Resultats de la cerca
Es mostren 779 resultats
Artritis crònica juvenil
Patologia humana
La denominació artritis crònica juvenil inclou un grup d’afeccions inflamatòries articulars que afecten persones menors de setze anys durant un període de temps superior als tres mesos D’aquesta alteració, se’n diferencien tres tipus, segons la forma d’inici que presenten Es considera sistèmica quan provoca símptomes generals i afecta especialment les articulacions, poliarticular quan es presenten manifestacions en més de quatre articulacions, i oligoarticular quan l’afecció altera quatre articulacions o menys Aquesta malaltia és poc freqüent i de causa desconeguda Se suposa que hi deu haver…
Energia 2009
Tecnologia energètica
Els efectes de la crisi econòmica van comportar un descens del consum d’energia a tot el món © Hc Energía Els efectes de la crisi global han passat factura al sector energètic de formes ben diverses Una ha estat el descens del consum d'energia a tot el món A Espanya, el consum elèctric, que des del 1994 no havia tingut taxes negatives, va assolir el -1% a l'octubre del 2008, i a l'abril del 2009 ja havia assolit el -13% respecte al mateix mes de l'any anterior, tot i que la reducció es va anar moderant a la darreria de l'any Aquesta disminució es va centrar, sobretot, en la indústria només a…
Energia 2010
Tecnologia energètica
Algunes energies van mostrar durant el 2010 la seva pitjor cara Així, cal esmentar el vessament de petroli sense aturador durant mesos al bell mig del golf de Mèxic, amb la consegüent catàstrofe ecològica que en derivà l’etern conflicte amb l’Iran per l’energia nuclear civil, que pot ser utilitzada com a arma nuclear la interminable cerca d’un emplaçament per al magatzem de residus nuclears la situació del sector del carbó, que, incapaç de trobar el seu lloc en un nou escenari de baixes emissions de carboni, només pot aspirar a sobreviure, tant a Espanya com a la major part d’Europa, amb…
Epistaxi (hemorràgia nasal)
Patologia humana
Definició És anomenada epistaxi , rinorràgia o hemorràgia nasal la pèrdua de sang a la mucosa de les fosses nasals que normalment s’exterioritza pels orificis nasals i sol aturar-se al cap de pocs minuts, per bé que en alguns casos pot ésser abundant i prolongada Causes Les hemorràgies nasals es produeixen quan s’esquinça algun dels vasos sanguinis que irriguen la mucosa nasal De fet, les hemorràgies nasals són molt comunes, ja que en aquesta zona es localitzen un gran nombre de vasos sanguinis en un nivell relativament superficial, de manera que es troben molt exposats a les…
regulació cel·lular
Biologia
Mecanisme de control del metabolisme de la cèl·lula, que fa la funció d’engegar i aturar la producció de proteïnes, enzims i productes de secreció per tal que no es desprengui energia en la síntesi de molècules essencials mentre no sigui necessari de fer-ho.
Per exemple, quan un bacteri necessita un aminoàcid que li és essencial, només el sintetitza en el cas que no es trobi en el medi en quantitat suficient Existeix, doncs, un mecanisme cellular susceptible d’induir o d’inhibir les reaccions de síntesi en funció de les condicions del medi inducció enzimàtica, repressió 3
Silicosi
Patologia humana
Definició La silicosi és una malaltia caracteritzada pel dipòsit de partícules de sílice als pulmons, la qual cosa origina la formació de nòduls i condueix a una fibrosi pulmonar que genera una insuficiència respiratòria Aquesta malaltia correspon al grup d’alteracions anomenades pneumoconiosis , degudes al dipòsit de pols inorgànica inhalada al teixit pulmonar, de les quals la silicosi i l’asbestosi són les més freqüents A més, com que habitualment la inhalació de la pols s’esdevé en l’ambient professional, s’inclou entre les malalties pulmonars professionals per inhalació , un grup de…
La Renaixença
Historiografia catalana
Plataforma editorial del darrer terç del s. XIX, d’ideologia nacionalista i regeneradora, que anà creant diversos mitjans de comunicació per incidir en la societat coetània.
Desenvolupament enciclopèdic Fundà, el 1871, la revista La Renaixença amb el subtítol Periòdic de literatura, ciències i arts , de periodicitat quinzenal –i a partir del 1881 diària–, continuadora de la desapareguda revista universitària La Gramalla Els fundadors, Pere Aldavert, Felip de Saleta, Iu Bosch, Josep Thomas, Isidre Reventós i Francesc Matheu –que n’esdevingué director–, pretengueren que fos una publicació neutral on tinguessin cabuda les collaboracions literàries, artístiques i científiques, amb els únics condicionants d’utilitzar exclusivament la llengua catalana i d’eludir els…
míssil

Míssil de creuer tàctic, de velocitat generalment subsònica, que vola a poques desenes de metres damunt del sòl
© Fototeca.cat
Transports
Militar
Giny aeri autopropulsat, destinat a aconseguir un fitó.
La propulsió pot ésser per coet, per reactor aerobi o bé per sistema mixt Els míssils poden ésser balístics o bé, generalment, anar proveïts d’un sistema de direcció que consisteix, essencialment, en un element de comandament ordinador electrònic i un sistema d’execució accionat per servomotors que desvia els gasos ejectats i crea un component lateral de velocitat Els míssils empren dos sistemes principals de direcció el telecomandament avui gairebé en desús i l’autocomandament Aquest darrer pot ésser passiu , si es basa en la detecció de radiació emesa pel fitó generalment es tracta de raigs…
Francesc Macià i la Societat de Nacions sense estat. 1924
Després de la Primera Guerra Mundial 1914-1918, la creació de la Societat de Nacions amb seu a Ginebra, a la neutral Confederació Helvètica, fou un primer pas per a l’establiment d’un nou ordre polític i jurídic mundial no basat en la violència La Societat de Nacions començà a funcionar al gener del 1920 amb vint-i-tres estats Al final del mateix any, ja n’eren quaranta-un Però no en formaven part ni els Estats Units –paradoxalment, perquè el president WW Wilson n’havia estat un dels principals promotors–, ni Alemanya –que no hi va ser admesa fins el 1926–, com tampoc la Unió Soviètica, que…
Vila de Ripoll
Art romànic
Una anàlisi de l’estructura de la vila de Ripoll, que s’estén a ponent del monestir, fa pensar que el seu origen podia ésser semblant al de la vila de Sant Joan de les Abadesses i podia correspondre a una implantació urbana traçada a partir de la definició d’una trama de carrers i parcellació de les illes resultants a base de solars i traçat viari Dissortadament no s’ha conservat cap carta de poblament ni cap resum documental o notícia que permeti assegurar-ho Les notícies més antigues que coneixem fins ara de l’existència d’una vila o grup de gent són de l’any 1131 En aquest temps Pere Fabre…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina