Resultats de la cerca
Es mostren 417 resultats
Banc Universal (1881-1892)
La constitució Estatuts del Banc Universal, 1883 Es creà el 27 de desembre de 1881 El nom ja ho diu tot, tant pel que fa a l’objectiu social, com a les ambicions Es tracta de “ dedicar grandes capitales al auxilio del comercio y de la industria, a la construcción de obras públicas de reconocida utilidad y al mejoramiento de todas las fuerzas vivas del país ” Es proposa fer les coses “ en grande escala ” i per això fixa un capital de 100 milions de pessetes, representat per 200 000 accions de 500 pessetes cadascuna Però, seguint la tradició i les exigències legals, demana el desemborsament…
Miquel Batllori i Munné

Miquel Batllori i Munné
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador.
Vida i obra Fill d’una família de la burgesia barcelonina, el pare, Antoni M Batllori de Orovio, era fabricant tèxtil i llicenciat en filosofia i lletres, i reuní una ben nodrida biblioteca i una important collecció d’art La mare, Paula Munné de Escauriza, era nascuda a l’Havana, motiu pel qual la llengua familiar dels Batllori era el castellà Entre les amistats de la família destaca la de l’historiador i sacerdot jesuïta Ignasi Casanovas 1872-1936, que fou director espiritual dels pares Acabats els estudis de batxillerat, que realitzà al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp, entrà a la…
, ,
Tomás Luis de Victoria
Música
Compositor i organista castellà.
Vida Segurament inicià els estudis musicals a Àvila Cap al 1556 era infant cantor de la catedral, on degué formar-se amb mestres com Jerónimo de Espinar 1550-58, Bernardino de Ribera 1559-63 i Juan Navarro 1564-66 A més, en dues ocasions, hi sentí tocar al gran organista Antonio de Cabezón Parallelament a la seva formació a la seu, estudià a la institució que els jesuïtes tenien a la ciutat, el collegi de San Gil Es mantingué vinculat a la catedral d’Àvila com a cantor fins el 1565, que es desplaçà a Roma amb la intenció de completar la seva formació acadèmica i ampliar els coneixements…
Bibliografia dels segles de l’edat mitjana
Estudis generals i catàlegs recents Alcolea i Gil, S L’art català dins Europa , Pòrtic, Barcelona, 2003 Alcoy, R «La pintura gòtica catalana», dins La pintura antiga i medieval a Catalunya , collecció Art de Catalunya Ars Cataloniae , vol 8, Edicions L’isard, Barcelona, 1998, pàg136-348 Alcoy, R «La illustració de manuscrits a Catalunya», dins Arts del Llibre Manuscrits, gravats, cartells , collecció Art de Catalunya Ars Cataloniae , vol10, Edicions L’isard, Barcelona, 2000, pàg11-149 Bagliori del Medioevo Arte románica e gótica dal Museo Nacional d’Art de Catalunya catàleg d’exposició,…
Francesc Tomàs i Valiente
Historiografia catalana
Jurista i historiador del dret.
Vida i obra El 1955 es llicencià en dret a la Universitat de València, on també es doctorà amb el premi extraordinari Fou alumne del doctor Josep M Font i Rius Tanmateix, la seva etapa predoctoral es desenvolupà sota el mestratge de Víctor Fairén-Guillén, catedràtic de dret processal, que l’influí en l’elecció del tema de la tesi doctoral, el judici monitori Després d’aquesta etapa inicial processalista, s’inclinà decisivament per la història del dret, primer, a València, com a deixeble de Juan García González i, més tard, a la Universitat Complutense de Madrid, com a professor adjunt de la…
Marià Aguiló i Fuster

Marià Aguiló i Fuster
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Música
Poeta, filòleg i bibliògraf.
Vida i obra Pertanyent a una família benestant de jueus conversos, xuetes, cursà estudis secundaris a l’Institut Balear S’interessà des de molt jove per la cultura catalana Els seus primers poemes catalans, no recollits en volum fins després de la seva mort Records de jovenesa, 1900, són d’un Romanticisme que palesa la influència de la poesia popular en canvi, els escassos que, potser per influència de la revista La Palma o de l’escola conventual on cursà humanitats, escriví en castellà, són d’una qualitat molt inferior i usen unes formes retòriques més o menys provincianes El 1844 es…
, , ,
Bibliografia de l’arquitectura religiosa dels segles XIX i XX
Bibliografia general Anuari dels Amics de l’Art Litúrgic , Barcelona, 1925 Architectura per lo spazio sacro catàleg d’exposició, Bolònia, 1996 Arnaud d’Agnel, G L’art religieux moderne , Grenoble, 1936 Ars Sacra Arte religioso actual en Cataluña , Barcelona, 1952 Barbier de Montault, X Traicté pratique de la construction, de l’ameublement et de la décoration des églises selon les règles canoniques et les traditions romaines avec un appendice sur le costume ecclesiastique , París, 1878 Bohigas, O Reseña y catálogo de la arquitectura modernista , Barcelona, 1973 Bohigas, O Modernidad en la…
Alexandre Wohlguemuth i el seu Arsenal Civil
El belga Alexandre Wolhguemuth creà a la platja de Can Tunis de Barcelona un arsenal civil destinat a la construcció naval i capacitat per a fabricar motors, màquines de vapor i tota mena de construccions metàlliques A la imatge, publicitat al catàleg de l'Exposició de Vilanova, de 1882 Alexandre Wohlguemuth, un belga amb el títol parisenc d’enginyer civil en arts i manufactures, s’establí a Barcelona cap el 1880 amb el propòsit d’installar una foneria de ferro, amb els seus corresponents tallers de construcció de maquinària i calderería El projecte tirà endavant al carrer de Vila i Vila,…
Els segles del gòtic
Introducció Aquesta part del volum dedicat a l’arquitectura religiosa antiga i medieval tracta de l’arquitectura dels segles del gòtic, és a dir, de la dels últims segles de l’Edat Mitjana, principalment del XIII al XV S’hi estudien els edificis dedicats al culte o relacionats amb la dimensió social de les pràctiques religioses, en el marc d’una societat en què les esferes civil i religiosa són estretament interdependents i en què la religió és exclusivament la cristiana Deia Francesc Eiximenis al seu Regiment de la cosa pública que «los crestians sobre totes les nacions del mon, servant…
Isaac Albéniz i Pascual
Isaac Albéniz amb la seva filla Laura
© Fototeca.cat
Música
Compositor i pianista.
Vida El seu nom es deu al fet que fou batejat amb el nom del sant del dia, com era costum en l’època, i no perquè fos de família jueva, com s’ha dit repetidament El seu pare, Àngel Albéniz, d’origen basc, era fill de Vitòria la seva mare, Dolors Pascual, havia nascut a Figueres, i l’àvia materna, Maria Bardera, era gironina El pare, funcionari de duanes, fou traslladat a Barcelona quan Isaac encara no tenia dos anys, i la família s’installà al carrer d’Escudellers Aviat inicià els estudis de música i piano amb Narcís Oliveres, conegut com el millor pedagog de piano de l’època, i a quatre anys…
,
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina