Resultats de la cerca

L’antic poblat de Barenys ocupava una partida rural, anomenada actualment “els Castellots”, i era situat a la costa, prop de Salou Una de les primeres referències documentals de l’indret data de l’any 1155, en què l’arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort, amb el consentiment del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, donà als esposos Ramon Ribes i Sibilla el terme de Barenys perquè el repoblessin Una quarantena d’anys més tard, l’antiga església parroquial de Barenys —que havia estat dedicada a sant Bartomeu—, grafiada com a ecclesiam de Bereins , és mencionada en la butlla de…

El primer membre a qui fou concedit aquest càrrec fou l’escriptor Pere de Valda , que l’exercí des del 1577 Després de la seva mort el succeí 1589 el seu fill Ferran Llorenç de Valda i Leriza, durant la minoritat del qual fou regit, fins el 1596, per la seva mare vídua Anna de Leriza Ferran Llorenç fou poeta i pertangué a l’Acadèmia dels Nocturns, amb el pseudònim de Cometa Es casà el 1596 amb una dama de Conca, Isabel de Moya, i el succeí com a correu major el seu fill Pere de Valda i Moya , cavaller de Sant Jaume, que escriví un Tratado de la nobleza 1663 i una Defensa del oficio de correo…

El 15 d’agost fou instituïda oficialment, a partir d’una Junta Superior Provisional de Catalunya, i era formada per l’arquebisbe preconitzat de Tarragona, Jaume Creus, per Bernardo Mozo de Rosales, marquès de Mataflorida, i per Joaquim d’Ibáñez-Cuevas, baró d’Eroles Si bé l’arquebisbe Creus en detenia la presidència, el marquès de Mataflorida en fou la veritable ànima, mentre que el baró d’Eroles s’ocupava principalment de convertir les partides de guerrillers en un exèrcit organitzat, tasca que li resultà impossible D’altra banda, no sembla haver-hi hagut gaire avinença entre els membres de…

El sector més oriental, gairebé tot marjal, és una llenca de terra d’uns 4 km de longitud per uns 100-300 m d’amplada, entre les séquies d’Albal i de la Ratlla que limiten aquest terme amb els de Silla i Catarroja, respectivament Les terres, gairebé totes d’horta, són regades per la séquia reial del Xúquer, a l’aigua de la qual tenen dret el 75% de les terres del terme és el poble més septentrional que aprofita les aigües del Xúquer i les aigües del Túria, a través de la séquia de Favara, a més d’aprofitar l’aigua del subsol L’aigua és repartida per tot el terme a través de la séquia d’Albal…

L’antic santuari i després convent dominicà de Belulla es troba a la serra que separa les conques del Congost i de la riera de Tenes, sobre la moderna autovia de l’Ametlla Ara té entorn seu un modern conjunt residencial La capella existia o s’estava construint el 1279 quan Bernat de Monteys de Cardedeu va llegar una lliura de cera a l’obra de Santa Maria de Beluya La capella rep noves donacions el 1310 i el 1364 tenia un sacerdot que se n’ocupava quan el benefici quedava vacant el rector de Canovelles era qui presentava el nou titular Una tradició diu que la imatge de la Mare de…

Sorgida gràcies a l’aranzel proteccionista aleshores vigent, fou la primera societat limitada cotonera de l’Estat espanyol La seva junta de govern inicial era de caràcter centralista, però la societat passà a Barcelona 1851 i hom creà els centres de producció a la ciutat al carrer de la Riereta i a Sants El Vapor Nou, el 1849 La maquinària, anglesa i francesa, movia 41748 bobines i 1000 telers Les seves accions assoliren cotitzacions molt altes a la borsa de Barcelona El 1854 fou afectada per l’oposició obrera a les selfactines, filadores automàtiques en l’aldarull, morí un contramestre de…

El llangardaix comú Lacerta lepida , una espècie termòfila prou corrent als barrancs propers a la devesa de Campoamor Jaume Orta La Devesa de Campoamor 227, entre els principals espais naturals del Sistema Bètic Al sud del cap Roig, a l’extrem meridional dels Països Catalans, s’hi desenvolupen una sèrie de petites albuferes sobre els trams baixos de les rambles i barrancs que davallen dels relleus circumdants Entre dues d’aquestes rambles —el riu Nacimiento i la Canyada de Matamoros— es troba el paratge anomenat Devesa de Campoamor, que antigament es prolongava fins a la mar per l’albufera…

En foren artífexs, sembla, el confessor del rei, Gaspar Ferreres, i els consellers Lluís Setantí i Joan Mateu posà fi pràcticament a la guerra contra Joan II, malgrat que no tot el Principat s’havia rendit, l’exèrcit francès ocupava els comtats de Rosselló i Cerdanya i el comte de Pallars mantenia la rebellió contra el rei La capitulació posava terminis per a adherir-se a tots els habitants del Principat i als castells i les forces que encara mantenien la bandera del rei Renat Atorgava perdó general i autoritzava el lloctinent Joan de Calàbria i els seus parcials a sortir de la…

El lloc de Blancafort —poble disseminat situat al peu de la serra del Tallat— figura esmentat tardanament en les escriptures medievals, tot i que és probable que ja tingués un petit nucli habitat a mitjan segle XII Una de les primeres mencions documentals on figura el castell de la població data de l’any 1207, en una escriptura per la qual Arnau de Fitor i Pere Romeu donaren al monestir de Santa Maria de Poblet un cens anual de 2 sous sobre les cases que Pere Drula tenia en el terme del castro Blanchafort Tanmateix, al llarg de la baixa edat mitjana, el lloc de Blancafort amb el seu castell…