Resultats de la cerca
Es mostren 6064 resultats
Sarcòfag amb figures del difunt i de la tardor, de Barcelona
Fragment d’un sarcòfag de Barcelona amb les suposades figures del difunt i la tardor i dos fragments d’un sarcòfag de Tarragona amb la representació d’un monstre marí Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Llúcia de la catedral de Barcelona i, posteriorment, fou traslladat a l’Arxiu Capitular D’aquí passà al Museo Provincial de Antigüedades, des d’on va ser traslladat al Museu Arqueològic de Barcelona, a Montjuïc Aquest darrer museu, actualment Museu d’Arquelogia de Catalunya-Barcelona, conserva l’esmentat fragment de sarcòfag amb el…
Sarcòfag dels apòstols (Tarragona)
Fragment de sarcòfag del tipus dit dels apòstols conservat al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona amb el núm d’inv P 425 Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Fou trobat a la necròpoli paleocristiana de Tarragona entre els anys 1924 i 1925, i ara es conserva al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona amb el núm d’inv P 58 És de pedra calcària i fa 2,1 × 0,6 × 0,6 m El sarcòfag presenta un relleu dividit en cinc sectors rectangulars, el segon i el quart dels quals corresponen a quatre camps d’estrígils disposats com…
Anselm Albareda i Ramoneda
Anselm Albareda i Ramoneda
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Cristianisme
Arxivística i biblioteconomia
Historiador, bibliotecari i cardenal.
Vida i obra Cursà estudis eclesiàstics al monestir de Montserrat i, en professar, canvià el seu nom de Joaquim pel d’Anselm Després feu la llicenciatura de teologia a l’Anselmianum de Roma Interessat per la història dels monestirs catalans, es preparà intensament a l’Escola Vaticana de Paleografia i Diplomàtica amb el cardenal Ehrle i, a Friburg de Brisgòvia, amb Heinrich Finke 1921-24 Fou responsable de la impremta de Montserrat i fou nomenat arxiver del monestir de Montserrat, on fundà les dues colleccions de documents i estudis Analecta Montserratensia 1917 i Catalonia Monastica 1926 Ben…
, ,
chanson
Música
Cançó polifònica profana, de caràcter líric, cantada bàsicament en francès, que es desenvolupà al llarg de l’Edat Mitjana i el Renaixement.
Més en general, pot incloure també la cançó monòdica de trobadors i trouveurs chanson de geste Sovint, però, el terme designa exclusivament la cançó polifònica francoflamenca -amb text profà, allunyat de les formes fixes - de final dels segles XV i XVI Les primeres obres a les quals el terme pot ser aplicat són els catorze rondeaux a tres veus d’Adam de la Halle final del segle XIII Basades en les formes fixes , la seva textura és bàsicament homofònica i la veu principal és la central La primera meitat del segle XIV fou dominada per la figura de Guillaume de Machaut, que establí les bases…
Els déus inaccessibles
Literatura catalana
Novel·la de Miquel Àngel Riera, publicada l’any 1987.
Desenvolupament enciclopèdic El protagonista de la novella reviu un episodi cabdal de la seva vida, la coneixença d’Alexis, un adolescent en estat de gràcia, expressió d’una bellesa perfecta que el colpí i sotragà pregonament Es tracta d’un sacerdot rural, de poca salut, però amb una sensibilitat tan extraordinària que el fa capaç de gaudir de la bellesa fins a nivells convulsius L’episodi que reporta fou de curta durada, però d’efectes trasbalsadors A la vegada, aquest sacerdot és un poeta i un humanista, traductor del poeta llatí Domici Mars, del qual apunta que podria tractar-se d’un…
Diccionari per a ociosos
Literatura catalana
Llibre d’assaig de Joan Fuster, publicat el 1964.
Desenvolupament enciclopèdic Conjunt de seixanta-una proses d’extensió molt desigual que entren dins del gènere assagístic que practicava Fuster A través de la fórmula del diccionari, l’escriptor ofereix un ventall molt vast de reflexions i aforismes, amb el seu estil característic ple d’escepticisme Aquest diccionari, igual com passa amb una part important de la seva obra, és una espècie de memoràndum intellectual de l’escriptor Suggereix punts de vista sobre qualsevol fet quotidià, objecte o persona, sempre des d’un horitzó cultural molt divers i original Així mateix, es pot fer una…
Temps obert
Literatura catalana
Cicle novel·lístic de Manuel de Pedrolo, publicat del 1963 al 1980.
El 1938, un bombardeig durant la guerra civil pot afectar en graus diversos, o no, el pis barceloní on viuen l’infant Daniel Bastida, un germà més gran, una germana més petita i els pares Cadascuna de les diverses possibilitats determinarà que la vida d’en Daniel sigui diferent A TO1, Un camí amb Eva , la bomba destrueix la casa, canvien de barri, i en Daniel esdevindrà escriptor A TO2, Se’n va un estrany , la bomba no afecta la casa, el pare és detingut, i en Daniel és un deliqüent A TO3, Falgueres informa , morenel pare i el germà gran, i en Daniel és empresari A TO4, Situació…
Història. Política, Societat i Cultura dels Països Catalans
Historiografia catalana
Obra d’història editada entre el 1995 i el 1999 per Enciclopèdia Catalana.
El projecte fou elaborat per Borja de Riquer i Permanyer director i Jordi Casassas i Ymbert assessor Els collaboradors han estat Roger Alier història de la música, Marc Baldó història del País Valencià, Francesc Fontbona història de l’art, David Ginard, Maria Barceló, Carles Manera i G Rosselló i Bordoy història de les Illes Balears, Pere Hereu història de l’urbanisme i l’arquitectura, Joan Lluís Marfany història de la literatura i la cultura, Santiago Riera història de la ciència, Ramon Sala història de la Catalunya del Nord i Isabel Segura història de la dona L’obra es compon de 12 volums…
Les històries naturals
Literatura catalana
Novel·la de Joan Perucho publicada el 1960.
Desenvolupament enciclopèdic Dividida en quatre parts, narra el viatge que emprèn el paladí liberal Antoni de Montpalau a través de l’Espanya convulsa del principi del s XIX, immersa el 1837 en l’agonia de la primera guerra Carlina al Maestrat, «terra estranya i sorprenent», comissionat per la tertúlia científica d’escèptics illustrats—una mica tardans—, que es reuneix a casa del marquès de La Gralla, a la recerca del dip, o molt singular vampir, Onofre de Dip, cosí germà del comte Arnau, per eliminar-lo i proporcionar tranquillitat al poble de Pratdip i, després, a l’inoculat general…
Dietari 1979-1980 i Segon dietari 1980-1982
Literatura catalana
Dietaris de Pere Gimferrer, publicats el 1980 i el 1982.
Desenvolupament enciclopèdic Obra de gran originalitat i, per tant, de definició difícil, recull en forma de dietari la vida intellectual de l’escriptor, amb el relleu especial de l’art literatura, pintura i cinema Defugint la vida exterior i quotidiana, que acostuma a caracteritzar els dietaris Pla o Manent, per exemple, Gimferrer imagina i recrea escenes amb personatges reals o de ficció, sovint amb un component narratiu que, en paraules de Josep Maria Castellet, representen un testimoni moral de la vida de l’escriptor De vegades els escrits parteixen d’una circumstància…