Resultats de la cerca

Les societats primitives i els codis més antics, com el d’Hammurabi, reconeixen generalment el divorci, atès que el matrimoni no era considerat indissoluble o, si de cas, només ho era a partir del naixement d’un fill La iniciativa de la ruptura, ordinàriament unilateral, solia correspondre a l’home, i n’era la causa més freqüent l’esterilitat de la dona Uns altres factors que permetien el divorci varien notablement d’uns pobles a uns altres, en els quals hom troba, en aquest aspecte, actituds diverses sobre la igualtat entre home i dona, com també diferents determinacions de les condicions…

Situació Tomba antropomorfa excavada a la roca prop de la capella moderna de Riupedrós ESG Aquesta tomba antropomorfa excavada a la roca es troba a la vora dreta de la Noguera Ribagorçana, a pocs metres aigües amunt del pont penjat que porta al Seminari Diocesà i a la moderna capella de Riupedrós, a 1 km al N de la població de Vilaller Mapa 32-10 213 Situació 31TCH126062 S’hi arriba per la carretera N-230 a l’alçada del km 135 cal prendre un trencall que porta fins al pont, i un cop passat, la tomba apareix a la vora de l’esmentada capella Necròpoli La tomba de Riupedrós té l’orientació…

Situació Base d’una torre, situada a la part més alta de les ruïnes d’aquest castell desconegut A Caballé Situats al cim del serrat de les Serres i de les Saleres Velles, que separen la conca del Ter i la vall del riu Brugent, resten dos elements fortificats que configuren l’anomenat castell d’Estela La seva posició, simètrica a la del castell del Diable, permet dominar la sortida del Ter de la zona muntanyosa de les Guilleries vers les planes de la Selva i el Gironès, i alhora protegir les valls properes amb els nuclis d’Amer, la Cellera de Ter i Anglès Mapa 333M781 Situació…

El pela-roques Tichodroma muraria és un ocell de conducta sorprenent, que s’enfila, caminant i batent constantment les ales, per les parets verticals de pedra dels penya-segats, i fins i tot, pels campanars dels pobles de muntanya, mentre cerca insectes i aranyes que treu hàbilment, amb el bec, de dins dels forats És petit de 14 a 17 cm i es distingeix pels colors vermell i gris pissarra, que no comparteix amb cap altre ocell Té un vol sobtat, que sol comparar-se al de les papallones Marisa Bendala Ocell principalment sedentari i escàs a zones dels Prepirineus i els Pirineus catalans,…

El picot garser gros Picoides major té el cos més petit que el picot verd ateny 23 cm, i és comú als nostres boscos Es distingeix del més rar picot garser petit Picoides minor , per la taca blanca del costat, la taca vermella de sota la cua i la franja negra de la cara, que és contínua, com s’observa a l’exemplar de la fotografia, feta a Aigüestortes, als Pirineus El mascle té una taca vermella darrere el cap i els joves tenen tot el capell d’aquest color Xavier Parellada Espècie característica dels boscos bòreo-alpins, el picot garser gros ocupa la Catalunya Nord és absent de la plana del…

El siboc Caprimulgus ruficollis és molt semblant, en aspecte i costums, a l’enganyapastors, bé que és una mica més gros, car ateny 30 cm, tot ell és de tons no tan foscos, i presenta un collar rogenc i una gola blanquinosa, no patents a la fotografia, que correspon a un exemplar de Sarroca de Segre Segrià, ben aclofat al seu niu hom constata netament ei camuflatge de la seva coloració De fet, al camp, el caràcter principal per a distingir-lo de l’enganyapastors és la veu Anna Motis Als Països Catalans el siboc presenta el mateix estatus que la seva espècie bessona, l’enganyapastors és a dir…

La primitiva casa comanda de l’orde hospitaler a Lleida, amb la seva església de Sant Joan Baptista, era situada en una zona propera al mercadal de Vilanova o Vilanova de l’Hospital, al costat del camí de Corbins i del convent dels carmelites i dins la parròquia de Sant Pau Se sol identificar el seu espai físic amb l’actual carrer de la Democràcia Els horts, farraginals i altres dependències devien arribar fins a l’espai que avui ocupa la plaça de Ramon Berenguer IV Les primeres donacions a l’Hospital es documenten poc després de la reconquesta de la ciutat El 1165, un cavaller d’origen…

Hom desconeix el mecanisme pel qual la Terra —únic planeta del sistema solar amb grans masses d’aigua— pot retenir tanta aigua i, en canvi, amb prou feines conté gas neó, d’un pes molecular semblant, tan abundant al Sol i als estels del mateix sistema Una hipòtesi, no comprovada, explica que, mentre que hom no troba el neó formant composts —desaparegué, doncs, al moment de formar-se la primera acumulació de partícules en estat sòlid—, l’aigua pogué unir-se als silicats de les primitives partícules sòlides i, després, en un estadi evolutiu posterior, a causa de la gravetat se’n desprengué i…

És el primer que publicà en llengua catalana, i el consagrà com a poeta Alguns dels textos havien anat apareixent des del 1877 en publicacions periòdiques del Principat i de Mallorca El llibre assoleix un alt nivell estilístic i idiomàtic Conté 35 composicions poètiques distribuïdes en quatre seccions “Juvenils”, poesies d’adolescència “Cançons de la serra”, basades en cançons populars mallorquines sobretot La Balanguera i La serra , i on el poeta aportà una visió personal de la natura “Elegies”, peces majors d’un to intimista molt reeixit, i “Endreces”, poemes, la majoria dels quals són…

És anomenat tumor de les glàndules salivals el desenvolupament anormal d’un grup de cèllules d’alguna d’aquestes glàndules —submaxillars, sublinguals i parotídies—, que tendeixen a reproduir-se acceleradament i formen una massa o tumor Aquests tumors, d’origen desconegut, poden ésser benignes o malignes Els tumors benignes es caracteritzen perquè es troben encapsulats i no s’infiltren pels teixits sans veïns Al contrari, els tumors malignes en créixer s’infiltren pels teixits veïns i, en les fases més avançades de desenvolupament, poden originar metàstasis o tumors secundaris als…