Resultats de la cerca
Es mostren 4160 resultats
Josep Grau i Garriga

Josep Grau i Garriga
Grau-Garriga
Pintura
Art
Indústria tèxtil
Arts decoratives
Pintor i tapisser, conegut professionalment com a Grau-Garriga.
De família pagesa, s’interessà per l’art en conèixer les colleccions d’art romànic i gòtic del Museu d’Art de Catalunya actualment Museu Nacional d’Art de Catalunya Format a les escoles d’Arts i Oficis i de Belles Arts de Barcelona, el 1943 començà a treballar en una agència de publicitat, activitat que podia compaginar amb les seves inquietuds artístiques Inicialment treballà en pintura mural Presentà la seva obra pictòrica en exposicions individuals i collectives i també realitzà frescos per a esglésies, com ara els de l’ermita del Sant Crist de Llaceres de Sant Cugat del Vallès 1956 o del…
música de Castelló de la Plana
Música
Música desenvolupada a Castelló de la Plana (Plana Alta).
Cap al final del segle XIX, l’ambient musical de la ciutat es reduïa a uns quants músics de teatre que acompanyaven les companyies d’òpera i sarsuela i als grups que tocaven als cafès No va ser fins a la primeria del segle XX que la situació canvià radicalment Sorgiren diverses associacions musicals, com ara la Societat Filharmònica, fundada el 1922, i l’Associació Musical de Professors d’Orquestra I també nasqueren diverses bandes, entre les quals la Banda Municipal, constituïda oficialment el 1925, la Banda del Regimiento de Infanteria Tetuán número 45 i la Unió Musical de la banda infantil…
música d’Igualada
Música
Música desenvolupada a Igualada (Anoia).
Els primers testimonis sobre la vila d’Igualada es remunten a l’Edat Mitjana, però, malauradament, les primeres notícies relacionades amb activitats musicals són de temps molt recents Hi ha documents que testimonien la presència de constructors d’instruments de metall a la vila durant el segle XVIII L’església de Santa Maria té l’origen en un edifici del segle XI, si bé el temple actual fou inaugurat el 1627 L’orgue que conté fou construït a mitjan segle XVIII per Antoni Boscà Durant la Guerra Civil fou traslladat al convent de les Escolàpies, convertit en sala de concerts, i posteriorment…
Marc Chagall

Marc Chagall (1970)
© Belarus.by
Pintura
Pintor francès de nissaga jueva i origen bielorús.
Format a Vitebsk, a l’Escola Imperial de Peterburg 1907 i amb Leon Bakst 1908-10, que li feu conèixer els corrents artístics avançats Pensionat a París 1910, conegué Apollinaire, Max Jacob, Cendrars, Léger, Modigliani, Lhote, etc El 1914 exposà a Berlín i a Rússia Amb la revolució esdevingué comissari de Belles Arts a Vitebsk 1918 i fundà una escola d’art on convidà Lisickij, Pougny i Malevič com a professors A la primera Exposició Oficial d’Art Revolucionari a Petrograd 1919 li fou dedicada una sala tanmateix, dimití el càrrec de director de l’escola davant l’oposició al seu…
Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans
Historiografia catalana
Obra d’història editada entre el 1995 i el 1999 per Enciclopèdia Catalana.
El projecte fou elaborat per Borja de Riquer i Permanyer director i Jordi Casassas i Ymbert assessor Els collaboradors han estat Roger Alier història de la música, Marc Baldó història del País Valencià, Francesc Fontbona història de l’art, David Ginard, Maria Barceló, Carles Manera i G Rosselló i Bordoy història de les Illes Balears, Pere Hereu història de l’urbanisme i l’arquitectura, Joan Lluís Marfany història de la literatura i la cultura, Santiago Riera història de la ciència, Ramon Sala història de la Catalunya del Nord i Isabel Segura història de la dona L’obra es compon…
música de Düsseldorf
Música
Música desenvolupada a Düsseldorf (Alemanya).
Hi ha poca informació sobre l’activitat musical a Düsseldorf durant l’Edat Mitjana i el principi de l’Edat Moderna Entre els testimonis musicals més antics hi ha una obra teatral religiosa del segle XV que es representava per Pasqua, amb cançons en llengua vernacla, i també dos reculls de motets del segle XVI Entre els segles XV i XVIII, la cort, primer dels ducs de Berg i després dels prínceps palatins de Neuburg, juntament amb les principals esglésies foren els focus de producció musical Se sap que als segles XVI i XVII els músics flamencs i italians eren molt importants a Düsseldorf hi…
Convents gòtics
Els ordes mendicants, els més coneguts dels quals són els franciscans i els dominicans, van néixer a començament del segle XIII, impulsats per dues figures excepcionals, Francesc d’Assís i Domènec de Guzmàn Els ordes respectius renovaven les aspiracions de pobresa i d’austeritat que eren presents en tants moviments de reforma i de regeneració de l’Església medieval i al mateix temps adoptaven una decidida vocació urbana que coincidia amb la puixança de les ciutats durant la baixa Edat Mitjana Aquesta actitud, doncs, fou la causa principal de la seva gran influència en la societat, la cultura…
ambiofonia
Electroacústica
Conjunt de tècniques d’enregistrament i reproducció acústiques, mitjançant diversos canals de so ( estereofonia
, quadrifonia
), que intenten produir en l’oïdor una sensació el més semblant possible a la que hom experimenta a la sala de concerts.
Royal Albert Hall
Música
Gran sala d’espectacles, situada al barri londinenc de South Kensington, al davant de Hyde Park, bastida a iniciativa del príncep Albert, consort de la reina Victòria, dins un ambiciós pla d’equipaments culturals a la zona.
Fou inaugurada el 1871 per la reina el príncep havia mort el 1861 Obra dels enginyers Francis Fowke i Henry Scott, està inspirada en el Colosseu de Roma i forma un amfiteatre de planta ellíptica, amb façana italianitzant de maó vist i terracota i un gran fris escultòric que l’envolta, coronada per una cúpula que a l’època fou la més ampla del món Té 5 500 places se n’havien previst 7 000 Des de l’origen, ha estat escenari de tota mena d’esdeveniments artístics, culturals i esportius concerts disposa d’un orgue extraordinari, òperes i festivals de música el 1877 Wagner hi dirigí el festival…
Altres tipologies d’arquitectura gòtica cristiana
En aquest apartat es fa referència a la considerable diversitat de tipologies que es troben al marge dels tipus més característics i més representatius de l’arquitectura gòtica catalana que s’han estudiat als apartats anteriors Cal tenir en compte, en primer lloc, una realitat probablement subestimada la llarga continuïtat de les fórmules romàniques L’església parroquial de Sant Joan de Vinaixa n’és un dels exemples més clars Es tracta d’un edifici d’una sola nau coberta amb volta de canó d’un perfil lleugerament apuntat i rematada per un absis semicircular La portada respon a un tipus afí al…