Resultats de la cerca

Es professionalitzà als anys cinquanta al Teatre Candilejas de la Rambla de Barcelona, on actuà al llarg de la dècada en les estrenes d' El zoo de cristal , de Tennessee Williams, i El senyor Perramon , de Josep Maria de Sagarra, entre altres Posteriorment, interpretà Pigmalió 1970, en versió de George Bernard Shaw, sota la direcció d’Antoni Chic, i actuà en l’adaptació de Mario Gas de Lulú , de Frank Wedekind 2001, Follia d’amor , de Sam Shepard, amb Antonio Simón de director 2002, i L’oficiant de dol , de Wallace Shawn  dirigida per Carlota Subirós 2003, entre moltes altres obres Tanmateix…

S’inicià com a crític teatral i de cinema en diaris del seu país, i en 1954-55 fou ajudant de Giorgio Strehler al Piccolo Teatro di Milano Director del Teatro Nacional 1959-60, el 1961 cofundà el Teatro de la Ciudad de Montevideo  Aquest any la seva posada en escena de Porfiar hasta morir , de Lope de Vega, li valgué el premi Larra, i el 1971, per Juan Palmieri , escrita i dirigida per ell, obtingué el premi Casa de las Américas Féu nombroses gires internacionals Exiliat a l’Estat espanyol durant la dictadura militar 1972-85 aquests anys es dedicà a escriure novelles i guions per al cinema i…

El 1963 passà a formar part d’ Els Setze Jutges , després d’un recital a la Facultat de Dret, on debutà amb la cançó La sirena Del 1964 al 1970 gravà sis singles de cançons molt influïdes per Georges Brassens i aquest any publicà el primer elapé, Enric Barbat , amb cançons d’una sèrie de “recitals de butxaca" dirigits per Joan de Sagarra i acompanyat al baix per Jordi Clua El 1971 estrenà l’espectacle musical La iaia de l’Enric , amb text arranjat per Manuel Vázquez Montalbán , direcció artística de Mario Gas i escenografia de Fabià Puigserver i, el 1972, amb Guillermina Motta…

Es donà a conèixer en el cinema el 1960 amb Un rayo de luz , de Lluís Lúcia, pellícula musical per la qual rebé el premi a la millor interpretació infantil al Festival de Venècia Amb el mateix director protagonitzà quatre títols més, entre d’altres  Ha llegado un ángel 1961 i Tómbola 1962 Posteriorment rodà també per a Fernando Palacios Marisol rumbo a Río , 1963 Búsqueme a esa chica , 1964, i també actuà en els films  Cabriola 1965, de Mel Ferrer  Carola de día, Carola de noche 1969, de Jaime de Armiñán  La corrupción de Chris Miller 1973, de Juan Antonio Bardem, i  Los días del pasado 1977…

En unes eleccions que representaven el retorn a l’ordre constitucional després del cop d’estat de l’abril del 2012, l’exministre José Mário Vaz va obtenir la victòria en aconseguir el 61,9% dels vots En la segona volta de la consulta, celebrada al maig, Vaz, candidat del Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd PAIGC, va derrotar Nuno Gomes Nabiam, que rebia el suport del Partit de Renovació Social PRS i dels influents militars En les legislatives, el PAIGC va obtenir la majoria amb 57 dels 102 escons en joc El PRS en va aconseguir 41, mentre que el Partit Convergència…

La destitució del primer ministre Domingos Simões Pereira va provocar una greu crisi institucional, que va amenaçar novament l’estabilitat d’un país que ha patit nombrosos cops d’estat des de la independència de Portugal, el 1974 A l’agost, després de mesos de desavinences, el president José Mário Vaz, conegut popularment com Jomav , va destituir Simões Pereira i va designar Baciro Djá com a substitut, sense consultar la seva formació, el Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd PAIGC, amb majoria al Parlament La decisió va ser contestada tant pel PAIGC com per la…

Malgrat els acords de Conakry Guinea, signats a l’octubre, el país no va superar la crisi institucional que viu des de l’agost del 2015, quan el president del país, José Mário Vaz, es va enfrontar a la seva formació, el Partit Africà per la Independència de Guinea-Bissau i Cap Verd PAIGC En aquella ocasió, Vaz va destituir el primer ministre, Domingos Simões Pereira, que va ser substituït per Baciro Djá, malvist pel PAIGC Després dels acords de Conakry, aconseguits amb la mediació del president de Guinea, Alpha Condé, Vaz va nomenar de nou un primer ministre rebutjat pel PAIGC, Umaro Sissoco…

Fill d’un guitarrista i d’una pianista, que li donaren una sòlida formació musical, especialment com a intèrpret de guitarra Molt aviat s’uní al moviment de cançó de protesta llatinoamericana, revolucionària i d’esquerres, al qual restà adscrit tota la vida S’inicià collaborant musicalment en el teatre i més tard creà i dirigí el Núcleo de Educación Musical Nemus a Montevideo El 1963 publicà el primer disc Canciones folklóricas y 6 impresiones para canto y guitarra Autor d’algunes de les cançons més conegudes i més interpretades per altres cantautors llatinoamericans A desalambrar , Canción…

Començà a treballar de molt jove en la indústria cinematogràfica Després de ser mobilitzat durant la Segona Guerra Mundial, recomençà amb Carlo Ponti , amb el qual produí alguns dels més destacats films de la postguerra, entre els quals La Strada 1954, de Federico Fellini , guardonada l’any 1957 amb l’Oscar a la millor pellícula estrangera Produí, també, aquests anys, Riso amaro 1949, de Giuseppe De Santis, amb la protagonista del qual, Silvana Mangano , es casaria el mateix any, Ulisse 1954, de Mario Camerini, i War and Peace 1956, de King Vidor El 1964 creà els seus propis…

El 1992 s’uní al Fronte della Gioventú, la secció juvenil del Movimento Sociale Italiano - Destra Nazionale MSI-DN, i el 1996 es convertí en la líder nacional d’Azione Studentesca, el moviment estudiantil d’Aliança Popular AN, hereva de la dreta del MSI-DN El 1998 fou escollida regidora de la província de Roma, càrrec que ocupà fins el 2002 El 2006 es convertí en la vicepresidenta adjunta més jove de la Cambra de Diputats d’Itàlia i començà a treballar com a periodista El 2008 fou nomenada ministra de Política Juvenil en el quart gabinet de Berlusconi , càrrec que ocupà fins el 16 de novembre…