Resultats de la cerca
Es mostren 4160 resultats
Fons d’art romànic del Museu Duran i Sanpere de Cervera
Art romànic
El museu L’actual Museu Duran i Sanpere de Cervera està integrat per diversos àmbits en els quals es localitzen obres d’art i altres peces relacionades amb el món de la paleontologia, l’arqueologia, la història comarcal i l’etnografia Aquesta institució està vinculada al Centre Comarcal de Cultura de Cervera, del qual formava part, i tingué el seu origen vers l’any 1914 Inicialment les poques peces de l’incipient museu, juntament amb l’Arxiu Municipal, es van ubicar a la Casa de la Ciutat de Cervera L’any 1918, l’Arxiu, i cal suposar que també les obres que…
El gòtic trescentista en la il·lustració de manuscrits. Del segon gòtic lineal a l’italianisme
Sense negar excepcionalitat a les miniatures del segle XI, ni oblidar la brillantor del gòtic internacional, cal advertir que, en conjunt, la darreria del segle XIII i, sobretot, els episodis de la primera meitat del segle XIV, defineixen el millor moment de la illustració de manuscrits a Catalunya La progressiva ampliació del regne, amb les conquestes de Mallorca i València, i la consolidació de la Corona catalanoaragonesa oferí una bona base per donar entrada als més innovadors i brillants components d’una cultura gòtica en expansió Aviat es percep la fluïdesa amb què s’inseriren les…
Sant Cugat del Vallès
Sant Cugat del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, estès als vessants nord-occidentals de la serra de Collserola fins a l’inici de la depressió vallesana.
Situació i presentació El terme de Sant Cugat del Vallès assoleix la màxima altitud 495 m a la serra de Collserola, un xic per sota del cim del Tibidabo, al punt més meridional del terme De configuració molt trencada, a ponent arriba fins a la riera de Rubí i el torrent dels Alous, que termenegen amb Rubí, i a llevant fins al turó de Maltall de Magarola 459 m, trifini amb Sant Cugat, Cerdanyola i Barcelona pel nord arriba fins a la riera de Vilamilans, termenal amb Sant Quirze del Vallès Al SW confronta amb Sant Feliu de Llobregat i l’enclavament de Santa Creu d’Olorda, del terme de Barcelona…
Missale Parvum, Textus Quatuor Evangeliorum, Epistolae et Evangelia totius anni
Art romànic
Foli 2v, amb la representació d’una escena de la Crucifixió, just al començament del cànon de la Missa Vere dignum… G Llop L’anomenat Missale Parvum , Ms 71 de la Biblioteca i Arxiu Capitular de Vic, és un còdex de 237 fulls en pergamí 152 x 120 mm propietat de la Seu, interessant pel que fa a la illustració i constituït per un Textus Evangeliorum, el Sagramentari 47 folis inicials i el Capitulare * Les parts illuminades confereixen especial atractiu als folis 2v, 63v, 99v, 124v i 167, on es concentra la figuració, si bé cal tenir en compte també del foli 50v al foli 61v, amb…
Sant Cebrià de Tiana
Art romànic
Antiga església parroquial del poble de Tiana, situada al N de la població, a tocar del cementiri de la localitat Des que va deixar d’ésser la parròquia, per haver-se construït una nova església més al centre de la població el 1927, és coneguda com la Mare de Déu de l’Alegria, advocació d’un antic altar lateral seu El lloc de Tiana, llatinitzat en Tizana , és esmentat en la documentació des del 989 l’església de Sant Cebrià ho és el 1018 L’any 1104 el bisbe Berenguer de Barcelona va consagrar una nova església dedicada a sant Cebrià Aquesta església va ser reemplaçada per l’actual, un edifici…
Casa del carrer del Bisbe Caçador (Barcelona)
La domus Vista d’un sector de la casa poc després de l’excavació Arxiu de la Secció d’Arqueologia Urbana de l’Ajuntament de Barcelona - A Martín i L Gonzálvez Aquesta casa romana va ser localitzada en un solar de l’illa de cases delimitada pels actuals carrers del Bisbe Caçador, Sotstinent Navarro, Baixada del Bisbe Caçador i Lledó Concretament, correspon a l’edifici que té la seva entrada principal al carrer del Bisbe Caçador, núm 4, just al costat del Palau Requesens, seu de la Reial Acadèmia de Bones Lletres Aquest carrer és una fossilització d’un dels cardines de la colònia,…
Santa Maria de Puigcerdà
Art gòtic
Notícies històriques Portalada de la façana de ponent, precedida per l’atri que constitueix la part baixa del campanar ECSA - GSerra L’església de Santa Maria de Puigcerdà, antiga parròquia de la vila, fou enderrocada l’any 1936 per la CNT-FAI Només n’ha restat l’atri campanar i la porta de ponent La darrera missa hi tingué lloc el dia 22 de juliol, i a partir de les sis de la tarda començaren a cremar objectes i imatges El 1940, acabada la Guerra Civil Espanyola, hi hagué un intent de reconstrucció segons un projecte que suposava bastir una nova església que no era ni de bon tros semblant a…
Francesc Hernàndez i Sanz
Historiografia catalana
Historiador, arqueòleg i pintor.
Vida i obra Fou l’intellectual més complet i representatiu de la historiografia menorquina del nou-cents Per mitjà de l’accés a fons documentals, contribuí a renovar la ciència històrica, tant des d’una perspectiva general com des de les aportacions substancials que feu a l’estudi de l’Edat Mitjana, l’Edat Moderna, especialment el s XVIII, i també l’època contemporània La seva concepció àmplia de la història inclogué els vessants polític, social, econòmic i cultural, amb tot el que això darrer significà d’anàlisi artística, literària i fins i tot de la vida quotidiana El seu període de…
Bibliografia general referent al romànic de l’Alt Urgell
Art romànic
Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els diplomes carolingis a Catalunya Catalunya Carolíngia , vol II, primera part, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona-Ginebra 1926–50 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ La batalla del adopcionismo en la desintegración de la Iglesia visigoda , Discurs llegit en l’acte de recuperació pública de Ramon d’Abadal de la RABLB el 18 de desembre de 1949, Barcelona 1949 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els diplomes carolingis a Catalunya Catalunya Carolíngia , vol II, segona part, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona-Ginebra 1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers…
guerra del Francès
Escenificació de la Guerra del Francès: El timbaler del Bruc, segons una pintura mural del mas de les Ferreres, a Rellinars
© Arxiu Fototeca.cat
Història
Nom que hom dóna, als Països Catalans, a la guerra contra Napoleó, que tingué lloc del 1808 al 1814.
Als Països Catalans, la trajectòria de la guerra fou marginal al Principat i al País Valencià, i encara més a les Balears, on, gràcies a l’ajut de la flota anglesa, no es produí la invasió napoleònica Menorca i, sobretot, Mallorca foren refugi dels resistents catalans i valencians i alhora una bona font de recursos frumentaris i militars, especialment al principi de la guerra La penetració francesa als Països Catalans es produí com a conseqüència del tractat de Fontainebleau 1807, que establia l’entrada de cossos d’exèrcit francesos per tal d’atacar Portugal Un d’aquests cossos, el del…