Resultats de la cerca
Es mostren 561 resultats
Enric Barbat i Botey
Música
Cantautor.
El 1963 passà a formar part d’ Els Setze Jutges , després d’un recital a la Facultat de Dret, on debutà amb la cançó La sirena Del 1964 al 1970 gravà sis singles de cançons molt influïdes per Georges Brassens i aquest any publicà el primer elapé, Enric Barbat , amb cançons d’una sèrie de “recitals de butxaca" dirigits per Joan de Sagarra i acompanyat al baix per Jordi Clua El 1971 estrenà l’espectacle musical La iaia de l’Enric , amb text arranjat per Manuel Vázquez Montalbán , direcció artística de Mario Gas i escenografia de Fabià Puigserver i, el 1972, amb Guillermina Motta…
Enric Arredondo i Gil de Bernabé
Teatre
Actor.
Estudià a l’Institut del Teatre 1957-60, debutà professionalment, el 1957, a la companyia JCastillo-Escalona Durant els anys seixanta treballà en les companyies d’Adolfo Marsillach, Alejandro Ulloa, Maria Matilde Almendros, Francisco Vals, Pau Garsaball, Mario Cabré, Josefina Güell, Enric Guitart i Joan Capri, i en les companyies titulars dels teatres Romea, Candilejas, Alexis i Windsor El 1968 s’installà a Madrid contractat per José Bódalo Durant l’estada a Madrid alternà el treball al teatre, on estrenà, entre d’altres, La Fundación , d’ABuero Vallejo direcció de José Osuna,…
Antonio Larreta
Literatura
Nom pel qual fou conegut Gualberto José Antonio Rodríguez Larreta Ferreira, novel·lista, dramaturg, actor i guionista i director de cinema uruguaià.
S’inicià com a crític teatral i de cinema en diaris del seu país, i en 1954-55 fou ajudant de Giorgio Strehler al Piccolo Teatro di Milano Director del Teatro Nacional 1959-60, el 1961 cofundà el Teatro de la Ciudad de Montevideo Aquest any la seva posada en escena de Porfiar hasta morir , de Lope de Vega, li valgué el premi Larra, i el 1971, per Juan Palmieri , escrita i dirigida per ell, obtingué el premi Casa de las Américas Féu nombroses gires internacionals Exiliat a l’Estat espanyol durant la dictadura militar 1972-85 aquests anys es dedicà a escriure novelles i guions per al cinema i…
El frente infinito
Cinematografia
Pel·lícula del 1956; ficció de 90 min., dirigida per Pere Lazaga i Sabater.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Ediciones Cinematográficas Argemí Barcelona ARGUMENT I GUIÓ Lluís Josep Comeron, Jordi Illa FOTOGRAFIA Salvador Torres i Garriga blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Juan Alberto Soler MUNTATGE Maria Rosa Ester MÚSICA Xavier Montsalvatge INTERPRETACIÓ Adolfo Marsillach pare Herrera, Gérard Tichy capità Estrada, Josefina Güell Cristina, Ramón Durán capità Ibáñez, José Marco tinent Martín, Jesús Colomer Paco Molina, Miguel Fleta sergent Soriano, José Sancho comandant Espinosa, Mario de Bustos capità Campos, Miquel Viadé Vázquez, Josep Maria…
Giorgia Meloni
Política
Periodista i política italiana.
El 1992 s’uní al Fronte della Gioventú, la secció juvenil del Movimento Sociale Italiano - Destra Nazionale MSI-DN, i el 1996 es convertí en la líder nacional d’Azione Studentesca, el moviment estudiantil d’Aliança Popular AN, hereva de la dreta del MSI-DN El 1998 fou escollida regidora de la província de Roma, càrrec que ocupà fins el 2002 El 2006 es convertí en la vicepresidenta adjunta més jove de la Cambra de Diputats d’Itàlia i començà a treballar com a periodista El 2008 fou nomenada ministra de Política Juvenil en el quart gabinet de Berlusconi , càrrec que ocupà fins el 16 de novembre…
Guinea-Bissau 2015
Estat
La destitució del primer ministre Domingos Simões Pereira va provocar una greu crisi institucional, que va amenaçar novament l’estabilitat d’un país que ha patit nombrosos cops d’estat des de la independència de Portugal, el 1974 A l’agost, després de mesos de desavinences, el president José Mário Vaz, conegut popularment com Jomav , va destituir Simões Pereira i va designar Baciro Djá com a substitut, sense consultar la seva formació, el Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd PAIGC, amb majoria al Parlament La decisió va ser contestada tant pel PAIGC com per la…
Guinea-Bissau 2016
Estat
Malgrat els acords de Conakry Guinea, signats a l’octubre, el país no va superar la crisi institucional que viu des de l’agost del 2015, quan el president del país, José Mário Vaz, es va enfrontar a la seva formació, el Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd PAIGC En aquella ocasió, Vaz va destituir el primer ministre, Domingos Simões Pereira, que va ser substituït per Baciro Djá, malvist pel PAIGC Després dels acords de Conakry, aconseguits amb la mediació del president de Guinea, Alpha Condé, Vaz va nomenar de nou un primer ministre rebutjat pel PAIGC, Umaro Sissoco…
Guinea-Bissau 2014
Estat
En unes eleccions que representaven el retorn a l’ordre constitucional després del cop d’estat de l’abril del 2012, l’exministre José Mário Vaz va obtenir la victòria en aconseguir el 61,9% dels vots En la segona volta de la consulta, celebrada al maig, Vaz, candidat del Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd PAIGC, va derrotar Nuno Gomes Nabiam, que rebia el suport del Partit de Renovació Social PRS i dels influents militars En les legislatives, el PAIGC va obtenir la majoria amb 57 dels 102 escons en joc El PRS en va aconseguir 41, mentre que el Partit Convergència…
Daniel Viglietti
Música
Autor i intèrpret de cançons uruguaià.
Fill d’un guitarrista i d’una pianista, que li donaren una sòlida formació musical, especialment com a intèrpret de guitarra Molt aviat s’uní al moviment de cançó de protesta llatinoamericana, revolucionària i d’esquerres, al qual restà adscrit tota la vida S’inicià collaborant musicalment en el teatre i més tard creà i dirigí el Núcleo de Educación Musical Nemus a Montevideo El 1963 publicà el primer disc Canciones folklóricas y 6 impresiones para canto y guitarra Autor d’algunes de les cançons més conegudes i més interpretades per altres cantautors llatinoamericans A desalambrar , Canción…
Banc Central Europeu

Seu de Frankfurt del Banc Central Europeu
Economia
Institució financera de la Unió Europea encarregada de dirigir la política monetària dels països que formen part de la Unió Econòmica i Monetària, amb una atenció especial a l’estabilitat dels preus i a la posada en marxa de la moneda única, l’euro. Creat el 1998, el BCE començà a funcionar plenament l’1 de gener de 1999, i es feu càrrec de la majoria de competències dels bancs centrals dels països membres.
Té com a objectiu principal el control de la inflació i, per consegüent, el manteniment del poder adquisitiu de l’ euro Estableix, a més, les grans línies de la política monetària i autoritza els bancs centrals dels estats membres que han adoptat l’euro a emetre moneda, dirigeix les operacions de canvi de la zona euro i supervisa les reserves dels estats membres i el seu estat financer D’altra banda, el BCE pot adquirir deute dels estats membres amb la finalitat d’impulsar-ne l’economia La creació del BCE culminà el procés de la Unió Econòmica i Monetària de la Unió Europea iniciat el 1990…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina