Resultats de la cerca

Escut dels Castellolí sobre el portal principal ECSA - GSerra Tal com s’exposa en la introducció general d’aquest apartat, la diòcesi de Vic, molt afectada pel despoblament dels segles XIV i XV i per les guerres remences, està pràcticament mancada de gòtic rural L’etapa d’esplendor o enfortiment del feudalisme, amb el notable augment de població rural que es va produir al llarg dels segles XI al XIII, va fer que es renovessin en aquells temps, els d’esplendor de l’art romànic, gairebé totes les esglésies rurals del país i de les viles i ciutats Al camp, l’esmentat despoblament del final de l’…

La majoria dels autors catalans dels segles XVI i XVII presentaven el Principat com un país que excellia en recursos naturals, produccions agrícoles i industrials, població, etc I era raríssim, encara que es tractés de descripcions tan breus com la de Dionís Jeroni de Jorba 1589, que deixessin d’esmentar la sal de Cardona, l’abundor i la bona qualitat de la qual servia per a exemplificar aquestes visions sovint massa falagueres Aquests autors remarcaven que el Principat gaudia d’una situació privilegiada pel que feia a la sal A més de Cardona, se’n produïa sobretot al territori…

Els Jover La família Jover La casa Jover i Companyia, establerta a Barcelona, tenia una llarga tradició comercial Les seves activitats s’iniciaren a la segona meitat del segle XVIII i a mitjan del XIX es mantenia viva i en expansió Un comerciant no era un botiguer Un comerciant era una persona que operava en distintes places, afavorint el moviment de mercaderies o béns entre elles, buscant un guany en una comissió o una diferència de preu o de canvi de moneda Un comerciant podia actuar en molts sectors diferents La casa Jover i Companyia havia obert un despatx i una oficina a Valladolid No…

Situació i presentació El terme municipal de Granyena de Segarra o Granyena de Cervera, de 16,30 km 2 , limita amb els de Granyanella N, Cervera NE, l’enclavat de Gramuntell de Ribera d’Ondara, a l’E, Montornès de Segarra S, Verdú i Tàrrega i el Talladell aquests dos de la comarca de l’Urgell, a l’W i el NW El territori s’estén pel sector SW de la comarca, a la vall baixa del torrent de Vilagrasseta que neix al terme de Montoliu de Segarra i desemboca al Cercavins, prop de Verdú, a la zona de costers segarrencs entre el riu d’Ondara i el Riu Corb, al S de Cervera, damunt un sòl…

Desenvolupament enciclopèdic De fet, durant el període romàntic, és a dir, els anys vint, trenta i el començament dels quaranta del s XIX, la producció historiogràfica pròpia fou molt escassa i l’específicament romàntica, pràcticament inexistent Només es publicaren traduccions, novelles i drames històrics, i poesia d’exaltació patriòtica, mentre que la majoria de treballs erudits romangueren inèdits fins a la restauració de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Les obres considerades paradigmàtiques del romanticisme historiogràfic a Catalunya són els treballs sobre el patrimoni…

Situació i presentació El terme municipal de Vinaixa, de 37,60 km 2 , es troba al sector sud-oriental de la comarca, en contacte ja amb la Conca de Barberà, i dins un paisatge que hom ha qualificat de segarrenc Limita amb els termes de la Conca de Barberà de Vimbodí i Vallclara SE, i amb els garriguencs del Vilosell SW, l’Albi W, les Borges Blanques i la Floresta NW, els Omellons N, l’Espluga Calba NE, Fulleda i Tarrés E El poble de Vinaixa és l’únic nucli de població agrupada del terme, que comprèn també el santuari de Sant Bonifaci i el despoblat de Corregó Aquest darrer, ja al límit del…

Situació i presentació El terme municipal de Montoliu de Segarra, dit també Montoliu de Cervera i antigament Montoliu Lat, de 29,47 km 2 , és situat al S de la comarca Limita a l’W amb Montornès de Segarra, al NW amb l’enclavament de Gramuntell, del terme de Ribera d’Ondara, municipi aquest que a més termeneja pel NE i E, al N, per un petit tram, amb Cervera, a l’E i al SE limita amb Talavera, a migdia amb Llorac i Vallfogona de Riucorb els dos de la Conca de Barberà, i al SW amb Guimerà Urgell Aquest municipi s’estén al sector de migdia de Cervera, a la capçalera del Cercavins, que travessa…

Sembla que originàriament eren castlans del castell de Peguera Fígols de les Mines pels Berga, que, a llur torn, el tenien pels comtes de Cerdanya Al principi del s XII apareix documentat un Hug de Peguera , pare de Ramon de Peguera 1124 Per compres fetes als Berga esdevingueren senyors d’importants béns i d’un palau a la vila de Berga entre el 1148 i el 1190 consten com a senyors de Berga en aquest temps Hug de Peguera , el seu fill Ponç de Peguera i el seu net Berenguer de Peguera El 1190 aquest darrer Berenguer vengué els seus béns i el palau a la vila de Berga a Pere de Berga La línia…

Situació i presentació El terme s’estén als vessants de la dreta del riu Negre que li dona el nom, o riera de Solsona, que forma en una bona part el límit septentrional, fins a l’altiplà SW on s’alça l’important santuari del Miracle 861 m, a la divisòria d’aigües del Cardener i el Segre, i fins al sector SE centrat pel poble de Su, a la capçalera de la riera de Matamargó Aflueixen al riu Negre diversos afluents, com els torrents de Galtanegra i d’Avellanosa El Cardener forma en part el límit NE Limita al NW amb el terme d’Olius sector del S de Solsona, al NE i l’E amb el de Clariana de…

Les úniques cases de templers i hospitalers del Camp de Tarragona eren situades a l'actual comarca de l’Alt Camp Són les següents Aiguamúrcia Comanda de Selma Comanda de l’orde del Temple situada molt probablement a l’indret de l’actual mas anomenat la Masó o Mesó de Selma, tot just a 1 km de Selma, vers el sud-oest La creació de la comanda de Selma es relaciona directament amb la donació del castell i terme de Selma que feu l’any 1142 Guillem de Santmartí, senyor del lloc, a l’orde del Temple, el qual deixà la custòdia del castell a un castlà, Guerau de Jorba El 1172 el bisbe de…