Resultats de la cerca
Es mostren 1006 resultats
La Torrota de Catafau (Castellar del Vallès)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes d’aquesta construcció, possible hàbitat o fortificació medieval J M Masagué Les ruïnes d’aquesta torre són situades al nord del terme, a llevant de la carena del Castelló i en el cap del serrat que hi ha a la riba dreta del torrent del Castelló Es troben a una altitud de 515 m, dins el bosc, arran d’un camí carreter flanquejat per una línia elèctrica Mapa L36-15392 Situació 31TDG235126 S’hi va pel camí de Can Catafau o Cadafalc, prenent el carrer de Cadafalc de Castellar del Vallès amb un recorregut de 5,100 km fins al trencall immediat de la casa A partir d’…
Sant Grau d’Anglarill (Navès)
Art romànic
Situació Vista de l’exterior de l’església L Prat A la zona més meridional del municipi de Navès, al cim d’una petita serralada que domina un ampli espai de conreus, hi ha la casa d’Anglarill i l’antiga església de Sant Grau Mapa 330M781 Situació 31TCG875461 Al punt quilomètric 5,5 de la carretera que enllaça, per l’embassament de Sant Ponç, la de Manresa a Solsona punt quilomètric 42, amb la de Solsona a Berga punt quilomètric 12, hi ha un trencant a mà dreta, el qual indica les masies Sanal, Bernai, Joan i ca n’Arpa Arribats a la darrera masia i seguint enllà, amb 6 km hom aconsegueix…
Sant Martí d’Escaró
Art romànic
Situació La primitiva parròquia de Sant Martí d’Escaró, avui desapareguda, era situada al Veïnat d’Amunt Per a arribar a Escaró, cal prendre des de la carretera N-116, a l’altura del poble de Joncet, a Serdinyà, la carretera D-27, que ressegueix la Vall Marçana PP Història Aquesta església és esmentada per primera vegada l’any 981, en què la cella Sancti Martini , al Conflent, fou confirmada per un precepte del rei Lotari al monestir de Sant Genís de Fontanes Al principi del segle XI apareix a mans dels comtes de Cerdanya El comte Guifré II bescanvià amb el bisbe d’Elna l’església de Sant…
La primera visita mèdica durant la gestació
El primer control mèdic s’ha de realitzar entre dues i quatre setmanes d’ençà de la falta de la menstruació, encara que ja s’hagi practicat una provà casolana d’embaràs i hagi resultat positiva L’objectiu és confirmar definitivament la diagnosi de l’embaràs i, en cas positiu, efectuar els exàmens necessaris per a avaluar l’estat de la dona i del futur nadó, com també de programar els controls i les precaucions que caldrà seguir durant la resta de la gestació És molt important que aquesta primera visita al metge no es retardi, ja que és precisament durant les primeres setmanes de gestació que…
El que cal saber de la glomerulonefritis
Patologia humana
Les glomerulonefritis constitueixen un grup de trastorns renals caracteritzats pel fet que ocasionen una alteració als glomèruls renals, transitòria o permanent, que pot originar diversos trastorns de la funció renal Cal adreçar-se al metge sempre que hi hagi un enfosquiment del color de l’orina perquè, entre d’altres causes, podria ésser degut a l’eliminació de sang amb la micció, o hematúria, que és el símptoma principal de la majoria de les glomerulonefritis Les glomerulonefritis es produeixen generalment pel fet que, als glomèruls renals, s’hi dipositen immunocomplexos, unes substàncies…
Ramón María del Valle-Inclán y Peña
Literatura
Escriptor gallec en llengua castellana.
Inicià estudis de dret, que no acabà, a la facultat de Santiago Viatjà a Mèxic 1892-93, i el 1895 es traslladà a Madrid, on s’establí, bé que féu també estades a la seva terra Féu nous viatges a Amèrica 1910 i 1922, visità els fronts aliats durant la Primera Guerra Mundial i intentà breus intervencions en política El 1929 fou empresonat per la seva oposició a la Dictadura de Primo de Rivera Durant la Segona República fou director de l’Academia Española de Bellas Artes de Roma Finalment, el 1934, ja malalt, es retirà a Galícia Al marge de la pura biografia, Valle-Inclán es recreà a si mateix…
Necròpoli dels Vilassos del mas Formiga (Torrefeta)
Art romànic
Situació Dues tombes d’adults excavades a la pedra del conjunt que forma aquesta necròpoli ECSA-J Oliva i J Ros Aquesta necròpoli és situada a uns 100 m del mas Formiga, al nord-oest de Selvanera, just en un aflorament de cinglera que toca al torrent de Granollers, en un espai obert amb vegetació de matoll, repartida en dos sectors separats per un camp de conreu Mapa 34-13 329 Situació 31TCG553341 Per a arribar-hi des de Guissona, cal seguir la carretera L-313 fins a la cruïlla de Sanaüja, on agafarem la carretera L-314, i després de gairebé 2 km, un cop passada la cruïlla que mena a…
Santa Maria del Vilosell
Art romànic
Situació Església d’una nau molt transformada i alterada per ampliacions tardanes ECSA-JA Adell L’església parroquial de Santa Maria és a la part alta del nucli urbà del poble del Vilosell, que és a l’extrem sud-est de la comarca, al peu dels primers contraforts de la serra de Prades, a la riba dreta de la vall del Set Mapa 33-16 417 Situació 31TCF284835 Des de l’Albi, al costat de l’autopista A-2, cal prendre la carretera LP-7013, que en direcció sud condueix al Vilosell També s’hi arriba des de Vallclara JAA-CPO Història La primera notícia de què es disposa sobre el Vilosell data de l’any…
Homer
Literatura
Poeta grec, suposat autor de la Ilíada i de l’Odissea, i encara d’una sèrie d’obres a vegades conegudes com a Homer menor.
Ja des de l’antiguitat existiren dubtes sobre l’atribució d’aquests dos llargs poemes a un mateix autor, i a partir del segle XVIII es convertiren en un problema per als investigadors, conegut com a qüestió homèrica L’estudi de l’èpica com a poesia oral, l’evidència d’un influx oriental sobre tots dos llibres, el desxiframent del micènic i les hipòtesis plausibles sobre els seus exponents literaris apunten la possibilitat que es tractés del cap d’una escola poètica és coneguda l’existència d’uns homèrides a Quios, un dels llocs que les fonts esmenten com a lloc de la seva naixença, el qual…
Merla blava
D’entre els túrdids, la merla roquera Monticola saxatilis , a dalt, a l’esquerra, a l’estiu, és impossible de confondre amb altres pel color brunovermellós de l’abdomen i el blau del cap, ultra una taca blanca del mantell, que no és visible a l’exemplar mascle del dibuix, i que es manté en tots els plomatges i en la femella, de color marronós, molt poc vistent Els mascles de la merla blava M solitarius , a sota, a l’esquerra, són de color blau grisós, amb la cua més fosca, i a l’hivern més fosca encara El tord comú Turdus philomelos , a dalt a la dreta es diferencia de la griva T…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina