Resultats de la cerca
Es mostren 6956 resultats
Trebor
Música
Compositor occità.
És possible que fos membre de la capella de Gastó III Febus de Foix, a qui rendí homenatge en la seva balada Se July Cesar En envellir el comte, Trebor pensà a assegurar el seu futur a la casa de Joan I de Catalunya-Aragó Per a guanyar-se la seva estimació li dedicà les balades En seumeillant , datable entre el 1388 i el 1389, i Quant joyne cuer Aquesta darrera data de l’any 1390, com Passerose de beauté , dedicada a l’esposa del monarca, Violant de Bar Mort Gastó Febus, li succeí el seu nebot Mateu I de Castellbò 1375-98, i potser llavors Trebor aprofità l’ocasió per a tornar a Foix, no…
José María Nemesio Otaño Eugenio
Música
Compositor i organista basc.
Format sota el mestratge de diferents organistes, el 1896 ingressà a la Companyia de Jesús i fou nomenat organista de la basílica d’Azpeitia Posteriorment estudià composició i contrapunt amb Vicente Goicoechea, que li transmeté les idees sobre la reforma de la música sacra El 1903 fou destinat com a professor al collegi dels jesuïtes de Valladolid, ciutat on començà a fer campanya per a la restauració de la música sacra segons les directrius que Pius X havia marcat amb el motu proprio Més tard fundà la revista Música Sacro Hispana 1907 i impulsà la Schola Cantorum del seminari de Comillas —…
Valoració de l’eficàcia de l’alletament matern
El millor indicador per a saber si l’alletament és eficaç i l’infant rep la quantitat d’aliment que necessita és el nen mateix Si l’infant es mostra tranquil i content i no reclama l’aliment fins al cap de tres o quatre hores, probablement està satisfet amb la llet que rep Per a comprovar de manera objectiva si l’infant està essent ben alimentat convé de pesar-lo regularment Així, cal utilitzar una bàscula especial, preferentment sempre la mateixa No és recomanable de pesar-lo en bàscules diferents perquè hi pot haver petites diferències d’ajustament que es podrien interpretar com a…
El son del nadó
Durant els primers dies de vida, el nounat sol dormir la major part del temps, exceptuant les estones dedicades a l’alimentació i la higiene Generalment, s’alternen tres o quatre hores de son amb períodes de mitja hora a dues hores de vigília Durant la primera època, l’horari d’aquests períodes no s’adapta al ritme del dia i de la nit És habitual, per tant, que els primers dies es desperti sovint per la nit, per bé que al cap d’unes setmanes se sol anar adaptant a l’horari que li marquen els pares L’infant necessita reposar molt, perquè el seu cos dedica el màxim d’energia a l’esforç d’…
El diafragma
Anatomia humana
El diafragma és un múscul en forma de làmina que separa la cavitat toràcica de l’abdominal Té forma de volta, amb la convexitat adreçada cap al tòrax Les seves fibres musculars s’insereixen a la cara anterior de la columna lumbar, als arcs inferiors de les últimes costelles i a l’extrem de l’estern El diafragma és dividit en dues meitats, a cadascuna de les quals es distingeixen quatre parts la part vertebral, que s’origina a la cara anterior de la columna vertebral lumbar, mitjançant unes estructures tendinoses denominades pilars interns del dia fragma la part lumbar, que es…
El que cal saber de la flebotrombosi i la tromboflebitis
Patologia humana
La tromboflebitis o flebotrombosi consisteix en la formació d’un coàgul de sang o trombe a l’interior d’una vena, a conseqüència del qual aquesta s’inflama i sovint queda obstruïda Aquest trastorn és molt freqüent, sobretot després d’intervencions i manipulacions quirúrgiques, quan es manté repòs absolut durant un temps prolongat, a partir de seixanta anys i en cas de varices o insuficiència cardíaca La tromboflebitis afecta gairebé sempre les venes dels membres inferiors i es manifesta amb dolor, inflor al voltant dels turmells, elevació de la temperatura corporal, palpitacions i malestar…
implantació iònica

Implantació iònica el feix d’ions incideix sobre les mostres mitjançant el tub accelerador
© Fototeca.cat
Electrònica i informàtica
Procediment que consisteix a bombardejar un material amb àtoms ionitzats de prou energia per a penetrar més enllà de la capa superficial del material.
La introducció d’aquests ions permet de canviar les propietats del material implantat, raó per la qual aquesta tècnica és, avui en dia, àmpliament utilitzada en electrònica així com en altres camps del tractament de materials, com la metallúrgia En el camp de l’electrònica hom la utilitza per a dopar les oblies de substrat semiconductor en el procés de fabricació dels dispositius i circuits integrats En els processos habituals, l’energia dels ions és compresa entre les desenes de keV i 500 keV, si bé aquest àmbit és ampliat cap a la zona de més baixes…
Antoni Bordassar d’Artazu
Historiografia catalana
Impressor i escriptor.
Fill del també impressor Jaume Bordassar, tingué una formació en gran part autodidàctica i s’interessà per la matemàtica, la gramàtica i la història Es vinculà a personatges de la cultura valenciana de finals del s XVIII, els novators Falcó de Belaochaga, Tosca, Coratxà i d’altres amb els quals fundà l’Acadèmia Matemàtica Més endavant mantingué amistat amb Gregori Maians, a qui, en morir, deixà els seus manuscrits En el camp de la historiografia redactà diverses obres, impreses als seus tallers, en les quals no figurà el seu nom Tanmateix, el bibliògraf Ximeno les hi atribueix en l’obra…
Abbot Payson Usher
Historiografia catalana
Historiador de l’economia nord-americà.
Professor a la Universitat de Harvard, fou un dels iniciadors d’aquesta especialitat, de gran tradició en aquest centre universitari, i també fou redactor del Journal of Economic and Business History Així mateix, professà a les universitats de Cornell a partir del 1910 i Boston des del 1920 Intentà aplicar als seus estudis històrics els mètodes quantitatius, com també ho feren els seus deixebles, algun d’ells força important Earl J Hamilton o Artur H Cole És autor de The History of the Grain Trade in France, 1400-1710 1913 i d’ A History of Mecanical Inventions 1929, la seva…
Notícia de Catalunya
Cinematografia
Sèrie de curts documentals produïda per l’Institut del Cinema Català entre el 1981 i el 1988, amb la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat.
Aquests curts de 12 minuts de durada foren la continuació del Noticiari de Barcelona i gaudiren de distribució comercial arreu de Catalunya i més enllà, com ara Andorra o Perpinyà Amb temes d’interès comú i decidits per un consell de redacció, se’n rodaren divuit números Diada Nacional de Catalunya Onze de Setembre 1981, d’Antoni Martí i Pere-Joan Ventura Festes de la Mercè 1981, d’Antoni Verdaguer L’Assemblea de Catalunya 1981, de Carles Duran Gran Teatre de Liceu un espai que mira al 2000 1981-82, de Manuel Cussó i Ferrer i Xavier Juncosa La normalització del català 1982, de Joan Baptista…