Resultats de la cerca
Es mostren 347 resultats
Josep Tarradellas i Joan
Josep Tarradellas i Joan
© AVUI
Història
Polític.
Milità en el CADCI, com a secretari de propaganda, i fou un dels fundadors dels setmanaris nacionalistes Abrandament 1917 i L’Intransigent 1919 Membre, des de l’inici, de la Federació Democràtica Nacionalista 1919 de Francesc Macià i de la Joventut Nacionalista La Falç 1920, en crear-se l’Esquerra Republicana de Catalunya 1931 n'esdevingué secretari general Fou elegit, per aquest partit, diputat al parlament espanyol 1931-33 i diputat al Parlament català 1932 Fou conseller de governació del desembre del 1931 fins al gener del 1933 Aquest darrer any se separà del partit i del govern per…
Manuel d’Amat i de Junyent
Història
Virrei del Perú.
Fill de Josep d’Amat i de Planella , primer marquès de Castellbell 1702, un dels fundadors de l’Academia Desconfiada, i de Marianna de Junyent, filla del primer marquès de Castellmeià Estudià a València i al collegi de Cordelles de Barcelona i seguí la carrera militar El 1719 participà en accions militars a Catalunya com a sotstinent d’infanteria del regiment de Barcelona Ingressà el 1721 a l’orde militar de Sant Joan de Jerusalem i marxà a Malta, on romangué fins el 1728, que fixà la seva residència a Madrid Allà intervingué en els conflictes polítics i cortesans deguts a l’ambició d’Isabel…
Port-Royal
Abadia
Abadia femenina, fundada l’any 1204 i atorgada a l’orde del Cister el 1225.
Situada al SW de París, en el castell de Sainte-Madeleine, erigit i ampliat, dominant la vila de Chevreuse, als segles X i XII, respectivament, pels reis Robert i Felip II de França del qual fet pren el nom originàriament Porroi i llatinitzat després com a Portus regius Conegut també amb el nom de Port-Royal des Champs , el monestir no assolí cap significació històrica fins a l’inici del segle XVII El 1602 Jacqueline-Marie Arnauld esdevingué, a onze anys, abadessa de Port-Royal, amb el nom d’Angélique-Marie, la qual decidí, el 1609 —i a impulsos de Francesc de Sales mateix—, d’emprendre la…
Origen i mecanismes de producció de la menopausa i el climateri
Com ja s’ha explicat en aquesta obra en el capítol corresponent al sistema reproductor, en el volum 6, el climateri correspon a la fi de l’etapa de la vida en què la dona es troba preparada per a la procreació Més estrictament, les modificacions funcionals i orgàniques que es produeixen en aquesta època corresponen al cessament de l’activitat dels ovaris, les gònades femenines Així, doncs, finalitza la facultat ovàrica de proporcionar periòdicament cèllules reproductores femenines aptes per a ésser fecundades I també minva, fins a desaparèixer, la funció endocrina de l’ovari, és a dir, la…
grec | grega
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que, procedent del N d’Europa, habità el SE del continent i els ribatges de la Mediterrània.
Ja als inicis de llur història, a partir de llur territori, el grecs es llançaren a la colonització, empesos per les pressions demogràfiques i sobretot per les transformacions socials i les necessitats econòmiques Una sèrie de ciutats gregues, tant jòniques com dòriques, fundaren ciutats i factories en zones costaneres d’un extrem a l’altre de la Mediterrània, des de la meitat del segle VIII aC fins al VI aC La colonització de poblament, amb emigracions importants, es produí bàsicament a la Itàlia meridional que prengué el nom de Magna Grècia i a Sicília, ocupada totalment, llevat de l’extrem…
L’afer Xènius
E d’Ors, sd RM Des que Enric Prat de la Riba nomenà, l’any 1914, president del Consell de Pedagogia Eugeni d’Ors i Rovira 1882-1954, conegut per Xènius, aquest va ser encimbellat en l’esfera directiva de Catalunya fins arribar a exercir una mena de dictadura personal sobre el que havia de ser la nova cultura catalana Així, fins a la seva dimissió al principi del 1920 com a director d’Instrucció Pública de la Mancomunitat, Xènius monopolitzà la conducció ideològica d’una bona part de la intellectualitat catalana Des del seu càrrec preeminent, d’Ors impulsà al llarg d’aquells anys diferents…
moneda
Numismàtica i sigil·lografia
Economia
Peça de metall encunyada per la necessitat dels intercanvis, amb aliatge, títol, pes i valor establerts.
La creació de la moneda fou precedida, en els pobles ramaders, per caps de bestiar emprats com a mitjà de bescanvi en altres pobles apareixen objectes molt diversos per als bescanvis terrossos de sal entre els camites orientals, dents de senglar a la Melanèsia, petxines en diverses parts del món, etc El mateix nom donat pels romans al diner, pecunia , indica ja l’origen ramader pecus del terme El terme “moneda”, per contra, sembla derivar d’un apellatiu de la deessa Juno, vora el temple de la qual, al Capitoli, hi hagué la seca de la Roma republicana La moneda introduïda pels grecs vers la…
Recep Tayyip Erdoğan

Recep Tayyip Erdoğan
© Bertil Videt
Política
Polític turc.
La seva família emigrà el 1967 a Istanbul, on obtingué una diplomatura en empresarials Fou futbolista semiprofessional i treballà també com a funcionari de transports Els anys setanta entrà en contacte amb el moviment islamista i s’afilià al Partit Islàmic de Salvació de Necmettin Erbakan, abolit pel govern militar 1980-83 i posteriorment refundat amb el nom de Partit del Benestar Refah Partisi Elegit alcalde d’Istanbul 1994, el 1996 el govern imposà la dissolució del Partit del Benestar, que fou refundat amb el nom de Partit de la Virtut, al seu torn dissolt el 1999 Condemnat a quatre mesos…
Tessalònica
Ciutat
Capital del nomós homònim, a la Macedònia, Grècia.
Situada al centre del golf de Tessalònica anomenat també Termaic , a l’E de la desembocadura de l’Axiós, és un centre important de comunicacions entre els països de la península balcànica, especialment els de Iugoslàvia, i l’Àsia Menor Nucli industrial molt desenvolupat el primer del país, té fàbriques de filatures tèxtils de cotó, llana i seda, indústries metallúrgiques, d’elaboració de tabac i de cervesa El port, obert el 1901, exporta, sobretot, tabac, manganès i pells A causa de la convenció de Tessalònica, signada entre Grècia i Sèrbia 1914 i, posteriorment, entre Grècia i Iugoslàvia…
Crimea

Vista de la ciutat balneària de Koreiz (Crimea)
© Sergio Hoffmann
Territori no independent
República autònoma d’Ucraïna a la península de Crimea; la capital és Symferopil’.
La geografia Vorejada per la mar Negra i la d’Asov, és unida a la resta del territori per la península de Perekop Hom hi distingeix tres regions al nord i al centre, una plana oberta per l’estepa àrida, dedicada a l’agricultura i regada, de clima fred, temperat per la proximitat de la mar, amb la península de Kerč’ a l’est al sud, i seguint la línia de la costa, una serralada de plegament alpí, les muntanyes de Crimea 1548 m al Roman-Koš, constituïdes per tres cadenes paralleles que formen part d’un anticlinal molt dissimètric, i, finalment, una faixa costanera estreta, arrecerada dels vents…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina