Resultats de la cerca
Es mostren 4121 resultats
Cuba 2015
Estat
Trobada entre Barack Obama i Raúl Castro durant la Cimera de les Amèriques a Panamà, al mes d’abril © White House Photo L'agenda de l'any va estar molt condicionada pels temes de política exterior, començant per l'inici d'un procés de normalització en les relacions amb els Estats Units, que d'alguna manera va obligar la resta de països que tenen lligams amb Cuba a reconduir la seva política envers l'Havana Després del primer contacte telefònic del desembre del 2014 entre el president Raúl Castro i el president Obama, en el qual van decidir endegar una aproximació entre els dos països, ambdós…
Eslovàquia 2009
Estat
Ivan Gašparović dreta va revalidar la seva victòria en la segona volta en les eleccions presidencials d’Eslovàquia © NATO L'inici de l'any va significar l'entrada d'Eslovàquia a la zona euro, fet que la converteix en el quart país de l'ampliació del 2004 a adoptar la moneda comuna europea Per altra banda, els problemes amb el subministrament de gas rus arran de la disputa amb Ucraïna expliquen que el Govern es plantegés la reobertura d'una planta nuclear potencialment perillosa La garantia txeca de proveir gas a Eslovàquia va permetre desestimar aquesta…
Josep Serrano i Simeón
Música
Compositor.
Vida Fill del músic i director de la banda de Sueca Emilio Serrano y Ruiz , a dotze anys tocava el violí i la guitarra El 1889 començà a estudiar amb Salvador Giner al Conservatori de València, i compongué una missa, fugues i cançons per a cant i piano, amb les quals es donà a conèixer El 1900 es traslladà a Madrid pensant que allí li seria més fàcil dedicar-se a la composició de sarsueles A la capital madrilenya estudià amb J Monasterio i inicià la seva activitat musical enmig de grans dificultats, ja que no gaudia de cap suport Collaborà amb M Fernández Caballero en la composició de…
,
Vicent Salvador i Montserrat
Història
Historiador, erudit i militar.
Signava els seus escrits amb el títol nobiliari de què era titular marquès de Cruïlles, atorgat al seu besavi pel rei Carles de les Dues Sicílies el 1735 A més, també era titular de les baronies de Planes i de Patraix Abandonà la carrera militar per la de l’estudi de la història valenciana D’idees conservadores, fou membre del Senat gràcies a la representació que li atorgà la Reial Societat Econòmica d’Amics del País de València Amb el treball Guía urbana de Valencia antigua y moderna 1876, aconseguí ser nomenat soci de mèrit d’aquesta institució L’obra esmentada recull gran quantitat de…
,
Joaquim Salarich i Verdaguer

Joaquim Salarich i Verdaguer
© Fototeca.cat
Historiografia
Literatura
Metge, historiador i escriptor.
Vida i obra Estudià al Seminari de Vic, es llicencià en medicina a Barcelona 1845 i, després d’exercir breument al poble de Sant Boi de Lluçanès, s’establí i exercí a Vic 1848-80, d’on fou cronista Els últims anys de la seva vida visqué a Caldes d’Estrac Lligat amb empenta a institucions culturals de Vic, formà part de l’Esbart de Vic i tingué una actuació destacada en les organitzacions excursionistes de l’època Manifestà una molt variada actuació amb publicacions esparses però molt notables Figurà entre els membres fundadors del Cercle Literari de Vic juntament amb altres patricis i erudits…
, ,
Àngel Ruiz i Pablo
Àngel Ruiz i Pablo
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Historiografia catalana
Escriptor.
Vida i obra Des de la seva joventut demostrà les seves aficions literàries collaborant en la premsa de Maó, Ciutadella i Palma, on fou redactor de La Almudaina També escriví a Menorca Artística El 1911 s’installà a Barcelona i collaborà a La Illustració Catalana i La Vanguardia , sota el pseudònim El Licenciado Pablillos, entre d’altres publicà també en els diaris madrilenys ABC , El Debate i El Fígaro Fill de pare castellà, gran part de la seva obra literària l’escriví en aquesta llengua Oro y escorias 1893 Episodios ribereños 1906 El último hidalgo 1912 Clara sombra 1915 Las…
, ,
Ermitatge de la font de l’Ermedàs (Viladamat)
Art romànic
Situació Des del castell i l’església de Sant Feliu de la Garriga, un camí de terra porta, vers el nord-oest, fins a la font de l’Ermedàs, situada a uns 300 m També s’hi arriba per un altre camí, des de Palauborrell L’indret és una petita clotada, actualment envoltada pel bosc Hi raja la font, que fou arranjada amb un mur d’obra al segle XVII Mapa 296M781 Situació 31TEG043635 MDPC-JBH-BBG-ECV Edificis Les ermites han estat identificades gràcies al topònim Ermedàs, el qual, curiosament, Josep Maranjas, en la seva obra erudita publicada l’any 1803 * interpretava que era originat pel fet d’…
Gaspar Aguilar
Literatura
Teatre
Historiografia catalana
Poeta, autor dramàtic i cronista.
Vida i obra D’origen social humil, aconseguí relacionar-se amb la noblesa com a secretari del comte de Sinarcas i com a majordom dels ducs de Gandia A Madrid arribà a ser conegut com el Discreto Valenciano i hi publicà diverses obres La dependència de la noblesa feu que la seva poesia s’adaptés a temes de circumstàncies festes religioses, solemnitats oficials i actes de rellevància social Fou un dels fundadors de l’Acadèmia dels Nocturns, en la qual adoptà el nom de Sombra A les actes de l’Acadèmia hi ha vuit poemes i quatre discursos seus Presentà una dotzena de composicions als certàmens…
, ,
verisme
Música
Corrent literari, d’origen italià, aparegut al final del segle XIX, i que influí en la creació operística en el trànsit de segle.
Com a punt de partida hom prengué el naturalisme francès d’É Zola i l’apassionament d’A Dumas, i intentà d’establir les diferències i la singularitat al si de la nova Itàlia acabada d’unificar Els escriptors capdavanters del moviment foren G Verga i L Capuana L’editor italià E Sonzogno convocà un premi de composició d’òperes el 1889, que guanyà P Mascagni amb Cavalleria rusticana El llibret es basava en la novella homònima de Verga L’èxit de l’obra sorprengué tot Itàlia, fins el mateix Verdi, el qual vaticinà que Mascagni havia creat un nou gènere operístic, molt efectiu per la brevetat i la…
opereta
Música
Inicialment i sobretot a França, aquest terme serví per a designar una òpera breu.
Al segle XIX, però, designà les opéras-comiques especialment concebudes com a espectacles lleugers, on la música sovint -però no sempre- estava relacionada amb els balls de moda del moment J Offenbach fou el primer compositor francès que dedicà explícitament algunes opéras-comiques a temes d’una notable frivolitat argumental, arran de la inauguració del seu Théâtre des Bouffes Parisiens, amb motiu de l’Exposició Universal de París 1855 El gènere entusiasmà molts dels visitants de l’Exposició i conegué una gran difusió a través dels grans èxits de les paròdies d’Offenbach Orphée aux Enfers ,…