Resultats de la cerca
Es mostren 774 resultats
República de Sud-àfrica 2011
Estat
El president Jacob Zuma es va quedar sense un dels seus crítics més ferotges en el si del Congrés Nacional Africà CNA, Julius Malema, condemnat per un tribunal per incitar a l’odi racial i sancionat pel mateix partit per indisciplina Malema, president de la influent Lliga de la Joventut del Congrés Nacional Africà, s’havia convertit en la veu del sector més radical del CNA, que denuncia la política eco-nòmica i demana, entre altres mesures, la nacionalització de les mines i una reforma agrària En suport de Malema es van manifestar Winnie Mandela, exdona de Nelson Mandela i el…
La Publicitat
Periodisme
Diari en català, publicat a Barcelona de l’1 d’octubre de 1922 al 23 de gener de 1939.
Procedia de la transformació de l’antic diari en castellà La Publicidad arran de la seva adquisició pel partit polític Acció Catalana Inicialment fou dirigit per Lluís Nicolau i d’Olwer amb Carles Capdevila com a redactor en cap, fins que fou obligat a exiliar-se per la Dictadura de Primo de Rivera successivament el dirigiren Martí Esteve 1924-29, Carles Capdevila 1929-38 i Antoni Vilà-Bisa 1938-39 Esdevingué el principal òrgan del catalanisme intellectual, i hi collaboraren els millors escriptors dels Països Catalans, com Antoni Rovira i Virgili, Carles Soldevila que popularitzà, amb el…
Cesáreo Rodríguez-Aguilera y Conde
Dret
Magistrat i crític d’art andalús.
Doctor en dret Madrid, 1948, l’any 1948 es traslladà a Barcelona, on exercí de jutge Ascendí a magistrat l’any 1953 i residí durant un any a Palma Excedent de la carrera judicial, exercí d’advocat a Barcelona del 1954 al 1961, any en què reingressà a la carrera judicial Fou president de les audiències territorials de Palma 1978 i de Barcelona 1983, vocal del Consell General del Poder Judicial 1985, senador pel PSC-PSOE 1986-89 i defensor del client de les caixes d’estalvi de Catalunya 1987 Collaborador en gran nombre de publicacions periòdiques, en el camp jurídic publicà Manual de derecho de…
Gaietà Vidal i de Valenciano
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Advocat i doctor en filosofia i lletres, fou catedràtic de geografia històrica d’Espanya a la Universitat de Barcelona i publicà manuals relacionats amb aquesta matèria El universo , 1877 Los planetas , 1878, altres obres per a l’ensenyament Elocuencia y poesía castellana , 1875, molt reeditada, unes Consideraciones sobre la literatura popular catalana 1879, diversos estudis biogràfics sobre Antoni de Capmany — Capmany Apuntes crítico-biográficos , 1873—, Joan Cortada i Manuel Milà i Fontanals, una Reseña histórica de la Universidad Literaria de Barcelona 1881 i un notable…
,
Anatole France
Literatura francesa
Nom amb què és conegut l’escriptor francès François-Anatole Thibault
.
Féu investigacions bibliogràfiques i assaigs crítics Génie latin 1913 Fou poeta parnassià Poèmes dorés , 1873 i antisimbolista Les seves primeres narracions foren Yocaste et le chat maigre 1879, Le crime de Sylvestre Bonnard 1881 traducció catalana de Carles Soldevila, 1925 i Les désirs de Jean Servien 1882 La seva gran inspiradora fou Mme Caillavet, amb qui mantingué una llarga relació Dedicat al periodisme literari, escollí els seus assaigs a La vie littéraire 1888-92 Els seus records d’infància són plasmats a Le livre de mon ami 1885, Pierre Nozière 1899, Le Petit Pierre 1918…
Gustave Flaubert
Gustave Flaubert
© Fototeca.cat
Literatura francesa
Novel·lista francès.
Després d’haver iniciat estudis de medicina, es dedicà de ple a la literatura La publicació de la seva primera obra important, Madame Bovary 1857, fou alhora un esdeveniment literari i un escàndol social, a causa de l’amoralitat que hom veia en el comportament de la protagonista El llibre fou condemnat més pel fet de constituir una dura crítica de l’empremta ideològica burgesa sobre una ànima ingènua que no pas per la conducta d’Emma Bovary És la mateixa mena de crítica que hi ha al Dictionnaire des idées reçues 1911 i a Bouvard et Pécuchet 1877, ambdues obres publicades després de la mort de…
drama musical
Música
En un sentit molt ampli, òpera.
Més en particular, expressió amb la qual s’acostumen a definir les obres de R Wagner després de Lohengrin 1848 El mateix compositor intentà normativitzar la denominació dins els seus escrits estètics, però ho feu de manera contradictòria, o almenys equívoca Deixant de banda les mateixes reflexions de Wagner, molts crítics i historiadors han convingut a anomenar drama musical les obres que van des de la tetralogia Das Rheingold 'L’or del Rin' fins a Parsifal Les característiques d’aquest període són la utilització del leitmotiv no la invenció, que fou obra de H Wolzogen, el desplegament d’un…
Albert Savine
Literatura catalana
Crític literari, novel·lista, traductor i editor.
Vida i obra Inicià estudis de dret i es dedicà, tot reconeixent-se proper al naturalisme, a la crítica, a la difusió de la literatura espanyola, i especialment de la provençal i la catalana, per les quals s’interessà el 1878 a les Festes Llatines de Montpeller El 1879 començà a traduir L’Atlàntida de Verdaguer al francès 1883 i 1884 i a publicar treballs sobre literatura occitana i catalana Les origines du Felibrige 1879, Philippe V et la Catalogne 1880, Un poète catalan du XVIIe siècle, le Recteur de Vallfogona 1880, Théodore Aubanel et le théatre provençal 1884, La renaissance de la poésie…
Fiji 2013
Estat
Al gener, el president de la comissió constitucional, Yash Ghai, va lliurar l’esborrany de constitució al president del país, Epeli Nailatikau Aquest la va signar al setembre, una vegada introduïdes les esmenes del Govern, al capdavant del qual hi ha el general colpista del 2006 i actual primer ministre interí, i home fort del país, Frank Bainimarama Aquestes esmenes, segons Amnistia Internacional, porten al deteriorament dels drets humans, atès que consoliden el poder arbitrari de l’exèrcit en temps de crisi i la seva immunitat, fins i tot per delictes de tortura Altres canvis van ser la…
naturalisme
Portada de Solitud (1905), de Víctor Català, obra vinculada al naturalisme
© Arxiu Fototeca.cat
Literatura
Escola literària nascuda a França pels volts del 1880 que es manifesta, sobretot, en la novel·la i el teatre.
De l’època romàntica sorgí el realisme en novella, però després del 1850 la difusió del positivisme i l’entusiasme, ple de fe, pels estudis científics conduí els novellistes a un nou planteig, més de la temàtica i la finalitat de la narració que no pas de la forma narrativa L’escriptor utilitza els mètodes de les ciències experimentals i accepta la tesi de Taine l’home és sotmès al determinisme universal els sentiments i els caràcters són rigorosament predestinats, i unes lleis, especialment les lleis de l’herència, regeixen el context literari, així com les lleis naturals regeixen la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina