Resultats de la cerca
Es mostren 794 resultats
Els sots feréstecs
Literatura catalana
Novel·la de Raimon Casellas, publicada el 1901.
L’obra, ben dintre de les tensions pròpies del modernisme, és una paràbola del fracàs de l’artista en el seu intent de transformar la realitat Casellas reflexiona a l’entorn del conflicte nascut de la relació entre l’individu, en aquest cas representat per mossèn Llàtzer , i l’entorn social i natural, que aquí és el de Montmany El poblet on el protagonista ha anat a parar és presentat com un indret oposat a la civilització i a l’espiritualitat que representa l’Església I on, per tant, tot intent de regenerar aquesta societat és immediatament frustrat Mossèn Llàtzer somnia reconvertir el…
Joan Molas, introductor dels maons refractaris
Orellana, un dels cronistes del procés d’industrialització català, mentre aquest es realitzava, explica el paper de Joan Molas en la introducció a Catalunya de maons refractaris, amb motiu de l’Exposició Industrial de Barcelona del 1860 Aquests maons o rajoles eren fets d’argiles refractàries, capaços d’aguantar elevades temperatures, imprescindibles per a la construcció de forns, inatacables pels àcids i necessaris a la indústria química Totes les xemeneies que cremaven carbó, destinat a les màquines de vapor, contenien unes fileres de rajoles refractàries a la part baixa Els primers…
El subsistema limfàtic
Anatomia humana
El subsistema limfàtic és un conjunt d’estructures, essencialment els vasos limfàtics i els ganglis limfàtics , la funció primordial de les quals és mantenir una proporció adequada de líquids i matèries orgàniques en l’espai intercellular dels teixits, com també efectuar-hi el drenatge dels elements de rebuig o dels gèrmens Aproximadament el 90% del líquid intercellular i la major part dels minerals i de les substàncies moleculars són reabsorbits pels capillars Això no obstant, algunes proteïnes d’alt pes molecular, que per llur volum no poden travessar en sentit invers la paret capillar, i…
El que cal saber de la càries dentària
Patologia humana
La càries dentària constitueix un trastorn molt freqüent que es caracteritza per la desintegració progressiva de les peces dentals Aquesta alteració comença amb una petita erosió o un orifici sobre l’esmalt dentari, la capa de teixit compacte que cobreix la superfície exterior de les dents, i comporta, quan no es tracta adequadament, la formació d’una cavitat voluminosa a l’interior de la peça dental afectada i, finalment, tard o d’hora, la fragmentació Juntament amb la malaltia periodòntica, la càries constitueix la causa més freqüent de pèrdua de peces dentàries, ja que quan no és tractada…
Motivació per l’abandó del tabaquisme
Un dels arguments adduïts amb més freqüència per a no deixar de fumar és la manca de voluntat Molts fumadors assumeixen els efectes nocius del tabac, però justifiquen el manteniment de l’hàbit allegant una impossibilitat personal per a controlar els impulsos que involuntàriament els impelleixen a fumar Generalment, aquest argument es basa en la idea que la força de voluntat és una característica individual pròpia de cada persona, i que ella mateixa, pels seus propis mitjans, no la pot modificar Tanmateix, les teories psicològiques actuals refusen l’existència d’una suposada força de voluntat…
filosofia
Filosofia
Ciència que cerca de donar una explicació radical i àdhuc última (segons els principis darrers) de la natura, de l’home i la seva actuació.
Alhora, es presenta generalment com a sistema jerarquitzat de judicis de valor sobre l’existència i el real amb vista a orientar l’actuació personal i collectiva La filosofia és sobretot un fet cultural, car reflecteix la conceptualització que de l’existència com un tot efectua una cultura o, més àmpliament, una civilització, i resta vinculada als condicionaments socials, econòmics, psicològics, etc, de la cultura que integra A causa del caràcter totalitzador de la cultura, cada filosofia particular —en virtut de la seva pretensió d’erigir-se en filosofia única— ha tendit a extrapolar les…
Difusió de la revolució agroalimentària. 1878-2007
Al darrer terç del segle XIX, a Catalunya i en el conjunt dels Països Catalans, s’inicià la revolució agroalimentària en alguns sectors de la producció agrària i ramadera Simbòlicament, aquest moment va tenir lloc quan es van presentar, a l’Exposició Internacional de Filadèlfia del 1878, les llonganisses de Vic, un embotit elaborat amb carn de porc yorkshire, fet amb màquines de trinxar carn alemanyes i emprant budells procedents dels grans escorxadors de Chicago, pebre d’Orient i sal catalana Multinacionals de la indústria agroalimentària 1929-2007 Als anys de la segona globalització, aquest…
sobreeiximent
Electrònica i informàtica
Fenomen que s’esdevé en una operació aritmètica quan el resultat —generalment a mig elaborar— sobrepassa la capacitat del registre que l’ha de contenir, o bé exerceix, en nombres de xifres, el valor màxim predeterminat representable en la notació numèrica escollida.
Alimentació 2010
Alimentació
Gastronomia
Projecte de llei de seguretat alimentària i nutrició Al mes de setembre, el Consell de Ministres va aprovar el Projecte de llei de seguretat alimentària i nutrició, una nova norma que pretén reforçar la seguretat dels ciutadans en matèria alimentària i promoure hàbits alimentaris saludables per tal de prevenir malalties La llei recull mesures en els àmbits de la seguretat alimentària, la nutrició, l’alimentació de l’entorn escolar i la publicitat, entre d’altres Pel que fa a la seguretat alimentària, fa referència a l’obligació de les comunitats autònomes i de l’Administració General de l’…
Eduard Fontserè i Riba
Historiografia catalana
Meteoròleg, geofísic i sismòleg.
Vida i obra Llicenciat en ciències físiques i dinàmiques a Barcelona 1891, obtingué el títol de doctor a Madrid 1894 Fou nomenat director de l’Observatori de l’Escola Provincial d’Agricultura i sotsdirector de la Xarxa Meteorològica de Catalunya i Balears 1898 El 1899, després de vèncer pressions polítiques i religioses, guanyà la càtedra de geodèsia a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona UB, i l’any següent la de mecànica racional Impartí aquesta assignatura fins el 1932, que demanà el retorn a la càtedra de geodèsia per deixar la plaça a Esteve Terradas, destituït de la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina