Resultats de la cerca
Es mostren 1205 resultats
La indústria surera, la més internacional
La indústria surera catalana es concentra a les comarques de l’Empordà, la Selva i el Gironès, al voltant dels boscos d’alzina surera Però la producció catalana de suro serà molt aviat insuficient i se n’haurà d’importar d’altres zones de l’estat —Andalusia i Extremadura— o de l’estranger —Portugal, el Marroc i Algèria— La principal aplicació del suro era la fabricació de taps Uns taps que es destinaven a ampolles de vi, xampany, cervesa o licors i que tenien com a principals clients els productors d’aquestes begudes alcohòliques França, Alemanya, la Gran Bretanya, el mateix estat espanyol,…
Santa Eugènia de Saus (Saus i Camallera)
Art romànic
Situació Una vista exterior de l’església de Santa Eugènia de Saus, des del costat de migjorn Hom hi pot veure l’absis, el mur del qual és totalment opac i, curiosament, sense cap finestra F Tur L’església parroquial de Santa Eugènia de Saus es dreça a la part més enlairada de l’interessant nucli d’aquest petit poble, al seu extrem de llevant Mapa 296M781 Situació 31TDG983646 Un curt ramal comunica el poble de Saus amb la carretera d’Orriols a l’Escala La clau de l’església es guarda en una casa del poble Història A la façana de l’església de Santa Eugènia de Saus, dins una petita fornícula…
Ernö Dohnányi
Música
Compositor i pianista hongarès.
Vida Format musicalment a la seva ciutat natal de la mà del seu pare, prosseguí els estudis a l’Acadèmia Ferenc Liszt de Budapest a partir del 1894 Destacat pianista, feu la seva presentació a Londres el 1898 amb el Concert per a piano núm 4 de L van Beethoven Fou en aquesta època que començà la seva tasca compositiva D’aquest període cal destacar el Quintet per a piano en do menor, op 1 1895, que fou aclamat amb entusiasme per J Brahms Una nova mostra del talent creatiu de Dohnányi fou el Concert per a piano i orquestra, op 5 , que li valgué el Premi Bösendorfer 1899 Fou, però, la seva…
música del Kazakhstan
Música
Música desenvolupada al Kazakhstan.
La capital és Astana La població és formada bàsicament per kazakhs, però hi ha també russos, alemanys, uzbeks, tàtars i altres minories La religió més estesa és la musulmana sunnita El territori dels kazakhs, que formava part del Turquestan, no fou incorporat a la República Socialista Soviètica Autònoma del Kazakhstan fins el 1925 El 1991, l’antiga república soviètica es declarà independent Poble de pastors nòmades, al llarg del segle XX ha anat canviant el seu tradicional estil de vida L’agricultura i la ramaderia sedentària han esdevingut el seu principal mitjà de subsistència Malgrat tots…
Torre de l’Aigua (Castellonroi)
Art romànic
Situació Antiga torre de defensa situada prop de la peixera que dona origen al canal de Pinyana ECSA - J Bolos Les restes d’aquesta torre es troben al sud del castell i despoblat de Pinyana Mapa 32-13 327 Situació 31TBG989380 Mig quilòmetre després d’haver entrat per la carretera N-230 en territori aragonès hi ha a mà dreta un camí sense asfaltar que segueix el canal de Pinyana, justament quan aquest creua la carretera Al cap d’1 km en direcció nord es passa a prop de la torre de l’Aigua Torre Es tracta d’una torre cilíndrica, totalment esberlada, situada vora un gran casal que hi ha prop de…
Santa Maria de Sarroqueta (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Vista del sector sud-oest d’aquesta arruïnada església, precedida d’un campanar el pis inferior del qual fa de porxo ECSA - MÀ Font L’església de Santa Maria, avui totalment arruïnada, es troba a llevant del petit poble de Sarroqueta o Sarroca de Barravés, vora l’antic camí que duu a Llesp Mapa 32-10 213 Situació 31TCH132015 Per a anar a Sarroqueta des del Pont de Suert, cal seguir la carretera N-230 en direcció a Vilaller i poc després d’un trencall a mà dreta que porta a Barruera i la vall de Boí, hi ha, també a la mateixa mà, una pista que mena a Sarroqueta Poc abans d’arribar-hi…
Sant Pere de la Goda (Argençola)
Art romànic
Situació Edifici romànic tardà, recentment restaurat ECSA - F Junyent i A Mazcuñán L’església és situada en un relleix d’un turó que es dreça en un lloc enclotat, sota mateix de la carretera, entre Santa Coloma de Queralt i Sant Martí de Tous, en un apèndix territorial, a la banda meridional del terme Mapa 34-15390 Situació 31TCG712026 S’hi arriba per un camí carreter que s’inicia, a mà esquerra, prop del quilòmetre 12 de la carretera d’Igualada a Santa Coloma de Queralt, bé que, en aquest cas, és millor agafar-ne un altre en més bon estat que arrenca de la mateixa carretera poc abans del…
Ramon Comaplà i Casamitjana
Ramon Comaplà i Casamitjana
© Escola Pia
Educació
Religiós escolapi, matemàtic i pedagog.
Biografia Alumne de l’Escola Pia d’Olot, entrà en aquest orde a Sabadell el 2 de febrer de 1865 i hi professà el 17 de gener de 1867 Cursà la carrera eclesiàstica a Moià i es llicencià a la Universitat de Barcelona en ciències exactes Fou professor de matemàtiques al juniorat de Moià 1876-79 i, després de passar pels collegis d’Igualada i de Sant Antoni de Barcelona, el 1879 fou enviat a Lleó, a la casa central d’estudis de San Marcos, on ensenyà matemàtiques i pedagogia als joves escolapis que es formaven en aquella casa A Lleó compongué un manual de pedagogia en el qual dóna molta…
Companyia de Comerç de Barcelona
Una acció de la Companyia de Comerç de Barcelona
© Fototeca.cat
Economia
Companyia comercial privilegiada creada a Barcelona el 1755, per iniciativa d’alguns comerciants catalans, per traficar amb Amèrica, també coneguda com a Reial Companya de Comerç de Barcelona.
Fins avançat el segle XVIII, no existia intercanvi comercial directe entre Catalunya i Amèrica, i tots els ports catalans estaven vedats a fer comerç amb aquest continent Els vaixells catalans que hi anaven abans del 1755, generalment sortien del port de Cadis, on era molt habitual el canvi de matrícula del propietari, i ho feien al seu risc Arran d’aquestes dificultats, els comerciants Bernat Glòria, Ramon Picó i Bonaventura de Milans van pomoure i proposar la creació de la Companya de Comerç de Barcelona a les autoritats competents, a Madrid El març de 1755 va ser signada la…
Bívia tridàctila
Morfologia La bívia tridàctila Chalcides chalcides , que es troba en localitats disperses del N dels Països Catalans, presenta un dibuix longitudinal ratllat en tons bruns Javier Andrada Aquesta bívia pot arribar a mesurar 48 cm, la meitat dels quals corresponen a la cua, però sovint és més petita fins a 21 cm pertanyen al cap i al tronc les femelles són més grosses que els mascles El seu tronc és molt allargat i serpentiforme, cilíndric El seu cap és petit, amb musell curt i arrodonit les potes són molt menudes, només amb tres dits, i la cua s’afina ràpidament i acaba en una punta còrnia L’…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina