Resultats de la cerca
Es mostren 2685 resultats
La fi de l’etapa de govern de Jordi Pujol
Els darrers governs de Jordi Pujol Els darrers vuit anys de mandat de Jordi Pujol i Soley com a president de la Generalitat de Catalunya es caracteritzaren per un intens debat polític sobre l’estratègia i la pràctica del catalanisme, en un context de profunds canvis econòmics i socials a Catalunya i al conjunt de l’Estat espanyol que van situar ambdues societats entre les més avançades del món Les decisions que els principals actors polítics van prendre en aquell període no només van tenir una gran incidència en la vida dels ciutadans, sinó que també causaren un gran impacte en la seva pròpia…
La dinàmica política i electoral
Cal començar subratllant una evidència per a Catalunya, el País Valencià i les Illes, l’etapa d’autogovern limitat iniciada entre el 1980 i el 1983 constitueix l’experiència d’institucionalització política més sòlida i més llarga —a les terres balears i valencianes, l’única experiència— des del principi del segle XVIII, des dels decrets de Nova Planta Tanmateix, aquesta etapa no va arrencar als tres països en les mateixes condicions polítiques, socials ni ambientals Mentre que al Principat el procés constituent de l’autonomia 1977-79 s’havia desenvolupat en un clima de consens bàsic procedent…
Les formes urbanes
Art gòtic
El llegat i el procés de formació Quan es parla del món urbà, l’adjectiu gòtic evoca immediatament una imatge de la ciutat fortament determinada per la seva arquitectura i les institucions Aquest llegat arquitectònic i institucional esdevé el reflex d’un organisme urbà ben articulat i dóna una aparent unitat i coherència a una etapa històrica conflictiva i contradictòria Els vestigis d’aquest llegat condicionen una mirada que tendeix a reforçar l’equívoc de la ciutat medieval murada, compacta i autònoma, que la historiografia clàssica va considerar una “illa no feudal en un mar feudal”…
La Maquinista Terrestre i Marítima
Valentí Esparó i Companyia 1839-1855 Valentí Esparó és un dels homes més importants i més representatius de l’empresariat català que realitzà la revolució industrial Aquí s’analitza la seva etapa professional, mentre actuà per compte propi El 1855, la seva fàbrica s’integrà en La Maquinista Terrestre i Marítima, SA, de la qual serà el primer president Però aquesta és una altra història, i la seva figura mereix ser observada amb atenció abans d’incorporar-se a la que serà la primera empresa catalana de construccions mecàniques i metàlliques del segle Valentí Esparó i Giralt era cerdà Nasqué a…
Berenguer de Cruïlles, bisbe de Girona (1359-1362)
La Cort reunida a Cervera el 1359 nomenà els següents diputats eclesiàstics Berenguer de Cruïlles Peratallada 1310 – Barcelona 1362, bisbe de Girona Pere Arnau de Parestortes, prior de Catalunya, de l’orde de l’Hospital Romeu Sescomes, paborde de Tarragona Arnau de Busquets, doctor en decrets i canonge de Barcelona Els diputats nomenats per al Braç Militar foren Bernat de Cabrera, comte d’Osona, cavaller Hug de Cardona, vescomte de Cardona, donzell Ponç d’Altarriba, cavaller, i Ramon de Peguera, donzell Com a administradors del Braç Reial foren nomenats Pere Desplà, ciutadà de Barcelona Pere…
Política 2012
Política
Política internacional Obama renova el mandat Barack Obama va ser reelegit malgrat el desgast que li va comportar la crisi econòmica al país, i la política internacional va continuar el viratge cap al Pacífic com a eix entorn al qual es configuren els escenaris polítics més determinants a escala mundial, amb el desafiament xinès com a principal repte de futur Des de la perspectiva de primera potència, l'administració nord-americana també va haver d'afrontar la problemàtica aliança amb una Unió Europea tenallada per la crisi del deute sobirà als estats del sud, les repercussions de la qual…
el País Basc
El pic d’Auñamendi
© Fototeca.cat
País de l’Europa sud-occidental, a les costes de la mar Cantàbrica, estès entre l’inici dels Pirineus Centrals i el de la serralada Cantàbrica, i entre el baix Ador i l’alt Ebre. És dividit entre els estats francès i espanyol; al primer pertany l’Euskadi del Nord (2.818 km2; 238.000 h [est 1991]), que comprèn les comarques de Lapurdi, la Baixa Navarra i Zuberoa, i al segon, les comunitats autònomes de Navarra (10.421 km2; 519.277 h [1991]) i del País Basc (7.261 km2; 2.104.009 h [1991]).
La geografia El País Basc consta de tres grans regions fisiogràfiques els Pirineus, les Muntanyes Basques i la depressió de l’Ebre Els Pirineus Occidentals o atlàntics, els més baixos i poblats, presenten un eix discontinu, que va perdent altitud de l’extrem est, el pic d’Auñamendi Anie, 2504m cap al litoral guipuscoà passant pels massissos de l’Irati, els Alduides, les Cinco Villas La divisòria hidrogràfica entre les conques de l’Ador i l’Ebre i entre els rius atlàntics continentals i peninsulars no coincideix amb les fronteres estatals Els Prepirineus Meridionals resten reduïts a la…
Uruguai

Aspecte de la ciutat de Montevideo, capital de l'Uruguai
© Turismo en Uruguay
Estat
Estat de l’Amèrica meridional, que limita al N i a l’E amb el Brasil, al S amb l’oceà Atlàntic i l’estuari del Riu de la Plata i a l’W amb l’Argentina; la capital és Montevideo.
La geografia física Fisiogràficament, l’Uruguai forma part de l’extrem sud de l’escut paleozoic brasiler El relleu és determinat per una sèrie de turons ondulats i allargats, composts per materials cristallins, granit i gneis les cuchillas , d’una escassa altitud no ultrapassen els 600 m, que només fan la funció de divisòria d’aigües Potents estrats d’argila i gres d’origen fluvial o eòlic han reomplert les valls que hi ha entre les cuchillas , i formen una gran plana, suaument ondulada, que dona al paisatge l’aire d’un peneplà, només interromput per les petites però allargades cuchillas ,…
Albània

Estat
Estat de la península Balcànica, limitat a l’W per la costa adriàtica, al NW per Montegro, al NE per Sèrbia a l’E per Macedònia i al S per Grècia; la capital és Tirana.
La geografia física Tancat per sistemes muntanyosos, que ocupen les dues terceres parts del seu territori, i per una plana litoral marjalenca, poden ésser diferenciades cinc regions físiques Al N, els Alps Albanesos , d’estructura calcària, s’aixequen per damunt de les planes iugoslaves de Kosovo i Metohija, en forma de grans massissos de crestes agudes i valls profundes cobertes de morenes que li confereixen un aspecte alpí Llur superfície erosionada té un aspecte salvatge que sembla repellir tot habitacle humà, bé que les pastures fina coberta d’herba aspra alimenten a l’estiu el bestiar…
Etiòpia

Estat
Estat del NE d’Àfrica, entre Eritrea al N, Sudan i Sudan del Sud a l’W, Kenya al S, Somàlia al SE i Djibouti a l’E; la capital és Addis Abeba.
La geografia física El país es divideix en tres grans regions al N el massís etiòpic, alt i molt erosionat, que es caracteritza per muntanyes de vessants abruptes i cims aplanats que passen dels 3500 m Ras Dashen, 4620 m al SE, l’altiplà gallasomali, inclinat cap al SE inclou les regions àrides de la plana de Harerge i d’Ogaden separa aquestes dues regions la fossa tectònica de l’Àfrica oriental, anomenada Fossa dels Galles, que, orientada de SW a NE, inclou nombrosos llacs, entre els quals el d’Abaya, i la vall de l’Awash Al N, parallela a la mar Roja, s’estén la depressió desèrtica de…