Resultats de la cerca

Les característiques objectives del bioma fan particularment desitjable que estigui dotat d’una bona xarxa d’espais protegits, perquè, encara que l’extensió de selves temperades és relativament restringida i, sobretot, molt fragmentada, aquest és un dels biomes més diversificats del món l’abundància d’endemismes en moltes de les seves àrees Nova Zelanda, Canàries, Japó iguala la seva riquesa en espècies A més, el caràcter relicte de les flores i les faunes d’alguns paratges acaba d’afegir interès a poblaments que ja resulten prou notables per la seva biodiversitat D’altra banda,…

L’imprecís concepte de sabana La paraula sabana és un dels primers manlleus d’una llengua ameríndia a una llengua europea Ja apareix en la “ Relació sobre les antiguitats dels indis ” del monjo català fra Ramon Pané, escrita a la Hispaniola el 1498, i Gonzalo Fernández de Oviedo, a “ Historia general y natural de las Indias ” 1535 és el primer de donar-ne una descripció El famós ‘cronista de Indias’ les descriu simplement com una terra sense arbres però amb molta herba, tant alta com baixa Certament, en el context exhuberant de l’Amèrica tropical que es començava a explorar, una terra sense…

Situació i presentació El municipi de Terrassa limita al N amb el municipi bagenc de Mura, al NE amb Matadepera, a llevant amb els termes de Castellar del Vallès i Sabadell, al SE i al S amb Sant Quirze i Rubí respectivament, al SW amb Ullastrell i finalment a ponent limita amb els municipis de Viladecavalls i Vacarisses La ciutat es troba a una altitud de 277 m, en el fons d’una ampla depressió, envoltada per un amfiteatre de muntanyes i travessada longitudinalment per una…

Situació i presentació L’Alt Penedès té una extensió de 592,77 km 2 , una distància màxima de 36 km entre els punts extrems oriental i occidental, i una altitud mitjana de 216 m El terreny s’enlaira des dels 90 m del punt més baix, al terme de Castellet i la Gornal, fins a ultrapassar els 900 m a la serra de la Plana d’Ancosa, en el punt d’intersecció de la comarca amb les de l’Anoia i l’Alt Camp Tota ella és interior, situada entre les comarques de l’Anoia al N, el Baix Llobregat a l’E, el Garraf i el Baix Penedès al S i l’Alt Camp a l’W Els límits comarcals són en general ben definits en…

Les sabanes americanes Segurament la disponibilitat de nutrients per a les plantes és, a l’Amèrica tropical, com a la resta dels tròpics, un limitador ecològic tan important com la disponibilitat d’aigua, de manera que aquests factors es conjuguen, juntament amb el foc, per a conformar un marc de condicions ambientals que afavoreix la persistència de formacions obertes D’altra banda, encara que la seva major expressió se situï als tròpics, a l’Amèrica del Sud les sabanes llenyoses i els boscos secs ultrapassen àmpliament les latituds tropicals, tot penetrant a les regions subtropicals i…

Redistribució de l’hàbitat segles XI-XIII A partir, del segle XI començà a aparèixer un nou tipus de poblament, el poblament agrupat en ciutats i viles originades a partir d’assentaments anteriors, a redós de les esglésies i sagreres, o en forma de noves viles al costat d’un castell o monestir Malgrat aquestes noves fórmules, es mantenia el poblament tradicionalment dispers en les antigues viles alt-medievals, masos, bordes, cabanes i torres, i fins i tot, en formes més primitives d’habitatge com és el cas de les coves Un exemple de la pervivència d’aquest antic poblament dispers, és el mas…

Les pezizals cassoletes, múrgoles, tòfones i afins Els discomicets, el primer gran grup d’ascomicètides, inclouen aquells ordres que formen els ascs sobre fructificacions obertes, en forma de plat o cassoleta, amb peu o sense, anomenades apotecis Són ordres tan rics en espècies i diversos com les pezizals les conegudes cassoletes, múrgoles i tòfones, les leocials saprobis del sòl o fitoparàsits, les ritismatals majoritàriament fitoparàsits, les ostropals poc abundants, sobre restes vegetals en descomposició i les patellarials sobre fusta en descomposició o paràsits d’altres fongs i líquens…

El treball dels artesans Fris del claustre de la catedral de Girona, que representa diversos traginers transportant aigua amb una portadora i un barral, una de les representacions plàstiques més boniques del treball a l’edat mitjana ECSA Els castells, els monestirs, les parròquies, les cases de les ciutats o de les viles, els masos els seus habitants laics o eclesiàstics, senyors o vassalls, guerrers o camperols tenien molts o pocs objectes al parament de la llar o a l’aixovar personal, elements decoratius o sumptuaris, armes, atuells o eines de treball, objectes per a la litúrgia o el culte…

Situació i presentació Segons la divisió territorial vigent, el Baix Empordà té una superfície de 701,69 km 2 , que coincideix amb la de la divisió territorial de l’any 1936 Limita a llevant amb la mar Mediterrània, al N amb l’Alt Empordà, a ponent i al SW amb el Gironès i a l’extrem S, en un petit sector, amb la Selva El litoral del Baix Empordà configura el sector central de la Costa Brava i s’estén des de la Cala Montgó, límit entre els termes de Torroella de Montgrí i l’Escala a l’Alt Empordà, al N, fins a la cala de Vallpresona, fita entre els municipis de Santa Cristina d’Aro i Tossa a…

Situació i presentació La comarca del Pallars Jussà, de 1 343,07 km 2 , és formada per un total de catorze municipis i n’és la capital la ciutat de Tremp És una de les comarques catalanes més extenses i una de les menys poblades com a la resta de comarques veïnes el despoblament ha estat un dels principals problemes socioeconòmics Limita al NW amb l’Alta Ribagorça, al N i NE amb el Pallars Sobirà, a l’E amb l’Alt Urgell, al S amb la Noguera i a l’W amb els municipis aragonesos del Pont de Montanyana, Areny de Noguera i Sopeira, tots tres de la comarca de la Ribagorça Hom distingeix diversos…