Resultats de la cerca

Situació El monestir de Santa Maria de Ripoll es troba al centre de la població homònima, cap de la comarca Mapa 256M781 Situació 31TDG332726 Història Els origens Una vista de conjunt del que resta del monestir des del costat de llevant J Pagans - TAVISA Perspectiva que ofereixen els elements que ens han pervingut del monestir, des del cantó de ponent J Pagans - TAVISA El monestir de Santa Maria de Ripoll té un lloc molt destacat entre els antics monestirs benedictins N’hi ha molts al país que tenen més antiguitat, però tots varen tenir el desplaçament artístic i cultural que assolí Ripoll al…

La geografia física El relleu i la geologia El relleu s’articula al voltant d’una gran unitat central, la Meseta, d’elevada altitud mitjana 650 m, encara que el sector septentrional és lleugerament més alt que el meridional La Meseta està quasi totalment envoltada de sistemes muntanyosos serralada Cantàbrica al N, serralada Ibèrica des de la serralada Cantàbrica al SE, Sierra Morena al S, i muntanyes més baixes a la frontera N amb Portugal La Meseta és dividida pel Sistema Central, el qual s’estén des de la serralada Ibèrica a Portugal La part meridional de la Meseta baixa suaument vers…

Consideracions generals El concepte d’una Catalunya medieval varia ostensiblement segons l’etapa que ens proposem analitzar, però per descriure les seves transformacions abans cal situar l’inici de l’Edat Mitjana Una qüestió gens banal que comporta variables geogràfiques que sovint són poc sospesades La fi del món antic arrossega una herència que el nou art cristià va assimilar en diferents circumstàncies Catalunya va passar d’integrar-se en un conjunt immens, que no podia negar les seves perifèries ni les singularitats dosificades sota el poder unificador de la gran Roma, a viure la…

A mitjan segle XIX coexistien a Catalunya dos tipus d’agricultura una agricultura comercialitzada, moguda i estimulada pel comerç d’exportació o per una forta demanda interior i una altra agricultura estacionaria, preferentment dedicada al consum local o comarcal A dalt, portada de la revista d’agricultura “El Cultivador”, Barcelona, 1849 A baix, dibuix de J Pahissa “La Ilustració Catalana”, 1899 L’aspecte que oferia Catalunya a la darreria del segle XVIII era el d’un país eminentment agrícola Segons el cens del 1799, la meitat dels ingressos fiscals del Principat procedia de l’agricultura,…

Els seus límits actuals coincideixen amb els de l’antic regne a partir del 1305, quan es confirmà la incorporació de part de l’antic regne de Múrcia amb l’exclusió de Cabdet des del 1707 i amb la inclusió des del segle XIX de Villena i Saix i del partit judicial de Requena Parteixen de la mar, segueixen, al N, el riu de la Sénia fins al vessant septentrional dels ports de Morella incloent gran part de la conca del Bergantes, tributària de l’Ebre i continuen per la vora oriental de la Serralada Ibèrica Valenciana Inclouen tota la conca del Millars, llevat de la capçalera, tota la del Palància…

Quico el Célio, el Noi i el Mut de Ferreries Tradicionarius 2006 Centre Artesà Tradicionàrius/Festival Folk Internacional 2006 - Sara Manzano La música popular no es distingeix d’altres músiques per unes determinades característiques sonores o d’origen, sinó pel fet que és la que fan, viuen i recreen els sectors populars de qualsevol societat estratificada Les classes benestants del Romanticisme del segle XIX, però, van imaginar una cultura popular o tradicional provinent d’un passat comunitari i d’un esperit nacional, anònima i rural, diferent de la música elitista i amb un toc d’exotisme…

El pes de la història A tot el bioma de les boscanes decídues, l’impacte humà ha estat ininterromput d’ençà de temps molt remots Aquest impacte ha estat la causa de la desaparició total del bosc en grans superfícies, dels canvis d’ús de l’espai de les boscanes per destinar-lo a la pastura i a la producció de farratge, de canvis en el règim hídric, de la sobreexplotació de determinades espècies arbòries, de vegades fins a portar-les a frec de l’extinció en algunes àrees, de la introducció d’espècies exòtiques, etc En qualsevol cas, els humans han transformat les boscanes decídues amb més…

Occident després de la caiguda de l’imperi Romà Les reiterades invasions dels pobles que els llatins anomenen “bàrbars” van desmembrar progressivament les estructures polítiques de l’imperi Romà d’Occident, fins que el 476 en van provocar la caiguda definitiva i van causar canvis profunds en el que quedava de la societat romana La formació dels regnes romanobàrbars Les successives onades migratòries dels pobles estrangers cap a Roma les anomenades invasions bàrbares, procedents sobretot de la regió bàltica, que s’esdevingueren des de la meitat del segle III fins al final del segle V, van…

La Restauració a Europa L’abdicació i l’exili definitiu de Napoleó Bonaparte 1815 van cloure el període de vint anys marcat per les guerres entre la França revolucionària i postrevolucionària i les monarquies europees Els reis de mitja Europa van viure la desaparició de Napoleó com la fi d’un malson, perquè durant molt de temps havien hagut d’emprar la força dels seus exèrcits per a contenir l’empenta de les armades franceses, consagrades a una aventura expansionista que havia arribat a tots els racons del continent, des d’Espanya fins a Rússia, passant per Itàlia i Alemanya Ara, els reis i…

Abast, origen i derivacions de la denominació Constitueix la part territorialment més extensa de l’anomenat Principat de Catalunya i inclou el nucli originari de tot el conjunt de terres de parla i cultura catalanes, els Països Catalans, dels quals és també el més extens El primer nucli territorial al qual s’aplicà després el nom de Catalunya es constituí a la fi del segle X com a conjunt de comtats de l’imperi franc al voltant del de Barcelona Marca Hispànica A mitjan segle XI, el nucli format pels territoris dels comtes d’Urgell, Besalú, Cerdanya i Barcelona, anomenat pels països…