Resultats de la cerca
Es mostren 536 resultats
El cònsol Bossi a la Barcelona revolucionària
El cònsol C Bossi acompanyat dels generals E Barrera i S Martínez Anido i altres personatges als jardins de l’hotel Ritz, Barcelona, A Merletti, c1929 IEFC El consolat general italià a Barcelona tenia abans de la Guerra una gran importància, més que el de Madrid, tant per les relacions econòmiques com per les activitats culturals El 1936 era cònsol Cario Bossi, diplomàtic important que quan es va tancar el consolat va passar a Salamanca, on va actuar com a segon de l’ambaixador Pel desembre del 1937 enviava a Roma un informe sobre les activitats de l’oficina italiana de propaganda de…
Felip d’Anglesola, sagristà de Tarragona (1380-1383)
El 17 de gener de 1380, la Cort reunida a Barcelona nomenà els següents diputats diputat eclesiàstic Felip d’Anglesola – 1380, sagristà de Tarragona diputat militar Guillem Sanoguera, cavaller diputat reial Guillem Ferrer, ciutadà de Barcelona No es nomenaren nous oïdors Sarraïns a taula, Retaule de Sant Nicolau, Santa Clara i Sant Antoni , mestres de Castellitx, del bisbe de Galiana i de Santa Margarida, segle XIV ECSA / JG En el moment de la seva elecció com a diputat del Braç Eclesiàstic, Felip d’Anglesola era sagristà de la seu de Tarragona, càrrec que ocupava almenys des del 1352 Era…
El marc històric del romànic del Gironès
Art romànic
La comarca del Gironès és determinada per la influència de la ciutat de Girona És una zona de transició entre el mar i la muntanya i no presenta cap característica geogràfica i hidrogràfica especial La delimitació actual de la comarca respon a la que establí la Generalitat de Catalunya el 1932, excepte el Pla de l’Estany, i comprèn el sector de Rocacorba, la part occidental de les Gavarres i la Serralada Litoral, llindant amb el Baix Empordà i les planes que voregen el Ter La prehistòria El poblament ibèric La presència de l’home al Gironès és comprovada des de les èpoques més reculades del…
Mitjans de comunicació 2017
Comunicació
Ràdio i televisió
Introducció El conflicte entre Catalunya i Espanya, i l’atemptat terrorista a Barcelona, que van rebre una gran atenció mediàtica mundial, van condicionar la dinàmica comunicativa de l’any 2017 Amenaces a la llibertat d’expressió, periodistes assenyalats i agredits, denúncies de manipulació i censura per als periodistes, atacs a TV3 i a Catalunya Ràdio per l’enfocament informatiu sobre el procés i grans audiències per a seguir l’actualitat política, van marcar un any de gran intensitat i dedicació dels professionals dels mitjans de comunicació D’altra banda, durant aquest any van morir…
Castell de Montagut (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Torre de planta circular de l’antic castell de Montagut de Fluvià, única resta que amb seguretat pertany a aquest edifici medieval Només s’ha conservat, però, fins al nivell de la porta primitiva J Bolòs El Castell de Montagut o Castell del Cós és una torre de planta circular, construïda al cim de la muntanya del Cós, des d’on es domina visualment tota la plana de Montagut i el camí del Fluvià Mapa 257M781 Situació 31TDG649759 Venint d’Olot anant cap a Besalú i Banyoles, havent passat Castellfollit de la Roca, cal agafar la carretera d’Oix Pocs centenars de metres després del…
Ecologia 2008
Ecologia
Barcelona va ser l’escenari de diverses reunions internacionals relacionades amb la situació del medi ambient a escala mundial En totes es va posar en evidència la situació de degradació ambiental mundial i la necessitat d’actuar per corregir-ho La Declaració de Barcelona 2008 En el marc de les celebracions del 20è aniversari de la fundació del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, es va convocar científics de renom mundial Josep Canadell, Meinrat Andreae, Lidia Brito, Kristie Ebi, Jane Lubchenco, Harold Mooney, Ian Noble, Carlos Nobre, Josep Peñuelas, Bob Scholes i Keith Weibe…
monestir de Sixena

Pintures de la sala capitular del monestir de Sixena, conservades al MNAC
© Museu Nacional d'Art de Catalunya
Priorat
Important priorat (Santa Maria de Sixena) de monges de l’orde militar de Sant Joan de Jerusalem, del municipi de Vilanova de Sixena (Aragó), dins l’antic bisbat de Lleida (actual bisbat de Barbastre), a l’esquerra de l’Alcanadre.
Història Fou fundat per la reina Sança de Castella, muller d’Alfons I de Catalunya-Aragó Després d’uns tempteigs d’establir-hi una comunitat de benedictines, s’hi reuní el 1188 la comunitat de santjoanistes, composta d’una priora i tretze monges, entre les quals Dolça, filla dels fundadors Redactà una regla especial per a la comunitat el bisbe d’Osca, aprovada pel gran prior de Sant Joan de Jerusalem El monestir es construí sobre una antiga llacuna, on la tradició assenyalava la troballa d’una imatge de Santa Maria Es planejà entorn d’un gran claustre, al voltant del qual es disposen l’…
Estats Units d’Amèrica 2018
Estat
El protagonisme mundial del seu president, Donald Trump, va continuar marcant la dinàmica política, mediàtica i social dels Estats Units i del món, i va crear una divisió clara entre partidaris i detractors En el seu segon any de mandat, Trump va haver de fer front a un increment de les protestes internes i a un panorama internacional més complex i en el qual el paper de la Xina és cada cop més rellevant, com a alternativa a l’hegemonisme nord-americà des de la fi de la Guerra Freda Econòmicament, però, el país va continuar creixent, si bé les desigualtats entre els rics i els pobres també…
Els comtes d’Urgell anteriors al 1300
Art romànic
Borrell I 813-820 Nomenat comte d’Urgell-Cerdanya per Carlemany 813, després d’haver estat al servei de Lluís el Piadós, que li encomanà la custòdia dels castells d’Osona i Bages Asnar Galí 820-824 Originari d’Aragó, fou investit dels comtats d’Urgell-Cerdanya per Lluís el Piadós, del qual s’havia reconegut vassall Galí 825 - a del 834 Fill i successor de l’anterior, desposseït per Lluís el Piadós, abans del 834, dels comtats d’Urgell-Cerdanya, per motius desconeguts Sunifred I 834-848 Comte d’Urgell i Cerdanya, fill del comte Belló de Carcassona El 842 obtingué una ressonant victòria a Ribes…
1462-1494: De la guerra civil a l’establiment del sistema d’insaculació
A mitjan segle XV, les tensions socials i polítiques que s’havien acumulat durant diverses dècades esclataren al Principat amb una virulència sense precedents El precari equilibri de poder vigent des del compromís de Casp entre el sobirà i els estaments privilegiats de Catalunya es trencà bruscament En aquest escenari bèllic, la Diputació del General assolí, per primera vegada, el protagonisme polític, fins al punt que, en algunes fases del conflicte, assumí la governació de Catalunya De la crisi política a l’enfrontament armat La guerra civil catalana 1462-1466 B de Riquer dir, 1996 La…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina