat militar Jeroni Tord, donzell de la vegueria de Manresa diputat reial Joan Vicenç Terrades, ciutadà de Girona oïdor eclesiàstic Jaume Coll, canonge i prior de Vilabertran oïdor militar Joanot Ferrer, donzell oïdor reial Pere Joan Teixidor, ciutadà de Lleida Portada de les Constitucions aprovades a les Corts de Montsó del 1510 RM Encara que el paborde Sanç, diputat eclesiàstic del…
Sant Esteve de Pedret (Pedret i Marzà)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental Cal notar, a més de la robustesa de la construcció, la riquesa ornamental de les finestres i el petit comunidor aixecat al frontis de ponent, obra evidentment tardana F Tur L’església de Sant Esteve de Pedret pertany a un poblat de masies disseminades per les terres del nord-est del desaparegut estany de Castelló, a la conca baixa de la Muga Les terres són planes, amb espais ocupats per aiguamolls que són la pervivència de l’antic estany, i també ondulades per tossals de poca elevació A la vora de l’església hi ha…
Bibliografia general G-M
Art gòtic
Galindo, P 1923 Las Bellas Artes en Zaragoza siglo XV , “Estudios históricos”, pàg 463-468 García, Pierre 1990 Le métier du peintre , Dessain et Tolra, París Garcia Espuche, Albert – Guàrdia, Manuel 1992 “La consolidació d’una estructura urbana 1300-1516”, Història de Barcelona, vol 3, La ciutat consolidada segles XIV i XV , Enciclopèdia Catalana, Barcelona, pàg 37-72 García Marsilla, Juan Vicente 2001 La cort d’Alfons el Magnànim i l’univers artístic de la primera meitat del quatre-cents , “Seu Vella Anuari d’història i cultura”, 3, Lleida, pàg 13-54 2005 “Maestros de ultramar artistas…
Sant Sadurní de Montesquiu d’Albera
Art romànic
Situació Absis de l’església, decorat amb motius llombards de dues arcuacions entre lesenes ECSA - JL Valls L’església parroquial de Sant Sadurní es troba apartada del centre del poble, a tramuntana, a la vora de la carretera D-61 L’itinerari per a arribar a Montesquiu és el mateix assenyalat en la monografia precedent Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 32’ 21,6” N - Long 2° 52’ 36,6” E PP Història Les primeres notícies sobre l’indret on s’edificà aquesta església, anomenat als segles IX-XII Vilanova, són de l’any 854 De la parròquia de Montesquiu, no se’n tenen referències fins el 10 de juny de…
Temps de transformacions i canvis als Països Catalans
Xabier Arzalluz, Jordi Pujol i Xosé Manuel Beiras abans de la reunió que dugué a la signatura de la Declaració de Barcelona, 17-7-1998 A Olivé-EFE Durant aquesta dècada, el panorama polític del conjunt dels Països Catalans també s’ha vist notablement modificat A Catalunya s’ha viscut la fi de la llarga etapa de govern de Jordi Pujol i Soley, i Convergència i Unió ha perdut el poder en benefici de les esquerres En efecte, pel desembre del 2003 es va constituir un nou govern de coalició integrat per representants del Partit dels Socialistes de Catalunya PSC, d’Esquerra Republicana de Catalunya…
Bibliografia sobre l’estudi del Renaixement i el Barroc
Bibliografia general La present bibliografia no pretén ser exhaustiva, ja que en els volums temàtics de la mateixa collecció es troben amplis reculls actualizats per a cadascuna de les arts analitzades Anotem, a banda de les contribucions historiogràfiques i de les publicacions generals imprescindibles, els estudis especialitzats d’ençà del 1984, quan es realitzà, amb motiu de la celebració del C E H A a Barcelona, el darrer estat de la qüestió sobre l’art català Art català estat de la qüestió Vè Congrés del C E H A , Barcelona, 1984 Barral i Altet, X a cura de Prefiguració del Museu Nacional…
Altres tipologies d’arquitectura gòtica cristiana
En aquest apartat es fa referència a la considerable diversitat de tipologies que es troben al marge dels tipus més característics i més representatius de l’arquitectura gòtica catalana que s’han estudiat als apartats anteriors Cal tenir en compte, en primer lloc, una realitat probablement subestimada la llarga continuïtat de les fórmules romàniques L’església parroquial de Sant Joan de Vinaixa n’és un dels exemples més clars Es tracta d’un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó d’un perfil lleugerament apuntat i rematada per un absis semicircular La portada respon a un tipus afí al…