Resultats de la cerca

Fou deixeble de Claudi Martínez i Imbert en la disciplina de piano, de Lluís Millet en la d’harmonia i de Felip Pedrell Entre el 1900 i el 1907 visqué a París i estudià a la Schola Cantorum amb V d’Indy composició i piano i Abel Decaux orgue Novament a Barcelona, impartí classes d’orgue a l’Orfeó Català i fou nomenat organista de l’església de Nostra Senyora de Pompeia 1909-13 També fou organista de l’Orquestra Pau Casals i inaugurà diversos orgues, com el del monestir de Montserrat 1922 La seva obra compositiva està fortament influïda per l’estètica neoclàssica i també per la música popular…

Autodidacte, exposà per primera vegada el 1936, amb una obra, influïda pel futurisme, figurativa amb un afany geometritzant El 1942 s’integrà a Corrente, grup d’artistes antifeixistes Collaborà amb la resistència i després de la guerra participà en iniciatives d’avantguarda, entre d’altres la signatura del manifest Al di là di Guernica i la creació del grup Nuova Secessione Italiana 1946, alhora que prosseguia les recerques sobre construccions dinàmiques i rítmiques en una hibridació de cubisme i futurisme, les quals derivaren des dels anys cinquanta vers una abstracció violenta…

D’una nissaga aristocràtica de lletrats, el 1941 acabà els estudis a l’Escola de Belles Arts de Hangzhou, on començà a treballar El 1947 féu la primera exposició, influïda pels impressionistes, Picasso i Matisse Atret per la pintura de l’escola francesa, el 1948 es traslladà a París, on s’installà definitivament, atès que un any més tard s’instaurà el règim comunista de Mao Zedong a la Xina, el qual perseguí la seva família A París conegué el pintor i poeta Henri Michaux, del qual fou amic i, sobretot, hi descobrí l’obra de Paul Klee, que tingué molt de pes en la seva producció…

A vuit anys anà amb la seva mare a viure a París, on més tard estudià dret i literatura En casar-se 1925 adoptà el cognom del seu marit Durant l’ocupació alemanya de París hagué d’amagar la seva condició de jueva Influïda per JJoyce i MProust, defensà punts de vista innovadors en literatura rebuig de la linealitat del discurs, l’inconscient com a objecte de la creació literària, eliminació de l’argument, dels personatges i del narrador convencionals, preeminència de la sensació, èmfasi en l’aspecte connotatiu del llenguatge, etc Exposà aquests temes en assaigs L’Ère du soupçon…

El 1921 debutà com a actor, a París, amb Lugné-Poe, i l’any següent al cinema amb Mater Dolorosa d’Abel Gance El 1924 s’uní al grup superrealista de Breton, amb Aragon i Vitrac, publicà un llibre de poemes — L’ombilic des limbes 1925— i escriví el guió de La coquille et le clergyman 1926, film de Germaine Dulac però aviat hi trencà i els atacà ferotgement Publicà aleshores L’art et la mort 1929 i Le manifest du théâtre de la cruauté 1932, on exposava la seva utopia dramàtica, influïda pel teatre oriental El 1935 estrenà Les Cenci, únic resultat pràctic de les seves concepcions,…

Es llicencià en dret i feu també estudis de música, tot i que es dedicà bàsicament al periodisme Fou un dels representants de la bohèmia intellectual barcelonina Militant d’Acció Catalana, collaborà a les publicacions “Mirador”, La Publicitat , El Be Negre , i, ja en la postguerra, a “Revista”, Destino i “Tele-estel” S’exilià el 1936 i més tard fou empresonat a l’Espanya franquista La seva poesia està influïda per Josep Carner i el noucentisme, però no deixa de banda l’espontaneisme maragallià Publicà Poemes lírics 1924 i Sentiment i paisatge 1946, que sortí amb la data falsa del…

Filla d’un rus i d’una persa Formada a l’escola de Belles Arts de Tbilisi, feu estada a Múnic 1910 i a París 1911, on exposà als Salons d’Automne, des Tuilleries i des Indépendants fou influïda pel cubisme i sobretot per Henri Rousseau El 1915 s’establí a Mallorca, d’on passà, l’any següent, a Tossa i a Barcelona Formà part del grup d’avantguardistes estrangers fugitius de la Primera Guerra Mundial Exposà individualment a Múnic, Florència, Roma, París i Barcelona, on el 1953 se celebrà una important exposició antològica de la seva obra Participà en exposicions collectives a…

Home de lletres, afavorí l’intercanvi cultural entre els cenacles poètics de Lleida i Barcelona, l’assimilació de noves tendències literàries, la difusió de l’ideal catalanista i la normalització lingüística Fou collaborador, entre d’altres, d’ El Diario de Lérida , La Falç , Vida Lleidatana i Catalunya Participant assidu als Jocs Florals de Barcelona —hi fou premiat el 1911, el 1913, el 1922 i el 1924, i nomenat mestre en gai saber el 1922—, també fou mantenidor de certàmens literaris La seva poesia orientada a descriure les terres pirinenques, influïda per Verdaguer, Maragall…

Inicià els seus estudis amb Free Focke composició i Juan Allende Blín harmonia i contrapunt al Conservatorio Nacional de Música de Santiago 1940-47 El 1952 viatjà a Alemanya per estudiar a l’Acadèmia Detmold amb H Jelinek Tres anys després tornà a Xile i esdevingué membre de l’Agrupación Tonus Fou professor de música a Santiago 1955-61 i secretari de l’Asociación Nacional de Compositores Del 1962 al 1966 dirigí l’Archivo Musical de l’Instituto de Extensión Musical de la Universitat de Xile i fou professor de composició fins el 1968 L’any següent s’installà a Tel-Aviv, on exercí de docent a l’…

Titulat el 1917 Fou autor del desaparegut circ Olímpia de Barcelona 1919-23 i de la façana de l’església parroquial de Sant Sadurní d’Anoia Juntament amb Ramon Reventós i amb l’assessoria artística de Xavier Nogués i Miquel Utrillo, construí el Poble Espanyol de Montjuïc, a Barcelona Fou l’autor de dos importants edificis per a Tecla Sala el Casal de Sant Jordi, al carrer de Casp de Barcelona 1928-32, d’un Noucentisme preracionalista, on destinà a oficines els pisos inferiors i a residència els superiors, i la casa del Llorà, a Collsacabra 1935, molt influïda per Adolf Loos Es…