Resultats de la cerca
Es mostren 1097 resultats
Sant Julià dels Garrics (Lavansa i Fórnols)
Art romànic
Vista del costat meridional d’aquesta església, amb tot el mur decorat amb arcuacions i lesenes ECSA - JA Adell Situació L’església de Sant Julià dels Garrics o Sant Julià de Pera és situada en lloc despoblat, al costat del riu Bona Mapa 34-11253 Situació 31TCG731787 La pista per a arribar-hi surt de la carretera de Sorribes de Lavansa a la Seu d’Urgell, poc abans de Sisquer, que creua el riu per un gual, prop d’un antic pont JAA-MLIC Història L’advocació de sant Julià, a la vall de Lavansa, és esmentada en uns documents de permuta del 1031 i el 1056, de venda del 1085, i de donació del 1089…
Santa Cristina de Corçà
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des de migjorn Hom pot notar en els murs d’aquesta construcció els diversos tipus d’aparell F Baltà L’església de Santa Cristina és situada uns 2 km a ponent de la vila de Corçà, dins el seu terme municipal Es troba aïllada enmig de terrenys de conreu, a poca distància de la riba esquerra del riu Rissec Mapa 334M781 Situació 31TEG009479 Per arribar-hi cal agafar la carretera local de Corçà a Bordils L’església és entre les poblacions de Corçà i Monells és visible a l’extrem de migdia d’un camp de conreu que limita, pel costat oposat, amb la carretera…
Sant Esteve de Vinyoles d’Orís (les Masies de Voltregà)
Situació Vista de l’exterior de l’església amb la nau romànica vers ponent i una de les capelles laterals, la de migjorn, erigides el segle XVII, les quals han conservat la restauració de l’any 1976 M Catalán L’antiga església parroquial de Vinyoles d’Orís és situada a la part alta de la població en una plaça Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-12 294 x 36,3 —y 54,7 31 tdg 363547 Vinyoles es troba al costat esquerre de la carretera N-152 de Barcelona a Puigcerdà, entre Sant Hipòlit de Voltregà i l’encreuament que porta a Torelló Les…
Joan Francesc de Lasa i Casamitjana
Cinematografia
Crític, historiador i director.
Vida Llicenciat en dret, d’estudiant participà en un Comitè de Cinema que rodà amb Pathé Baby un únic Noticiari Universitari 1935 Aviat s’inicià en la crítica cinematogràfica collaborant en publicacions com "Balmes" 1934, "Información Cinematográfica" 1936, "Alerta" 1942, "Destino" com a segon d’Àngel Zúñiga, "Cinema" 1946-48, "El cine americano" 1948, de la qual també fou director artístic, "Imágenes" 1945-61, "Revista Semanario de información, artes y letras" 1952-71, "Arte Nuevo Revista cinematográfica" 1958, "Objetivo" 1953-55, "Ensayos de cine" 1964, "Imagen y Sonido" 1963-75, "Eikonos"…
música de Lituània
Música
Música desenvolupada a Lituània.
La població és formada majoritàriament per lituans, però també hi ha nombrosos russos i polonesos La capital és Vílnius Música culta La informació que es té sobre la música durant els primers segles de l’era cristiana és molt escassa Al segle XIII s’inicià un període d’esplendor política, econòmica i cultural La cort fou un destacat centre de cultura i s’hi conrearen tots els gèneres musicals en voga a Occident Pel que fa al conreu de la música religiosa, els llocs més importants foren la catedral de Vílnius i l’església de Sant Joan, les quals posseïen sengles escoles de música…
Santa Maria de Sarroqueta (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Vista del sector sud-oest d’aquesta arruïnada església, precedida d’un campanar el pis inferior del qual fa de porxo ECSA - MÀ Font L’església de Santa Maria, avui totalment arruïnada, es troba a llevant del petit poble de Sarroqueta o Sarroca de Barravés, vora l’antic camí que duu a Llesp Mapa 32-10 213 Situació 31TCH132015 Per a anar a Sarroqueta des del Pont de Suert, cal seguir la carretera N-230 en direcció a Vilaller i poc després d’un trencall a mà dreta que porta a Barruera i la vall de Boí, hi ha, també a la mateixa mà, una pista que mena a Sarroqueta Poc abans d’arribar-hi…
Castell d’Estanya (Benavarri)
Art romànic
El poble d’Estanya és situat a 716 m d’altitud, al SE del terme de Pilzà, arrecerat al vessant d’un tossal que coronava l’antic castell, dominant la plana dels estanys que li donen nom La història d’Estanya ha estat en bona part vinculada a l’abadia de Sant Pere d’Àger, l’arxiu de la qual n’ha conservat tanta documentació que fins i tot permet reconstruir com era el lloc a l’època romànica El lloc d’Estanya va ésser conquerit per Arnau Mir de Tost vers mitjan segle XI Aquest magnat i la seva dona Arsenda dotaren l’any 1059 la canònica d’Àger amb el castell d’Estanya Aquesta donació fou…
Sant Ponç de Martimà (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Façana de migdia, en la qual s’obren la porta i una finestra de doble esqueixada ECSA - JA Adell La capella de Sant Ponç és al costat mateix del camí que porta a la casa de Martimà, uns 500 m abans d’arribar-hi Mapa 34-12291 Situació 31TCG482569 Per a anar-hi, cal prendre la pista que surt de Gualter i segueix el curs del Rialb En arribar a l’encreuament amb la pista que porta al Puig, a la dreta, cal prendre un camí, a l’esquerra, que porta als masos Olivelles, Maçaners i Martimà Aquest darrer és a 2 km de l’inici del camí JAA Història El lloc de Martimà és documentat per primera…
Sant Pere de la Donzell (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Mur de migdia de la nau, amb la porta d’entrada original i una finestra de doble esqueixada, ambdues tapiades ECSA - JA Adell L’església de Sant Pere, ara convertida en dependència agrària fet que, d’altra banda, n’ha garantit la conservació, és a l’extrem sud del petit nucli de la Donzell, avui totalment abandonat Mapa 34-12291 Situació 31TCG472538 Per a anar-hi, cal prendre un camí tancat normalment amb un cadenat que surt de la carretera de Ponts a Folquer, a uns 200 m de la casa de la Serreta, els estadants de la qual tenen cura de l’església i del camí que porta a la Donzell, a…
Agró roig
L’agró roig Ardea purpurea és lleugerament més petit que el bernat pescaire Ardea cinerea , car no supera els 79 cm, i és curiós que els dibuixos del seu plomatge es distribueixen igual que en aquell, però substituint els colors clars pel to marró vermellós que el caracteritza A la fotografia, presa a l’albufera de València, veiem un exemplar adult i un poll Sebastià Hernandis/Ramon Dolç Als Països Catalans és un ocell estival més aviat local, que nia en uns pocs punts de la Catalunya Nord, la resta del Principat i el País Valencià A les illes Balears és poc freqüent en ambdós períodes…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 19
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina