Resultats de la cerca
Es mostren 5018 resultats
Sant Iscle i Santa Victòria de Casallobeta (Navès)
Art romànic
Situació Al bell mig d’una vall aixoplugada per la mola de Lord i la serra de Busa hi ha l’esglesiola de Sant Iscle i Santa Victòria, a la pagesia de Casallobeta, entre el riu Cardener i el torrent de les Cases Des d’aquest indret es pot contemplar el Capolatell, que forma un esperó rocallós amb grans cingleres i que fou convertit en presó militar durant la Guerra del Francès Mapa 292M781 Situació 31TCG852630 Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-occidental L Prat Una vista de l’exterior de l’església, amb l’absis, posteriorment sobrealçat L Prat Del punt quilomètric 9 de…
Castell de Bolquera
Art romànic
Situació Antiga torre del castell, integrada a la part ponentina de l’església parroquial actual, que ha estat aprofitada com a campanar ECSA - LI Claver, J Cruanyes i E Romea Els vestigis d’aquest castell, del qual només resta una torre, són al mateix poble de Bolquera, al costat occidental de l’església parroquial de Santa Eulàlia Cal relacionar aquesta antiga fortificació amb la via propera que passava pel coll de la Perxa Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 29’ 52” N - Long 2° 4’ 47” E El poble de Bolquera és situat al N del pla de la Perxa, a banda i banda del riu homònim S’hi arriba, partint…
Santa Magdalena del castell de Conat
Art romànic
Situació Petita capella de planta rectangular coberta amb volta de canó situada al sector nord-est del recinte fortificat del castell ECSA - A Roura La capella de Santa Magdalena és situada dins l’àmbit del castell de Conat, a la banda nord-oriental Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 36’ 52” N - Long 2° 21’ 27” E Per a arribar-hi, cal seguir les mateixes indicacions que hem donat en referència al castell Història Sobre aquesta església es coneixen unes poques notícies del darrer quart del segle XIV L’any 1375 Joan Maria, d’Orbanyà, va fer una deixa a les capelles de Santa Maria Magdalena de Conat…
L’escàndol de l’estraperlo
L’any 1935 l’esclat de l’anomenat escàndol de l’estraperlo afectà profundament la vida política espanyola S’hi veieren implicats importants membres del Partit Radical i del Partido de Unión Republicana Autonomista valencià —PURA—, i acabà provocant la dimissió del president del govern Alejandro Lerroux i la crisi de les coalicions entre els radicals i els cedistes La història havia començat al maig del 1934 quan un holandès d’origen jueu, Daniel Strauss, intentà d’introduir a Espanya un model de ruleta de joc que tenia per nom Straperlo —abreviació dels cognoms dels seus inventors, el mateix…
Franz Adolf Berwald
Música
Compositor i violinista suec.
Vida Membre d’una nissaga de músics, durant la seva joventut oferí concerts a Estocolm, Uppsala i a la cort sueca, en la qual exercí com a instrumentista fins el 1828 Estudià amb JBE Dupuy, director de l’orquestra de palau Les primeres composicions de Berwald, una fantasia, un septet i un concert per a dos violins, daten del 1817 El 1818 inicià la publicació d’una revista, "Musikalisk journal", on presentà algunes de les seves obres de saló Desitjós de millorar la seva formació, durant força temps sollicità en va que se li permetés realitzar un viatge d’estudis Això no fou possible fins que…
Revista de Catalunya (RC)
Historiografia catalana
Publicació mensual, editada i fundada a Barcelona (1924) per Antoni Rovira i Virgili com una tribuna d’expansió i de defensa de l’alta cultura catalana.
És l’única revista catalana de caire intellectual que ha reeixit a mantenir, amb moltes interrupcions, la capçalera La seva existència passà per quatre grans períodes l’inicial 1924-29, coincidint amb la dictadura de M Primo de Rivera un segon 1930-38, que comprèn els anys de la Generalitat republicana i la guerra, amb interrupcions i represes un tercer 1939-67, que abraça el llarg exili, d’aparicions intermitents, i un de final, que s’obre amb la seva represa més recent a l’octubre del 1986 En el primer període fou dirigida pel seu fundador i aconseguí treure seixanta números, unes sis mil…
Arxiu Històric Comarcal de Manresa
Historiografia catalana
Dipòsit documental de la comarca del Bages format per fons de procedència diversa: administració de la Generalitat i administració local, fons notarial, judicial, eclesiàstic, d’institucions, d’empreses, d’associacions, i diferents fons patrimonials i personals. Les referències històriques més antigues sobre l’origen de l’arxiu provenen de la primera meitat del s. XIV, en què s’esmenta com els consellers de la universitat tenien el dret d’accedir amb una clau als segells, privilegis i altres documents, fet que coincideix amb un dels períodes de màxima esplendor econòmica de Manresa.
A la segona meitat del s XVII, ja hi havia un instrument descriptiu del contingut de l’arxiu, que fou elaborat pel cronista Magí Canyelles Amb el pas del temps, la documentació patí les malvestats de les tropes filipistes amb un incendi que l’afectà a l’agost del 1713 La invasió napoleònica també feu malbé el fons després del trasllat i la desorganització dels papers comesos pels soldats francesos No fou fins el 1832 i el 1834 —coincidint amb els canvis més generals del procés revolucionari liberal— que el notari Francesc Suaña ordenà l’arxiu Des d’aquell moment, un funcionari…
Afers
Historiografia catalana
Revista d’història de caràcter diacrònic i interdisciplinari, nascuda al País Valencià (1985) i amb seu a Catarroja.
Se subtitula Fulls de recerca i pensament i pretén donar a conèixer les investigacions nacionals o estrangeres sobre tots els territoris catalans i oferir tota mena de treballs de reflexió que puguin ser d’interès per als historiadors És una revista d’iniciativa privada que ha mantingut sempre la independència intellectual, que salvaguarda la pluralitat de posicions i defensa el català com a vehicle de transmissió cultural D’altra banda, vol posar fi a la parcellació de la història dels Països Catalans i facilitar l’anàlisi de la seva evolució de conjunt Nasqué fora de la universitat, però…
Felip Maria Garín i Ortiz de Taranco
Historiografia catalana
Historiador de l’art i crític.
Llicenciat en dret el 1929, i en filosofia i lletres, secció història, el 1934, es doctorà en aquesta darrera especialitat el 1944 per la Universidad Complutense de Madrid Fou deixeble del marquès de Lozoya i d’Eugeni d’Ors D’aquest últim heretà la seva visió de la història de l’art, basada sobretot en el formalisme, que per a ell actuava com a pont entre el positivisme i l’idealisme a través del concepte d’estil La successió d’estils possibilita una certa cadena causal basada en els fets sense atemptar contra la suposada autonomia de l’art Així, la història de l’art, entesa com…
Victor Ferro i Pomà
Historiografia catalana
Historiador i traductor.
Vida i obra Expatriat amb la seva família arran de la guerra civil 1939, fins el 1941 visqué al Paraguai i posteriorment es traslladà a l’Uruguai i visqué 25 anys a Montevideo Es doctorà en dret i ciències socials a la Universitat de Montevideo 1967 El 1966, en tornar a Catalunya, treballà en diverses tasques editorials i collaborà en la redacció de la GEC Més tard, entrà a l’Organització de les Nacions Unides com a traductor, primer a Nova York 1975-77, i després a Viena 1977-90 D’aquesta collaboració amb diverses institucions internacionals, destaca la seva tasca en la redacció de textos…