Resultats de la cerca
Es mostren 537 resultats
Llibre de les solemnitats de Barcelona
Història
Llibre manuscrit redactat per l’escrivania del racional del Consell de Cent i compost per set volums, que recull els esdeveniments més destacats i solemnes celebrats a la ciutat de Barcelona des del final del segle XIV fins al principi del segle XVIII.
El Llibre , per a ús dels consellers de Barcelona i dels oficials al servei del Consell de Cent, tenia com a funció donar raó de les despeses, per a la qual cosa s’ocupava també de prendre nota de tots els esdeveniments que tenien lloc en la capital catalana Sembla que s’inicià l’any 1383, tal com indica una anotació consignada en el mateix llibre i datada l’any 1518, però el primer i el segon volum s’han extraviat, i l’original, tal com es conserva actualment, abraça cinc volums, des de l’any 1424 fins a l’any 1719, data en què se’n tancà la redacció L’original es conserva a l’Arxiu de l’…
vall d’Àneu

Vista del paisatge muntanyós de la Vall d’Àneu
© Fototeca.cat
Alta conca de la Noguera Pallaresa, al Pallars Sobirà, situada al sud de la línia de crestes que separa el Pallars de Comenge (només comunicats a través dels ports d’Aulà i de Salau), entre la Vall d’Aran, la vall de Boí i la vall de Cardós, i comprèn els termes municipals de València d’Àneu, Esterri d’Àneu, la Guingueta d’Àneu i Espot.
La geografia La vall d’Àneu anomenada antigament les valls d’Àneu és formada per un grup de valls la vall de la Noguera, a uns 900 m d’altitud mitjana i sobreexcavada per la glacera quaternària que la solcava, que és dividida en tres sectors, anomenats ribera d’Alós, ribera d’Esterri i ribera d’Escaló la capçalera, amb el pla de Beret i la vall de Montgarri, pertany a la Vall d’Aran la vall suspesa de la Bonaigua per on passa la carretera que condueix a la Vall d’Aran pel port de la Bonaigua o de Pedresblanques, dit també port d’Àneu , el qual protegien els castells de Portaran i de València…
L’Avenç
Historiografia catalana
Revista mensual d’història relativa als Països Catalans apareguda a Barcelona al desembre del 1976.
Se subtitula Revista d’Història i Cultura , tot i que en un primer moment se subtitulà Revista d’història dels Països Catalans Prengué el nom de l’homònima revista literària apareguda entre el final del s XIX i l’inici del s XX Deixà de publicar-se entre el novembre del 1977 i l’abril del 1978 a causa d’una sèrie de dificultats econòmiques i editorials Fins al setembre del 2000, se n’han publicat 250 números La revista publica articles d’investigació històrica divulgativa i combina una presentació acurada hi apareixen força illustracions, gràfics i estadístiques amb el rigor científic els…
Anals consulars de la ciutat de Barcelona
Historiografia catalana
Obra anònima el títol complet de la qual és Anals consulars de la ciutat de Barcelona formats de las més principals antiguitats, prerrogativas y sucessos de ella. Comensant de l’any 2810 apres de la Ceació del Mon, y proseguint per la serie de sos Consellers. Compost y recopilat per un curiòs Fill de esta Ciutat, y continuat per altre no menos afecte Patrici.
Consta de tres volums manuscrits dipositats a la Biblioteca de Catalunya El volum primer, amb 108 folis i lletra del s XVII, cobreix el període que va de l’any 843 època del primer comte de Barcelona fins al 1566 El volum segon, amb 240 folis i lletra d’una altra mà, abraça els anys 1567-1700 El darrer volum, amb 246 folis, relata els esdeveniments del període 1701-27 Hi ha un quart volum recopilatori —de fet és una cronologia comentada— dels tres primers amb lletra d’una altra mà —del s XIX— en què es fa una apreciació sobre el propietari del manuscrit, Pròsper de Bofarull En el…
Enric Pla i Ballester
Historiografia catalana
Prehistoriador i arqueòleg.
Vida i obra Sotsdirector 1950-82 i director 1982-87 del Servei d’Investigació Prehistòrica SIP de la Diputació de València, dugué a terme un treball investigador que abraça des de la prehistòria fins a l’època romana a les terres valencianes, i fou especialista fonamentalment en la cultura ibèrica Estudià dret a la Universitat de València, on es llicencià el 1948 Des de la seva joventut participà en els treballs arqueològics al costat del seu oncle Isidre Ballester, fundador del SIP Durant els anys quaranta, ja com a collaborador del SIP, intervingué en nombroses excavacions al País Valencià…
Sant Cristòfol de Fogars de Montclús
Art romànic
Situació Parròquia rural que ha donat nom al municipi, que conserva elements romànics amagats per construccions tardanes M Anglada L’església parroquial és al vessant de migdia d’un estrep del gran massís del turó de l’Home, a 620 m d’altitud sobre el nivell de la mar i a tocar del terme municipal de Campins Mapa L37-14364 Situació 31TDG547207 S’hi accedeix per la carretera asfaltada de Sant Celoni a Santa Fe del Montseny Hom ha de prendre el trencall que es troba a 200 m del punt quilomètric 12, després d’un fort revolt a la dreta vers migjorn Hi ha uns 900 m de pista de terra MAB Història…
Sant Pèir de Gessa (Salardú)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Pèir presideix el poble de Gessa, a 1 232 m d’altitud, el qual s’escampa al marge dret de la Garona, a redós dels vessants meridionals de la muntanya de Corilha i prop del barranc del mateix nom, denominat també de Sant Martin Mapa 149M781 Situació 31TCH275305 Des de Vielha s’hi arriba fàcilment per la carretera del port de la Bonaigua C-142, on, a mà esquerra, després d’haver passat Arties, hi ha el trencall que mena a Gessa Església L’església, bé que és d’origen romànic, ha estat totalment emmascarada per reformes posteriors A desgrat d’això, encara s…
Cucut reial
El cucut reial Clamator glandarius és un ocell remorer, força gran fins quasi 40 cm, de mantell i ales negroses i gola, pit i abdomen blancs, proveït d’un plomall molt característic que es dreça a la zona del capell, especialment en els exemplars adults a l’exemplar de la fotografia, feta a Sant Just Desvern, Baix Llobregat, no és gaire conspicu, donat que es tracta d’un jove Pon els ous als nius de garses, sense foragitar-ne els hostes legítims, però fa pujar les cries als incauts pares adoptius Xavier Ferrer El cucut reial és un ocell estival, més pròpiament denominat en algunes contrades…
Aguilar de Segarra

El barri del Raval, a Aguilar de Segarra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a l’alta conca de la riera de Rajadell.
Situació i presentació Conegut històricament com Aguilar de Boixadors, limita al N amb Sant Mateu de Bages i Fonollosa, a l’E amb Rajadell, al SE amb Castellfollit del Boix, al S amb Rubió i els Prats de Rei, que a més l’abraça per l’W, per on també limita amb Sallavinera, aquests tres últims termes de la comarca de l’Anoia Els pendents de les serralades del terme tenen densos boscos de pins, algun roure i matollars És un territori sec i trencat, situat bàsicament entre l’extrem de les grans serres de Castelltallat i de Clarena i amb serres secundàries com la de la Vall, de Còdol-rodon, de la…
Anastasio Chinchilla Piqueras
Historiografia catalana
Historiador de la medicina i metge militar.
Vida i obra És l’autor d’una de les obres més importants de l’erudició biobibliogràfica de l’Estat espanyol del s XIX Abandonà una incipient vocació religiosa que l’havia portat al Seminari d’Oriola, per cursar estudis de medicina a la Universitat de València Encara que obtingué el grau de llicenciat el 1829, no es doctorà fins el 1846 Mentrestant obtingué una plaça com a metge militar i es dedicà a la docència, fet que marcà la seva trajectòria intellectual posterior Com assenyala el seu principal biògraf E Salcedo y Ginestal, Chinchilla ocupà la càtedra d’història de la medicina espanyola a…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina