Resultats de la cerca

S'oposa a la tesi catòlica de les dues natures, humana i divina, del Verb encarnat La secessió monofisita començà formalment amb motiu del concili de Calcedònia 451, bé que en cal cercar les arrels en el concili d'Efes 431 i en l’ambigüitat de l’ensenyament cristològic de Ciril d’Alexandria Fou el monjo Eutiques qui, a Constantinoble, formulà obertament les tesis ultracirillianes La seva doctrina trobà bon acolliment a Alexandria, on el bisbe Diòscor hi veié un excellent instrument de lluita contra les ambicions dels bisbes de Constantinoble El monjo Eutiques era el sogre de l’eunuc de l’…

D’origen oriental, pot ésser relacionada amb l’Astarte fenícia i l’Ištar assíria Una tradició, recollida a la Ilíada, la presentava com la filla de Zeus i de Dione una altra, recollida per Hesíode, la feia néixer de l’escuma marina Fou esposa d’Hefaistos Li foren atribuïts nombrosos amors amb d’altres divinitats o amb herois o simples mortals De la seva unió amb Ares nasqueren Eros i Anteros, i de la seva relació amb Hermes sorgí l’Hermafrodita Eneas fou fill d’Afrodita i del troià Anquises El mite dels seus amors amb Adonis és d’origen oriental Afrodita fou una de les divinitats gregues més…

El xoc entre la cultura nòmada dels invasors aris i la cultura sedentària dels habitants de les ciutats estat de la vall de l’Indus, juntament amb les tensions creades dins la comunitat ària entre certs grups guerrers i diversos clans patriarcals, que mostraven una certa tendència a arribar a compromisos culturalment i religiosament perillosos amb els habitants de les ciutats estat, i sobretot el geni religiós dels riṣi vèdics, foren factors decisius d’aquesta transformació El resultat fou l’afirmació dels valors de la vida nòmada i el menyspreu de la vida de la ciutat, l’exaltació de les…

Correspon a l’actual Mīt Ruhayna, 20 km al sud del Caire El seu nom deriva del de la piràmide de Pepi I Men-Nefer , però només li fou aplicat a partir de la dinastia XVIII Hom la coneixia també per “Muralla Blanca”, “Vida de les dues Terres” i “Capella de Ptah” Ḥwt-k3-Ptḥ, d’on deriva, segurament, la forma grega Αίγυπτος i, d’aquesta, “Egipte” Capital artística i política del país en el Regne Antic, fou un centre religiós teologia menfita , estratègic era la clau del Delta i a partir del Regne Nou fou la principal guarnició d’Egipte i administratiu durant tota la història faraònica Ocupada…

Desenvolupament enciclopèdic Cada una de les cent proses repassa la història d’un mite grec, de la qual dona una versió irònica i banalitzadora que entronca el llibre amb una línia de classicisme modern antiheroic André Gide, Jean Giraudoux, Llorenç Villalonga Amb la lògica del sentit comú més elemental són desacreditades les inversemblances i les complicacions de les faules mitològiques, alhora que els seus protagonistes —els déus i les deesses olímpics, els herois i les heroïnes— són rebaixats al nivell d’una humanitat prosaica, víctimes d’un cúmul de confuses passions que ni tan sols ells…

Les religions de l’Orient Mitjà Antic Les comunitats humanes que van viure en èpoques anteriors a la “invenció” de l’escriptura ja coneixien concepcions i pràctiques de tipus religiós o màgic Entre els primers objectes de significat magicoreligiós hi ha l’anomenada Venus de Willendorf, de fa uns 30 000 anys representa la dona en el seu paper maternal, en relació amb el culte de la fertilitat i de la vida humana Les sepultures són les formes més antigues de pràctiques religioses Ja al paleolític mitjà se solia enterrar els morts amb objectes d’ús quotidià, menjar i joies El significat…

Aquest mapa mostra alguns dels llocs de culte que tenen un significat especial per a cada una de les religions representades Aquests llocs expressen una de les característiques principals de totes les religions, és a dir, que el territori no és homogeni, sinó que alguns llocs són un símbol que expressa un lligam especial amb la divinitat o amb la transcendència Hi ha llocs que, per diferents motius, tenen un valor religiós simbòlic molt important en general, perquè commemoren un moment de comunicació especialment crucial entre els homes i la divinitat o perquè han…

Les expiacions poden esdevenir institucions periòdiques, com el “gran dia de la reconciliació” en el judaisme o els dies d’expiació a l’antiga Babilònia Les pràctiques expiatòries més freqüents són les purificacions rituals i, sobretot, els sacrificis cruents d’homes o animals L’almoina i les obres socials tenen també caràcter expiatori en determinats ambients La religiositat més refinada destaca, com a pràctiques expiatòries, l’ascesi i l’oració És molt antiga la idea d’expiació feta per una persona rei, salvador o per un animal boc emissari en representació d’una comunitat En aquest sentit…