Pluges minvants, sequeres creixents

L’imprecís concepte de sabana

La paraula sabana és un dels primers manlleus d’una llengua ameríndia a una llengua europea. Ja apareix en la “Relació sobre les antiguitats dels indis” del monjo català fra Ramon Pané, escrita a la Hispaniola el 1498, i Gonzalo Fernández de Oviedo, a “Historia general y natural de las Indias” (1535) és el primer de donar-ne una descripció. El famós ‘cronista de Indias’ les descriu simplement com una terra sense arbres però amb molta herba, tant alta com baixa. Certament, en el context exhuberant de l’Amèrica tropical que es començava a explorar, una terra...