Resultats de la cerca
Es mostren 835 resultats
Els grups de crustacis exòtics
Els cefalocàrides Aspecte del cefalocàride Hutchinsoniella macracantha, l’espècie que motivà la creació d’aquest nou grup de crustacis Noteu la llargada dels filaments caudals, l’elevat nombre de segments del cos, la forma de l’escut toràcic i la natura fillopodial dels pereiopodis Eduardo Saiz Els cefalocàrides es consideren els crustacis més primitius de tots els actuals i mostren clares afinitats morfològiques amb grups fòssils ancestrals i amb d’altres formes actuals poc evolucionades Per aquest motiu, constitueixen un grup d’un gran interès per a comprendre la filogènia de tots els…
Sant Miquel de la Miana (Sant Ferriol)
Art romànic
Situació La Miana es troba a la capçalera i damunt la vall de la riera de Junyell, als vessants nord-orientals de la serra de Sant Julià del Mont i a mà esquerra de la vall del torrent de la Miana És al costat de ponent del cap del seu municipi i al cantó de llevant de la comarca Mapa 257M781 Situació 31TDG695702 Vista de l’exterior de l’església des de llevant, amb la capçalera a primer terme J M Melció Per arribar-hi cal anar al poble de Sant Jaume de Llierca, a la carretera de Girona a Olot Un carrer, el segon, a mà esquerra, duu directament, entre hortes, a un gual del riu Fluvià La…
Enric Llopis i la Companyia Anònima de Productes Químics
Marques de la casa Fills de J Vidal i Ribas La Companyia de Productes Químics és la conseqüència de la integració de quatre empreses ja existents, liderades per la casa Fills de J Vidal i Ribas, uns coneguts comerciants de drogues i productes químics Un dels primers fabricants d’àcids catalans i, concretament, del famós àcid sulfúric, va ser l’empresa Llopis, Vallès i Companyia dirigida per Enric Llopis i Serra, en una fàbrica installada al poble de les Corts el 1846 Ho afirma el farmacèutic Ronquillo vol I, pàg 69 i ho confirmarà la seva presència en l’exposició industrial de Madrid del 1851…
Gibraltar
El promontori rocallós de Gibraltar, territori britànic a l’extrem sud de la península Ibèrica
© Arxiu Fototeca.cat
Territori no independent
Territori britànic a l’extrem sud de la península Ibèrica, a l’estret del mateix nom.
La geografia És constituït per un promontori rocallós 425 m de composició calcària unit a terra ferma per un istme d’1,6 km de llargada i 800 m d’amplada format per una plana baixa i arenosa La població es concentra a la costa occidental, on hi ha l’única aglomeració urbana la majoria és de llengua castellana, però l’idioma oficial és l’anglès El recurs econòmic principal prové del port, que és, a més d’una important base militar, una escala per al comerç i el proveïment de carburant Disposa d’un complex tèxtil i de petites indústries alimentàries, i té un turisme florent Políticament és, des…
Escola historiogràfica de Le Publicateur
Historiografia catalana
Moviment historiogràfic de la Catalunya del Nord del segon quart del segle XIX (~1820-50).
Desenvolupament enciclopèdic El tombant del s XVIII i els primers decennis del XIX, amb la Revolució Francesa i l’imperi napoleònic, significaren un parèntesi en la investigació i la publicació d’estudis històrics Calgué esperar la restauració borbònica del 1815 perquè Josep Xaupí i Francesc de Fossa poguessin tenir continuadors Alguna societat, com la Societat d’Agricultura 1803 pervisqué, però sense continuïtat, es publicà algun article en el Journal des Pyrénées-Orientales , o en d’altres periòdics com la Géographie du département des Pyrénées-Orientales , de Francesc Jalabert, o el…
Sant Feliu de Vallcarca (Sant Llorenç Savall)
Art romànic
Situació Capçalera de l’església decorada amb arcuacions llombardes i sobrealçada en èpoques posteriors E Pablo L’església de Sant Feliu de Vallcarca és situada a uns 605 m d’altura, dalt d’un petit turó molt a prop del mas de l’Armengol L’antic cementiri de l’església corre parallel al mur sud de l’edifici Les restes de l’antic mas Comas es troben en un nivell inferior, a tocar amb el recinte del cementiri Mapa 363M781 Situació 31TDG218173 L’accés més senzill per anar a l’ermita es troba a la carretera que va de Sant Llorenç Savall a Monistrol de Calders Just després d’un revolt, una vegada…
Santa Maria de Santa Linya (les Avellanes i Santa Linya)
Art romànic
Situació L’església parroquial de Santa Linya és al nucli urbà del poble de Santa Linya, al peu del turó del castell Mapa 32-13327 Situació 31TCG177443 Per a arribar-hi cal seguir el mateix itinerari descrit en la monografia precedent CPO Història La primera referència sobre l’església parroquial de Santa Maria de Santa Linya es consigna en la carta de franqueses atorgada pel comte Ermengol II d’Urgell als homes del castell de Santa Linya l’any 1036 El comte afranquí els habitants del terme de tot cens, excepte del delme i de les primícies, que reservava per a Santa Maria de Santa Linya i els…
Sant Miquel (Alòs de Balaguer)
Art romànic
Situació Aspecte de l’església des del costat de migdia, amb la porta primitiva tapiada i l’absis mig colgat per la vegetació ECSA - AM Vilarrúbias L’ermita de Sant Miquel és situada als afores del nucli urbà d’Alòs de Balaguer Mapa 33-13328 Situació 31TCG305428 Agafant la pista que porta d’Alòs a la Maçana, a uns 300 m del poble, hi ha una pista que creua el riu i que porta una direcció S-SE fins a arribar a l’ermita, situada aproximadament a uns 800 m del riu CAT-CCA-JGB Història Manquen notícies històriques sobre aquesta ermita de la parròquia d’Alòs En ser desafectada fou destinada a usos…
Santa Margarida dels Monjos (Santa Margarida i els Monjos)
Art romànic
Situació Detall dels capitells de la portada, tots dos de composició absolutament diferent però decorats amb motius vegetals ECSA - JA Adell L’antiga església parroquial de Santa Margarida és ocupada actualment pel cementiri de la població de Santa Magarida i els Monjos, que arribà a ocupar la nau de l’església, arruïnada, amb grups de nínxols Mapa 35-17447 Situació 31TCF885746 Actualment, l’edifici és abandonat, i en un estat de deteriorament progressiu, indigne de la seva categoria arquitectònica Per a anar-hi cal prendre un camí que surt del poble dels Monjos, en direcció sud, que porta a…
Els medis aqüífers fissurats
Els aqüífers en roques fissurades Tradicionalment, les zones ocupades per materials antics molt diagenitzats i heterogenis esquists, pissarres, etc han estat considerades impermeables Dins d’aquest qualificatiu, hom inclou altres roques cristallines més homogènies, com són els granits i els gneis El gran avanç en les tècniques de perforació ràpida en roques dures rotopercussió ha permès fer milers de pous a les àrees d’escut de tot el món escut brasiler, africà, etc, que han demostrat l’existència d’un complex medi aqüífer fissurat molt anisòtrop, especialment en el segon grup de roques…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina