Resultats de la cerca

El terme occità trobador prové del verb llatí tropare i es refereix a aquell qui ’troba’ o inventa textos poètics cultes acompanyats de les seves melodies Encara que els trobadors fossin fonamentalment compositors, també podien convertir-se en intèrprets Ara bé, generalment eren els joglars els encarregats d’interpretar i difondre les creacions trobadoresques Els trobadors foren els primers a proposar un repertori de poesia lírica en llengua vernacla El moviment poeticomusical dels trobadors s’inicià amb la figura del duc Guillem IX d’Aquitània 1071 - 1126 i la seva vigència s’…

Situació Magnífic emplaçament d’aquest casal medieval, situat als contraforts de la serra de Sant Mamet, davant del Montsec de Rúbies ECSA - J Bolòs Casa forta situada al cim d’un turó, als contraforts septentrionals de la serra de Sant Mamet, a la part alta de la vall de Peralba Mapa 33-13328 Situació 31TCG295515 Si se segueix la pista que va de la vall de Meià cap a Fontllonga, a uns centenars de metres del coll d’Orenga, es veu a mà esquerra la casa forta, a la qual es pot pujar per un corriol JBM Història La quadra i la casa forta o torre de Rocaspana, malgrat que el nom indica una…

Prengué el nom de la vila de Luna, després de la seva conquesta per Bacalla mort el 1094, i n'obtingueren la senyoria en temps de Sanç III Ferrenc, Martin i Lope de Luna , fills de Bacalla, formaren les línies del llinatge De la primera línia dels senyors i comtes de Luna es destacaren, com a collaboradors d’Alfons I, Íñigo Ferrenc de Luna i el seu fill, Lope Ínyigues de Luna , Pero Lopes de Luna y Ximenes de Urrea i el seu germà Artal Lopes de Luna y Ximenes de Urrea mort a Sardenya el 1323, que es casà en primeres noces amb Constança Pere, senyora de Sogorb, neta de Pere II Fou pare de…

El procés d’adob de la pell no és pas, precisament, dels més aromàtics, i menys encara si es duu a terme amb mètodes artesanals i primitius Això explica, en aparent paradoxa, que Grassa, una petita ciutat provençal, estigui envoltada per camps d’espígol i sigui seu de nombroses indústries que es dediquen a l’extracció d’essències vegetals i a la fabricació de perfums Tot va començar ja fa uns quants segles, quan aquesta ciutat era un gran centre de tractament de pells i cuiros Els cuiros tenien usos molt diversos, entre els quals es trobava la confecció de peces de vestir com ara els guants…

Iniciat en les lletres provençals per Jousè Roumanilho, el 1851 començà d’escriure poemes, publicats a Lei provençalas , recull fet per Roumanilho El 1854 es reuní a Fontsegunho amb altres poetes, amb els quals establí les bases del felibritge Del 1852 al 1859 treballà en Mirèio ‘ Mireia ’ , 1859, poema èpic rural, que li proporcionà ràpidament la celebritat El 1861, gràcies a Damas Calvet, els provençals descobriren la Renaixença catalana, i els lligams entre provençals i catalans s’intensificaren, fins a arribar al 1870, que Víctor Balaguer anà a Occitània i oferí la Copa Santa als…

Predominant-hi el contingut i essent molt necessària la seva ràpida composició i difusió, el sirventès sol prendre l’estrofisme, les rimes i la melodia d’una cançó amorosa preexistent que frueixi d’una certa popularitat Hi ha quatre tipus de sirventès el sirventès moral, que té una finalitat ètica i religiosa, i els seus principals conreadors són Marcabrú i Pèire Cardenal els sirventesos personals, que es basen en l’atac a una persona determinada, com els de Guillem de Berguedà el sirventès polític, que constitueix un valuós testimoni històric i pot referir-se a les guerres contra els…

Molt aviat la petita comunitat hospitalera dirigida per Gerard fou centre d’importants donacions, tant a Palestina com a Europa El successor de Gerard, Ramond del Puèg, que regí l’orde fins el 1160, li donà una nova personalitat establint per als frares, a més dels tres vots religiosos, el de servir en les armes, disposició que hi determinà el predomini de l’element militar L’orde s’estengué per tota la cristiandat occidental i doblà les seves cases de comandàncies militars i d’hospitals regits per priors i per germans, ajudats tot seguit per una branca femenina de germanes hospitaleres El…

Format a l’Ateneu Igualadí de la Classe Obrera, estudià a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans Es doctorà en lletres el 1948 Fundà i dirigí el grup cultural igualadí Anabis 1944-48, la revista  Ariel 1946-51 i la collecció “Signe”, de poesia i assaig, dirigida juntament amb Joaquim Horta Ideà 1946 un projecte de centre d’estudis comarcals d’Igualada, del qual es desentengué en ésser institucionalitzat pel franquisme el 1947 Fou membre fundador de la Societat Catalana d’Estudis Històrics 1946 Professor d’investigació al CSIC adscrit a l’Institut Espanyol de…

Vida Estudià a la facultat de filosofia i lletres de la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, de Barcelona amb Jordi Rubió i Francesc Martorell, al Centro de Estudios Históricos i a la Universitat de Madrid amb Ramón Menéndez Pidal i on es doctorà el 1930 i a les universitats de Berlín i Leipzig amb Ernst Gamillscheg i Walther von Wartburg Fou secretari redactor de la Secció Històrico-Arqueològica i tècnic de les Oficines Lexicogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, i collaborador de l’Oficina Romànica de Lingüística i Literatura A la Universitat Autònoma de…

Situació Un detall dels murs que encara resten del molí, aquest ja d’època tardana A terra encara és visible la boca de la tremuja L Prat En el curs del riu Cardener, eix vertebral de la vall de Lord i d’una bona part del Solsonès, i poc abans d’entrar als límits del Bages, hi ha, a la riba esquerra, aquest molí, el qual, pel seu volum arquitectònic, demostra haver tingut èpoques molt reeixides Geogràficament, es troba gairebé al punt central del municipi de Clariana i a poca distància del castell, de l’església i de la casa de la vila del municipi esmentat Mapa 330M781 Situació 31TCG874433…