Resultats de la cerca

Els bells oficis noucentistes, lluny del propòsit original, podien haver acabat creant una sèrie d’objectes al servei només d’un grup sociocultural L’ Art Déco podia haver estat falsament modern, segons alguns crítics més exiigents El nou racionalisme podia haver estat excessivament purista i minoritari Però tot plegat havia contribuït a la creació d’una cultura i d’un país que, malgrat un parèntesi —la dictadura de Primo de Rivera—, havia assolit una fita per la qual havia lluitat amb tenacitat durant el segle XIX Catalunya començava a ser un país modern La imatge d’una cultura diu molt del…

Al tombant de segle, parallelament als hàbits de consum moderns que va adquirir la burgesia catalana, una sèrie d’intellectuals i artistes van introduir una nova concepció de l’art i de la seva funció, que es traduí en l’estil que s’identifica amb el terme «Modernisme» Sense renunciar a la tradició autòctona com a consciència de la pròpia identitat, va sorgir una decidida voluntat de situar Catalunya al nivell de la cultura europea del moment per tal de superar la crisi de la fi del segle La complexitat del moviment modernista va repercutir en l’evolució desigual dels diferents llenguatges…

L’origen i l’antiguitat El terme ciutat prové del llatí clàssic civitas , que originàriament significava sobretot “conjunt de ciutadans” i que tot seguit va adquirir, per extensió, el sentit del lloc de residència dels ciutadans A la cultura llatina la civitas es distingeix de l’urbs, terme amb què s’indica el “contenidor” físic Isidor de Sevilla, bisbe i escriptor eclesiàstic dels segles VI-VII, es va apropiar aquesta distinció establerta per Ciceró i en les seves Epístoles escrivia que “l’ urbs és formada per les muralles mentre que la ciutat no és formada per les pedres sinó pels seus…

Portada de Santa Maria, la seu de Manresa El millor testimoni de l’embranzida de la ciutat de Manresa a la primera meitat del segle XIV és l’antiga església canonical de Santa Maria, coneguda des d’aquesta mateixa centúria com la Seu a causa de les seves dimensions catedralícies En va ser el tracista i primer mestre major Berenguer de Montagut, que també va projectar el convent del Carme de Manresa i, amb Ramon Despuig, l’església de Santa Maria del Mar La traça d’aquesta portada, oberta al mur nord, segueix un patró que retrobem a les portades laterals de Santa Maria del Mar ECSA - G Serra…

El present esbós de raonament a l’entorn de quina és la matèria que es desprèn de la sentència Ut pictura poesis , «Com la pintura, així és la poesia», pot ser qualificat de joc de mots, d’embolic destinat tal vegada a construir una mena d’aporia, és a dir, una absència de camí –la desconstrucció, doncs, d’una suposada via de coneixement–, o, traduint més literalment del grec el concepte d’aporia –amb un mot d’origen àrab–, un atzucac, una proposició sense sortida lògica O sigui, encetem una qüestió –Com la pintura, així és la poesia, és a dir, la relació entre art i escriptura, o literatura…

Relació de personatges que han traspassat l'any 2013 Algunes de les biografies disposen d'un enllaç a l'article corresponent de la Gran Enciclopèdia Catalana Chinua Achebe Ogidi, Nigèria, 16 de novembre de 1930 – Bòston, Massachusetts, 21 de març de 2013 Novellista nigerià en llengua anglesa Francesca Adrover i Tirado Felanitx, Mallorca, 1955 – Palma, 13 de maig de 2013 Música, pedagoga i folklorista Harold M Agnew Denver, Colorado, 28 de març de 1921 – Solana Beach, Califòrnia, 29 de setembre de 2013 Físic nord-americà, impulsor del primer reactor i de la primera bomba nuclear Enric Aguadé…

Bé que el nom Unió Europea com a denominació oficial de l’organització no començà a vigir fins al novembre del 1993, l’estructura, el procés i els objectius que comprèn, encara en curs de desenvolupament, s’iniciaren ja després de la Segona Guerra Mundial, a partir d’un nucli d’estats europeus que s’associaren en diverses organitzacions sectorials de tipus econòmic, progressivament consolidades i ampliades amb la incorporació d’altres estats europeus Al mateix temps, l’organització ha creat les seves pròpies institucions, les quals han obert el camí per a la consolidació d’un…

Situació La façana sud i la portada, netament romàniques, conservades a l'edifici renovat en època barroca J Tous L’església de Sant Lliser d’Alós és al centre del poble d’Alós, on s’arriba per una carretera que surt d’Esterri d’Àneu JAA Mapa 33-8149 Situació 31TCH445297 Història El lloc d’Alós és esmentat en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, com una de les parròquies de la Vall d’Àneu, i podem suposar que formava part del pàgus anabiensis que s’esmenta en els preceptes del 835 de l’emperador Lluís, i en el del 860 del rei Carles de confirmació dels drets del bisbat d’Urgell El…

Els anys de la Segona República foren un període d’intensa agitació social en el món rural català Hom podia preveure que la reforma agrària que projectava el govern de la República, encaminat a solucionar el problema estructural més important de l’economia espanyola, podia suscitar els majors enfrontaments socials i polítics Però com ja va observar Emili Giralt, no deixa de sorprendre que en la Catalunya industrialitzada, la “qüestió agrària” no sols generés un enfrontament obert entre classes socials d’unes dimensions desconegudes durant molt temps, sinó que constituís al mateix temps el…

Els mobles obrats als territoris que conformaren la Corona d’Aragó durant el període del gòtic constitueixen un conjunt summament interessant, excepcional per la coherència de les solucions constructives, les formes i les decoracions, com també per la gran quantitat d’exemplars conservats Configuren una producció d’importància cabdal en l’àmbit general del mobiliari europeu Resultat de la conjuminació de la tradició anterior amb diferents influències foranes, el mobiliari, fonamentalment dels segles XIV i XV, atesa la manca d’exemplars de cronologia anterior, és una producció brillant dins el…