Resultats de la cerca
Es mostren 681 resultats
música de Santiago de Compostel·la
Música
Música desenvolupada a Santiago de Compostel·la (Galícia).
La història de la música a Santiago està lligada al seu caràcter de ciutat catedralícia i de centre de pelegrinatge Els pelegrins hi deixaren la seva petja en la música, com es pot comprovar en el Codex calixtinus , probablement escrit a la ciutat pels volts del 1150 i conservat a la catedral S’hi descriuen les visites dels pelegrins i els seus cants, que acompanyaven amb instruments, entre els quals s’esmenten lires, trompetes, arpes, violins, crwths , cítares, tambors i flautes També al portal de la Glòria de la catedral, construït al segle XII, hi ha representats nombrosos instruments S’hi…
Gamba roja pintada
Al territori estudiat, la gamba roja pintada és un migrador regular no gens escás, però d’una abundància variable segons els anys i les localitats Hiverna principalment a l’àrea nord-tropical d’Àfrica i Àsia i té, a més, una zona d’hivernada marginal a la conca Mediterrània i al S d’Europa, per la qual cosa es presenta en petites quantitats en algunes localitats de Catalunya, el País Valencià i les Balears Aquesta espècie migra realitzant llargues volades, desplaçant-se d’unes àrees de repòs i alimentació a d’altres, sense detenir-se pel camí, per la qual cosa la importància del flux que es…
Busqueta vulgar
La busqueta vulgar Hippolais polyglotta és un sílvid petit no supera els 13 cm, de cos i cap allargats, que viu a les bardisses i els arbusts de llocs assolellats, sovint a la vora de les carreteres i al marge dels boscos És corrent de veure’l cantar des d’una branqueta despullada o al cim d’un arbust La varietat groga a l’esquerra és la més comuna i la que, pels colors, pot confondre’s amb la busqueta grossa Hippolais icterina , molt més escassa al nostre país i amb les ales més llargues i el capell més pla A les nostres terres es veu sovint la varietat clara a la dreta, que és molt…
Boscarla de canyar
La boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus participa de les mateixes característiques que la resta dels sílvids d’hàbits palustres, cosa que en dificulta la identificació De mida petita no sobrepassa els 13 cm, el seu plomatge és de colors indefinits, brunenc pel dors, blanquinós pel davant i mancat de dibuixos ratllats Com la resta de boscarles, desplega tota la seva activitat als canyissars i hi fa el niu, penjat i amagat entre les tiges Xavier Ferrer Aquesta espècie és estival i nidificadora a tots els territoris que constitueixen els Països Catalans, a excepció d’Andorra…
Tórtora turca
La tórtora turca Streptopelia decaocto , com la illustrada a la fotografia, feta a Grècia, s’ha incorporat recentment a la nostra fauna silvestre És d’un color beix uniforme, tret de la punta de les ales, que són negres, i té un semicollar negre i blanc molt ben marcat presenta una cua força llarga i afuada La tórtora domèstica S risoria és prou semblant i la diferenciació s’ha de fer principalment per la veu Anna Motis Aquesta tórtora penetrà a Europa des d’Àsia al començament del segle actual, si bé la seva veritable expansió cap a l’Occident es produí a partir de l’any 1928…
Bernat pescaire
El bernat pescaire Ardea cinerea és un dels ocells de ribera més majestuosos i de més envergadura fins a 91 cm que veiem a l’hivern a les nostres terres Noteu a la fotografia, la forma del bec pròpia d’un ocell pescaire, i el color gris del cap i l’espatlla, així com les motes negres del coll Oriol Alamany Als Països Catalans, és un ocell molt comú en migració i a l’hivern, que no és encara ben establert com a nidificador, tot i que ha criat irregularment a Catalunya i el País Valencià, i pot haver niat antigament al Rosselló i Mallorca, però no hi ha dades comprovades Els primers ocells d’…
El misgurn del Japó
Àrea de distribució del misgurn del Japó Misgurnus anguillicaudatus als Països Catalans IDEM, a partir de fonts diverses El misgurn del Japó o llop oriental Misgurnus anguillicaudatus és un cobítid Cobitidae de mida mitjana que pot assolir els 25 cm quan és adult, si bé la majoria d’exemplars no superen els 15 cm de longitud total Té el cos allargat de secció gairebé cilíndrica i la boca en posició ínfera i envoltada de cinc parells de barbetes La coloració és marronosa al dors, amb un patró irregular de taques negres, i groguenca al ventre A diferència d’altres espècies del mateix gènere…
El tigre del plàtan
Els tigres del plàtan adults fan de 0,7 a 1,8 mm de longitud, i tenen un color blanc cremós, amb un parell de taques fosques al centre de cada ala Les fulles atacades es despigmenten, s’assequen i cauen, i al revers s’observen gotetes de color negre, d’aspecte semblant a la melassa El fet que hi hagi gran quantitat de plàtans als carrers de les ciutats i les notícies d’aquesta plaga en altres plantes ornamentals fa que l’expansió d’aquest insecte sigui un greu problema fitosanitari José Manuel Sesma La globalització, els intercanvis comercials i el turisme han facilitat el moviment d’espècies…
Les peltigerals
Són líquens principalment foliacis, sovint amb cianofícies com a fotobionts o formant part de cefalodis, que viuen al sòl, escorces, roques, principalment en llocs rics en molses, on la humitat persisteix Els apotecis tenen un característic desenvolupament hemiangiocàrpic comencen a formar-se coberts per una capa de tallus, que s’obrirà més tard Les paràfisis són en general no ramificades, lliures Els ascs són fissitunicats, amb un anell amiloide, i les espores duen diversos septes transversals i brunegen en madurar Viuen a tot el món, però hi ha un màxim d’espècies a l’hemisferi sud N’…
Santa Maria de Molig
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix l’entrada a l’església, capgirada d’orientació l’any 1697, quan s’afegí davant l’absis un pòrtic amb l’antiga portada i altres elements forans ECSA - Rambol L’església parroquial de Santa Maria és a la part alta del nucli de Molig, vers el sector occidental, al costat del castell Té la façana a la Plaça Major i pel costat de tramuntana és vorejada pel carrer de l’Església Mapa IGN-2348 Situació Lat 42° 39’ 14” N - Long 2° 23’ 18” E Per a arribar-hi cal agafar des de Prada la carretera D-619, que tot seguit travessa la Tet, i continuar, un cop passat Catllà, per la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina