Resultats de la cerca
Es mostren 930 resultats
Marta gibelina
Protegeixen del fred, però no pas de la vanitat Més aviat al contrari La bellesa evident, la suau voluptuositat o l’ingràvid volum són algunes de les seves virtuts I també el seu preu elevat, per qui fa de l’abric, de la capa o de l’estola motiu d’ostentació Mouen tota una indústria de comerciants, artesans pelleters i hàbils caçadors, que inicien el procés per les terres boreals d’Amèrica o Sibèria Són les pells fines, la faç luxosa del vestir Milers de pells de guineu àrtica, de marta i de linx boreal passen cada any per les subhastes i acaben esdevenint els colls girats, els barrets…
Tristos tròpics
La perplexitat dels missioners, més encara que l’hostilitat brutal dels terratinents, era evident envers els kadiweus per què perdien el temps pintant-se tot el cos, enganyant llur aparença real, en lloc de dedicar-se a activitats profitoses Els indígenes, a la recíproca, no entenien per què els blancs anaven sense pintar, com bèsties sense rang I és que potser de rang sí que en tenien, però de bestialitat, també Molta Kadiweus, nambikwares, bororos i altres tucanos, tupís o ges pobles del Mato Grosso, abans plens de vida i color, esvaïts en ple segle XX, el del triomf dels drets humans……
Primats de dues potes
Fa entre set i vuit milions d’anys que una sèrie de fenòmens tectònics enfonsaren la vall del Rift, a l’Àfrica oriental, la qual cosa dividí el continent en dues parts biogeogràficament diferents A la banda oriental, del Rift i fins a l’Índic, la selva plujosa s’anà reduint i l’entorn es transformà en un espai obert, molt més sec Aquest canvi comportà una competència pel territori minvant entre els primats superiors, que fins aleshores havien viscut fonamentalment dalt d’arbres Els perdedors van haver d’aprendre a explotar les noves terres desplaçant-se per terra, un canvi existencial que anà…
Callús
Callús
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, a la vall mitjana del Cardener, al NW del pla de Bages.
Situació i presentació El terme limita al NW amb el municipi de Súria, al NE-E amb Castellnou de Bages, a l’E amb Santpedor, al S amb Sant Joan de Vilatorrada i a l’W amb el límit oriental de Sant Mateu de Bages El municipi comprèn, a més del poble de Callús, cap administratiu, els ravals de Can Cavaller i del Cortès, el barri dels Manxons, la caseria de Viladelleva i la colònia d’Antius, a més de diversos masos esparsos El territori, generalment planer, és esglaonat a les terrasses fluvials del Cardener i als altiplans estructurals de la depressió bagenca A llevant i a ponent, el territori…
urbanització

Urbanització espontània a Mendocita, barri de Lima, entre el 1942 i el 1961; el barri és absorbit per la trama regular de la ciutat, però es manté com a illot marginat cada cop més dens
© Fototeca.cat
Geografia
Sociologia
Fenomen consistent en la creixença accelerada de les ciutats en població i en superfície i en l’expansió dels modes de vida urbans.
Encara que apareix en fases històriques diverses, l’explosió urbana contemporània és un dels elements de la revolució demogràfica que, a les àrees de cultures europees, va lligada amb la Revolució Industrial Alhora, a partir d’un ritme en el creixement de la població urbana, s’ha produït una ruptura que ha modificat qualitativament el paisatge urbà i el circumdant, ha estès els sectors econòmics secundari i terciari i ha relegat el primari a posicions marginals En començar el s XIX només Londres i París, entre totes les ciutats del món, superaven el mig milió d’habitants Nàpols, Moscou…
cavall

cavall
© Xevi Varela
Mastologia
Ramaderia
Mamífer de l’ordre dels perissodàctils, de la família dels èquids, de dimensions mitjanes o grans i de constitució forta i àgil alhora. Les femelles reben el nom d’egua o euga, i els petits i joves són els pollins i els poltres.
Característiques dels cavalls Les extremitats són llargues, aptes per a córrer, i els peus prenen contacte amb el sòl només amb un dit el tercer, la darrera falange del qual és recoberta per una peülla o casc El dentat definitiu consta de 40 peces els ullals són rudimentaris i manquen en la femella estan separats de les premolars per un gran diastema o barra, on se'ls posa el menjar El cap, relativament gros, és sostingut per un coll llarg i musculós, i té orelles petites En els cavalls salvatges la crinera manca o és constituïda per crins curtes i sempre dretes en els cavalls domèstics, en…
Sant Vicenç de Verders (Santa Maria de Corcó)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església amb l’absis a primer terme, durant els treballs de desmuntatge, duts a terme la tardor de 1974 per una brigada de més d’una dotzena de treballadors Arxiu Artestudi Originàriament l’església de Sant Vicenç de Verders o de Sarriera es trobava en un indret anegat per l’embassament de Sau, al qual hom arribava, des de Sant Bartomeu Sesgorgues, per les cases del Munné i de Lloret Aquesta església figurava situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 46,5 —y 49,5 31 tdg 465495 L’any 1973 aprofitant…
Sant Sixt de Miralplà (Vic)
Situació Vista exterior de l’església des de ponent amb la porta d’entrada i una finestra cruciforme sobre seu A Borbonet Aquesta capella es troba vora l’antiga masoveria de la casa de Sant Sixt, que queda just al final del terme municipal de Vic, al cantó de ponent i a uns 100 m de la carretera C-154, de Vic a Gironella, davant el punt quilomètric 1 Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 36,8 —y 42,3 31 tdg 368423 Per arribar-hi cal prendre un camí a mà dreta, que hi ha al punt quilomètric 1 de la…
Sant Salvador (Vilassar de Dalt)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capella, adossada actualment a la masia de Can Boquet ECSA - Rambol L’església de Sant Salvador és situada al N de Vilassar de Dalt, a la falda de la serra de Sant Mateu, adossada a la masia de Can Boquet Mapa 37-15393 Situació 31TDF460975 Per anar-hi cal que des de Vilassar de Mar arribem a Cabrils un cop allà creuem cap a ponent el pont que travessa la riera, tot seguint cap a un conjunt de cases residencials, pertanyents al terme municipal de Vilassar de Dalt, i a Falçada de les quals la pista asfaltada esdevé un carni carreter que mena a Sant Salvador Aquest…
Santa Magdalena de Mosqueroles o Sant Marçal de Baix (Fogars de Montclús)
Art romànic
Situació Fracassat monestir benedictí i una de les esglésies romàniques arquitectònicament més reeixides del Vallès Oriental M Anglada L’església de Santa Magdalena de Mosqueroles, abans anomenada de Sant Marçal de Baix, voltada d’una concentració de masos prop del poble de Mosqueroles, era en un lloc planer a 400 m d’altitud sobre el nivell de la mar, un petit altiplà entre les depressions de la riera de Rifer i de la Tordera Mapa L37-14364 Situació 31TD6532196 Per anar-hi cal agafar la carretera de Sant Celoni a Santa Fe del Montseny fins al quilòmetre 4, on hi ha una bifurcació que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 20
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina