Resultats de la cerca
Es mostren 2945 resultats
Sant Llorenç de les Arenes (Foixà)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme E Pablo El poble de Sant Llorenç de les Arenes és situat vora la riba dreta del Ter, a la boca d’un dels seus grans meandres, a tramuntana de Foixà i vora el límit amb el terme de Flaçà, a la comarca del Gironès L’església de Sant Llorenç n’és l’església parroquial, la qual centra el nucli principal de la vila, format per un grup de masies Mapa 296M781 Situació 31TDG984568 Per anar-hi hi ha una carretera des de la població de Flaçà que arriba just fins al petit nucli rural, on hi ha, ben destacada,…
Sant Tomàs de Riudeperes (Calldetenes)
Art romànic
Situació Secció longitudinal de la part romànica de l’església, amb la nau perforada per l’obertura de capelles, l’estructura del transsepte amb cúpula sobre trompes, i l’absis, precedit d’un curt presbiteri amb nínxols M Anglada L’antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calveria, Can Tona i la Vila Grossa, a uns quatre quilòmetres vers llevant de la ciutat de Vic Aquesta església figura situada en el mapa del Servei Geogràfic de l’Exèrcit 150000, full 37-13 332 x 42,3 —y 42,7 31 TDG 423427 Per arribar-hi cal agafar la carretera de Vic a Vilanova…
Poblat d’Olèrdola
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt, amb les muralles a primer terme i l’església de Sant Miquel a frec de cinglera ECSA - J Todó El conjunt monumental d’Olèrdola és situat sobre una plataforma rocosa de 358 m d’altitud, als vessants occidentals del massís de Garraf, tot dominant la plana del Penedès La muntanya, de calcària escullosa d’arrel micrítica, presenta una acusada inclinació N-S Mapa 35-17447 Situació 31TCF921734 Olèrdola és a 4,5 km de Vilafranca Per a accedir-hi cal agafar la carretera de Vilafranca del Penedès a Vilanova i la Geltrú Una vegada passada la Plana Rodona, a mà dreta…
Sant Sadurní del castell de Llordà (Isona)
Art romànic
Situació Torre campanar, afegida a l’angle sud-oest de la construcció primitiva ECSA - JA Adell Les ruïnes de l’església de Sant Sadurní es troben prop del nucli del castell de Llordà, fora del seu perímetre murat, però dins del possible tercer recinte fortificat, que delimiten els vestigis d’un mur situat a ponent del conjunt casteller Mapa 33-12290 Situació 31TCG423647 L’itinerari per a anar-hi és el mateix que hem indicat en la monografia anterior JAA Història Els primers esments coneguts del lloc, del castell i de les esglésies de Llordà daten dels anys 961 —en què s’esmenta com a límit…
Santa Maria d’Àneu (la Guingueta d’Àneu)
Art romànic
Situació Vista aèria del conjunt que formen l’església i una sèrie de construccions d’ús agrícola bastides segurament sobre uns antics edificis monàstics ECSA - M Catalán Vista del magnífic absis que encapçala aquesta església, considerada el principal santuari marià de la vall d’Àneu ECSA - JA Adell L’església de l’antiga canònica de Santa Maria d’Àneu és situada al marge esquerre del curs del riu Noguera Pallaresa, a la plana de la Vall d’Àneu Mapa 33-9181 Situació 31TCH465200 Per a anar-hi cal prendre el camí d’Esterri a Escalarre, i a 1 km agafar un estret camí que, per mig dels prats,…
El Preromànic
S’anomena preromànic l’art desenvolupat entre l’Antiguitat tardana i l’Edat Mitjana pròpiament romànica un art que té les seves arrels en l’expansió creadora de l’època paleocristiana i que prepara i condueix cap a les formes artístiques romàniques Per definir i denominar aquest art que es desenvolupa a Catalunya entre els segles VIII i X no serveixen els termes mossàrab, carolingi , o art de repoblació , que sí que son idonis per a l’art contemporani d’altres regions europees La denominació més àmplia de preromànic correspon, doncs, al moment anterior a la primera arquitectura romànica…
Juny 2013
Dissabte 1 Multitudinàries protestes contra el govern turc La plaça Taksim d’Istanbul és l’escenari de la manifestació més massiva de les mobilitzacions que s’han dut a terme des que el Partit de la Justícia i el Desenvolupament va arribar al poder a Turquia 2002 Les protestes comencen el 28 de maig, contra l’enderrocament d’un parc i la construcció d’un centre comercial a Istanbul Els dies posteriors s’estenen a una setantena de ciutats i s’hi afegeixen altres queixes contra el Govern, la violència policial i també la influència de l’islam al Govern Les protestes cedeixen a mitjan mes de…
Setembre 2012
Dissabte 1 Acord de cooperació tecnològica entre Corea del Nord i l’Iran Els règims de l’Iran i de Corea del Nord signen a Teheran un acord de cooperació tecnològica i científica L’acte és presidit per Mahmud Ahmadinejad, president iranià, i pel cap del presídium de l’Assemblea Popular coreana, Kim Yong-nam Ambdós estats mantenen relacions hostils amb els EUA pels respectius programes de desenvolupament nuclear Atac talibà contra una base militar nord-americana a l’Afganistan Dos terroristes suïcides fan esclatar dues càrregues explosives al costat d’una base nord-americana a la població…
Art 2014
Art
Introducció El 2014 va ser un any de sotracs per les mobilitzacions de grans collectius del país a favor del procés d’independència, també en el món de l’art i de la cultura en general Tanmateix, o potser en part com a resultat, la situació de crisi general del sector de les arts visuals i plàstiques va continuar marcant el dia a dia L’exposició "#artveuivot" va mostrar, per diverses localitats catalanes, una vuitantena de cartells sobre el dret a decidir © Martí E Berenguer / Comèdia Comunicació & Mèdia Al maig, més de 300 artistes van signar un manifest a favor del dret a decidir Els…
la Ràpita
El port de pescadors de la Ràpita amb la ciutat i la serra de Montsià al fons
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Montsià.
Situació i presentació El terme municipal de la Ràpita, d’una extensió de 53,69 km 2 , és situat al sector meridional del delta de l’Ebre, on s’ajunten les velles terres i les aportades per alluvió, dins el port dels Alfacs, que també és dit de la Ràpita Limita a l’E amb la Mediterrània, al N amb Amposta, a l’W, des del tossal de Mata-redona fins a la Foradada termeneja amb Freginals i, al S, de la Foradada a la mar, a migdia de la moleta de Fredes, l’alt de Mamadits i el Mas d’en Canício, limita amb…