Resultats de la cerca
Es mostren 3609 resultats
paper
Formes per a fer paper i premsa per posar els fulls de paper entre filtres de llana, al fons
© Fototeca.cat
Tecnologia
Química
Substància feta amb fibres vegetals adherides les unes a les altres i que pren la forma de làmines molt primes.
La idea de formar un full llis a partir de la unió de fibres vegetals sorgí l’any 105 a la Xina Ts’ai Lun, ministre d’agricultura, proposà la utilització de la fusta de morera, la canya de bambú i el rami Anteriorment a aquesta data hom havia emprat diversos materials per a l’escriptura papirs, pergamins, teixits, etc La utilització del paper restà limitada a la Xina fins que, al començament del segle VII, fou introduït al Japó L’expansió cap a l’Occident fou obra dels àrabs per mitjà de presoners xinesos conduïts a Samarcanda el 751 El 794 fou creada una fàbrica a Bagdad i, després, una…
Les catedrals als segles XIV i XV
Art gòtic
Introducció Campanar de la Seu Vella de Lleida, punt culminant del perfil de la ciutat ECSA - GS S’ha dit amb raó que la imatge més sobresortint que es percep de la ciutat en els temps del gòtic és la de la catedral, l’edifici principal que al llarg d’anys i de decennis ha estat i és encara avui dia, en molts casos, el centre i el símbol de la comunitat ciutadana L’estructura urbanística de la majoria dels centres històrics de les ciutats europees, i també la de molts pobles i viles, té el principal nucli i pol d’atracció en el centre religiós que aplega el conjunt d’edificacions…
Medicina 2014
Medicina
Crisi del virus de l’Ebola El 23 de març, l’Organització Mundial de la Salut OMS va publicar al seu web la notificació oficial d’un brot de malaltia pel virus de l’Ebola a Guinea, i el 8 d’agost va declarar que l’epidèmia constituïa una emergència de salut pública d’importància internacional Metges Sense Fronteres, l’ONG mèdica i humanitària que més ha destacat en la lluita contra la malaltia a l’Àfrica Occidental, la va definir com la pitjor epidèmia causada pel virus de l’Ebola de la història, i va alertar en una sessió especial a la seu de les Nacions Unides que no es podria aturar l’…
Arquitectura romànica tardana: fi del segle XII i segle XIII
Així com en períodes anteriors es destacaven els moviments constructius més o menys importants, sovint lligats a moments de reforma religiosa, que van esperonar el desenvolupament dels esquemes arquitectònics, al segle XIII la dinàmica de construcció va ser molt més limitada, excepte potser pel que fa a aquells conjunts aixecats arran de l’expansió del Císter Dins aquest context de baixa producció, però, es van destacar com a centres importants les comarques tarragonines i lleidatanes Sens dubte, les grans protagonistes de l’arquitectura del segle XIII van ser sobretot la Seu Vella de Lleida…
Llorenç Saragossa
Art gòtic
L’hipotètic millor pintor de la ciutat de Barcelona Llorenç Saragossa, natural de Carinyena Aragó, destacà des de ben aviat a Barcelona, on sembla que, entre el 1363 i el 1374, es convertí en l’eventual hereu de Ramon Destorrents, gràcies a alguns encàrrecs que li arribaren de la cort Tot i això, la seva figura resulta encara enigmàtica, ja que no s’ha pogut definir un catàleg del tot fiable que permeti tenir una visió prou nítida de la seva personalitat pictòrica Així doncs, les moltes dades documentals del seu periple creen situacions incòmodes i són origen de diversos debats Saragossa,…
Sant Pere de Navata
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat nord-oriental Els murs exteriors que presenta l’edifici mostren un estalvi total de recursos ornamentals F Tur L’església de Sant Pere que estudiem aquí és l’antiga parroquial del municipi de Navata, situada al petit veïnat de Can Miró, al sud-est de la vila, format per un reduït nombre de masies La situació de l’església, coneguda per “l’església vella de Can Miró”, demostra que en temps alt-medieval el poblament de Navata devia ésser molt dispers Ha estat citada sovint, impròpiament, com a Sant Pere de Miró Mapa 258M781 Situació…
La presència de la dona
Grup, sd IEFC Al segle XIX les relacions entre homes i dones —anomenades de gènere— i el símbol de model femení es basaven en la identificació de la dona amb l’espai domèstic, amb la família i la llar Culturalment, la dona era representada com un “àngel de la llar”, una “perfecta casada” que tenia com a funció social principal la maternitat i la cura de l’espòs i la família L’ideari de la domesticitat i la maternitat fou l’eix que definí el paper social de les dones, l’horitzó de les quals es limitava per força a l’àmbit privat de la llar i la família La maternitat, la capacitat de…
Tendències actuals de la investigació arqueològica
Sense cap mena de dubte, l’evolució dels darrers trenta anys ha estat decisivament marcada per l’anomenada New Archaeology , que va aparèixer als Estats Units als anys seixanta, encapçalada per L Binford El nou enfocament es rebellava contra l’arqueologia tradicional, la qual titllava de anticientífica, idealista, escèptica i narrativa Els nous arqueòlegs defensaven que el raonament arqueològic havia de ser explícit, tant en els seus conceptes teòrics com en els mètodes, i postulaven el mètode deductiu plantejar problemes, formular hipòtesis i, posteriorment, contrastar-les Creien en l’…
La Ribera d’Ebre
Situació i presentació La Ribera d’Ebre 827,31 km 2 , com indica el seu nom, és una comarca de les terres meridionals del Principat que té com a eix aquest gran riu, al qual toquen tots els seus municipis, llevat de la Palma d’Ebre i la Torre de l’Espanyol Limita al N amb les Garrigues i el Segrià i fineix allà on comencen les planes que caracteritzen aquestes comarques A l’E llinda amb el Priorat i el Baix Camp, comarques amb les quals cap accident geogràfic no marca clarament la divisòria Al migdia i a ponent diverses serralades separen la Ribera d’Ebre del Baix Ebre S i SW, de la Terra…
Els estudis generals i les universitats
Mestre i estudiants, Lo somni de Joan Joan JGassull, València, 1497 BUV / GC A l’alta edat mitjana els centres de l’alta cultura estigueren vinculats als monestirs i a alguna catedral important, fins que el desenvolupament de la vida urbana, sobretot a partir del segle XI, tragué el protagonisme cultural que fins aleshores havien tingut els monestirs Les ciutats esdevingueren els grans centres difusors de cultura, especialment aquelles que comptaven amb una llarga tradició d’escoles catedralícies o episcopals, i, en alguns casos —sobretot en el nord d’Itàlia—, municipals Les noves necessitats…