Resultats de la cerca

És anomenada també orogènia El terme “orogènesi” fou proposat per Haarmann i modificat per Stille Els processos orogènics es desenvolupen relativament en poc temps i en diverses fases a més, són lligats a moviments relatius d’uns elements terraqüis respecte a d’altres i a la creació de noves estructures tectòniques Una característica fonamental dels moviments orogènics és llur discontinuïtat en el temps, ja que en la dinàmica de l’escorça terrestre se succeeixen períodes d’una gran intensitat orogènica i altres de gran calma, els quals són els de més gran durada L’orogènesi…

Situació Edifici que ha sofert moltes transformacions, capçat amb un absis cegat interiorment ECSA-JA Adell Aquesta capella es troba a l’enclavament de Montfar, que forma una illa del municipi de Sant Antolí i Vilanova entre els de Talavera i Montmaneu Mapa 34-15 390 Situació 31TC637078 S’hi arriba per una carretera que surt de Pallerols, en direcció sud JAA Història L’església de Santa Maria de Montfar és molt poc documentada No creiem que sigui l’església de Montefar que apareix en la butlla del papa Eugeni III del 1151 adreçada a Santa Maria de Solsona i en l’acta de consagració d’aquesta…

Desenvolupament enciclopèdic A partir del número 15 la revista passà a anomenar-se Historia, Antropología y Fuentes Orales Fins a l’actualitat se n’han publicat 26 números La publicació volgué omplir un buit en el panorama de les revistes d’història dedicades a l’època contemporània, i respondre a la marginació soferta pels historiadors de parla hispana en la VI Conferència Internacional d’Història Oral organitzada per Paul Thompson, a Oxford, l’any 1987 Alguns dels historiadors, antropòlegs i especialistes d’arreu del món que han publicat en la revista són D Bertaux, Fina Birulés, Johanna…

El romanticisme de Humboldt ha estat vehiculat paradoxalment per un racionalisme profund Certament, en la natura, tractarà sempre de considerar “el tot penetrat d’un alè de vida”, però per fer-ho, a diferència de Goethe, no refusarà l’anàlisi per reduccionista sinó que hi recorrerà sovint El segon dels passatges reproduïts no pot passar desapercebut per a tot aquell que s’interessi per l’encaix dels humans a la biosfera cal remarcar que Humboldt té per verificable la hipòtesi, llavors controvertida, del monogenisme de l’espècie humana, mitjançant una ‘geografia dels humans’ de…

Situació, magnituds i composició De forma sensiblement esfèrica, té un diàmetre de 3473 km i una massa igual a 1/81 de la massa de la Terra és a una distància mitjana de la Terra de 384000 km i l’acceleració de la gravetat a la seva superfície representa el 16% de la que hom experimenta a la superfície de la Terra La composició química de les roques de la superfície lunar, determinada gràcies a les mostres recollides pels vehicles Luna i Apollo , és formada, en ordre d’abundància decreixent, pels composts SiO 2 , Fe 2 O 3 , Al 2 O 3 , CaO i MgO, juntament amb traces d’altres composts de Na, K…

Situació Una vista a l’exterior de l’església des del costat sud-est Hom hi pot veure perfectament l’estructura simple de l’edifici, fruit de diverses campanyes de construcció F Tur L’antiga parròquia de Sant Genís d’Esprac és situada vora la riba dreta de la Regarda, en una fondalada de la seva vall Mapa 220M781 Situació 31TEG008988 Per arribar-hi cal seguir les mateixes indicacions que hem donat per anar a Sant Martí de Baussitges Un cop passat el Mas Corbera, a uns 2 km, i a 1,5 km abans d’arribar a Baussitges, hi ha un camí a mà esquerra seguint aquest camí, a poca distància, hi ha l’…

Situació Vista aèria del conjunt catedralici amb l’església de Sant Miquel i l’edifici del deganat ara museu en primer terme ECSA – M Catalán El conjunt catedralici de la Seu d’Urgell és situat al centre de la població de la Seu d’Urgell, i constitueix un dels conjunts catedralicis alt-medievals més ben conservats del nostre país JAA Mapa 34–10215 Situació 31TCG735908 Consideracions entorn del conjunt catedralici de les esglésies d’Urgell De les esglésies que formaven el conjunt de les primeres catedrals, abans de la renovació duta a terme al començament del segle XI per sant Ermengol, avui…

Durant el segle XIX hom acceptava que l’espai interestellar era completament buit Al començament del segle XX, el fet que en unes certes regions del firmament hom no veiés brillar cap estel feu pensar en l’existència d’importants condensacions de matèria que absorbien la llum dels estels que hi devia haver al darrere Posteriors observacions han confirmat aquesta hipòtesi La densitat mitjana del gas interestellar és de 0,1 àtoms per cm 3 , és a dir, de 10 - 2 4 g/cm 3 , i la densitat de la pols és de 10 - 2 6 g/cm 3 , bé que en certs llocs de l’espai la densitat del gas pot…

Vàlida en termes generals perquè estableix una clara distinció amb el monoteisme creença exclusiva en un sol déu, cal matisar aquesta definició per tal com en moltes religions politeistes hom tendeix a establir jerarquies entre les divinitats i també a limitar el nombre de déus del panteó que els adherents prenen en consideració, fins al punt que molt sovint hom en venera només un monolatria La gran majoria de les religions són politeistes, bé que el total d’adherents de les tres grans religions monoteistes actualment supera el d’aquelles Les divinitats politeistes solen tenir una vinculació…

El 1960 obtingué un màster per la Universitat de Wisconsin-Madison i es doctorà l’any 1963 per la Universitat de Califòrnia Berkeley Casada amb l’astrofísic Carl Sagan 1957, desenvolupà la seva tasca docent i de recerca a la Universitat de Boston 1966 i al Massachusetts Institute of Technology des del 1988 Fou també professora invitada en diverses universitats dels EUA i a l’estranger Popularitzà la divisió primària dels éssers vius en cinc regnes moners, protoctists, animals, plantes i fongs, d’acord amb les concepcions de Robert H Whittaker A partir de l’estudi de bacteris i protoctists…