Resultats de la cerca

El treball com a factor econòmic Gairebé totes les coses que fem servir en la vida de cada dia són el producte del treball d’altres persones Posem un exemple un cotxe és fruit de moltes hores de feina, no solament dels obrers que l’han muntat, sinó també dels tècnics que l’han dissenyat, dels empleats que s’han encarregat de vendre’l, etc Fins i tot quan mengem maduixes collides al bosc consumim un producte que ha requerit una feina, precisament la que hem fet o la que algú ha fet per nosaltres en collir-les Per als economistes, el treball és qualsevol activitat humana realitzada amb el fi de…

Les finances catalanes abans del Banc de Barcelona alguns aspectes generals Manuel Girona i Agrafel, fundador del Banc de Barcelona Retrat a la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona En aquesta part analitzaren sintèticament diversos aspectes de les finances catalanes en relació amb el mercat de capitals, des del final del segle XVIII fins a la creació del Banc de Barcelona, el 1844 Aquesta data, com és sabut, representà l’inici d’un canvi radical, en relació a l’etapa anterior, caracteritzada per l’absència d’entitats financeres especialitzades Els països occidentals, a mesura…

La riba de la Mediterrània és una de les regions més carbonàtiques o calcàries del món Gran part de la zona costanera dels Països Catalans, d’Occitània, d’Itàlia, de Iugoslàvia, de Grècia, dels països nord-africans Líbia, Tunísia, Algèria, Marroc, etc, són constituïts per un substrat aflorant o cobert de roques calcàries que estratigràficament cal situar en el Mesozoic i el Cenozoic quasi exclusivament Aquest condicionant, i les relativament bones condicions d’emmagatzemament i transmissió d’aigua dels massisos rocosos calcaris, ha fet que al llarg dels darrers decennis s’hi hagin…

En principi el nom designava només el territori equivalent aproximadament a l’actual Baixa Àustria, que passà a formar un conjunt de terres, diverses quant a raça, llengua, religió i cultura, el lligam de les quals radicava principalment en la comuna dependència a la dinastia dels Habsburg, però també en un conjunt d’interessos polítics, militars i econòmics comuns Aquests territoris formaren el nucli patrimonial bàsic de les possessions dels emperadors alemanys i més tard un estat multinacional que unificava les terres del Danubi mitjà i s’expansionava vers Itàlia i els Balcans Així, sota el…

Situació i presentació Limita a llevant i al NE amb el municipi de Mont-ras, al N amb el de Vall-llobrega, al NW amb el de Vulpellac i a ponent amb el de Calonge, mentre que tot el sector meridional toca a la mar El terme primitiu de Palamós tenia un territori reduïdíssim una estreta faixa litoral que comprenia només el nucli urbà —deixant, fins i tot, algun raval fora— i s’allargava per llevant fins a la platja de la Fosca L’any 1942 li fou annexat el municipi veí de Sant Joan de Palamós antigament dit Vila-romà A més de la vila de Palamós, cap municipal, el terme comprèn el barri de Sant…

Economia i sistemes econòmics El terme “economia” deriva del grec oikos , ‘casa’, i nomos , ‘llei, norma’ Per tant, economia significa “normes per a la gestió correcta de la casa” que és també el títol d’una obra de l’historiador i polític grec Xenofont —segle IV aC— en la qual dóna pautes per a la correcta administració d’un patrimoni familiar Amb el temps, el significat del terme s’ha ampliat, i avui la mateixa paraula engloba dos conceptes diferents D’una banda, l’economia és una ciència, amb nombroses branques i subdivisions de l’altra, el terme designa el conjunt de les característiques…

El plàncton marí El plàncton és el conjunt d’organismes que viuen en suspensió a l’aigua Encara que alguns tinguin moviment propi, el moviment passiu provocat pel desplaçament de l’aigua és sempre més important El component algal del plàncton, anomenat fitoplàncton, és constituït per algues unicellulars, que poden ser lliures o poden formar colònies Els organismes més abundants del fitoplàncton marí són les diatomees o bacillariofícies, les dinofícies, les coccolitoforals haptòfits, alguns altres grups de flagellats i, ocasionalment, cianofícies Tots són autotròfics, és a dir, utilitzen l’…

Adolf 888-922 Originari de la Cerdanya, fou canonge de la seu d’Urgell Potser com a ardiaca de Pallars tingué cura pastoral d’aquest territori Quan el prevere Esclua protagonitzà un cisma en l’Església urgellesa i s’atribuí facultats metropolitanes, ho aprofità el comte Ramon I de Pallars-Ribagorça per a segregar les seves terres i erigir-hi un nou bisbat a favor d’Adolf 888, tal vegada amb el suport de bisbes gascons Fracassat el projecte d’Esclua 892, Adolf continuà titulant-se bisbe de Pallars Sembla, però, que uns anys després, amb la pèrdua de prestigi del comte Ramon, Adolf se sotmeté a…

Martiri de sant Llorenç, escena de la predella del retaule major de La Seo de Saragossa, obra de Pere Joan, que rebé l’encàrrec de l’arquebisbe Dalmau de Mur el 1434 Pere Joan hi utilitzà l’alabastre de Gelsa Aragó Enciclopèdia Catalana – JGarrido En el present capítol tractarem dels materials lapidaris emprats en l’escultura gòtica fent un èmfasi especial en allò que els romans denominaren marmora Aquest terme designava tot un seguit de roques geològicament distintes, que es caracteritzen perquè es poden polir marbre estricte o metamòrfic, calcàries, pòrfirs, granits, basalts, alabastres…

Els contactes artístics amb terres franceses i italianes, que havien propiciat l’arribada del gòtic i que, amb més o menys intensitat, havien marcat la producció escultòrica catalana, continuaren durant la segona meitat del segle XIV, fins l’arribada de l’anomenat estil gòtic internacional, tot i la consolidació d’un estil propi ben original i inconfusible representat per Jaume Cascalls i Pere Moragues, entre molts d’altres La tradicional conflictivitat de les relacions entre les monarquies francesa i catalana, a la qual ja s’ha fet referència en capítols precedents, va prendre un accent…